El servei, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), es configura com un espai d’intervenció psicosocial per a les persones amb addiccions que es troben vinculades de forma permanent a la Canyada Real, a Madrid.
Es tracta d’una població molt castigada pel consum de drogues, aïllada, exclosa i amb gran dificultat d’accés a les xarxes d’atenció “normalitzades”. Aquesta exclusió i aïllament, a més d’incidir en àmbits com el social, psicològic o sanitari, porta amb si una desconnexió amb el quefer diari de la societat, presentant aquestes persones sovint una situació de gran vulnerabilitat.
La declaració de l’estat d’alarma i el confinament, també va arribar a aquest entorn ia aquesta població. En els primers dies, ja va a fer un any, no es podien imaginar la gravetat que anava a suposar la pandèmia ni les mesures que s’anaven a prendre. Però, ¿com podien imaginar-s’ho? En la seva quotidianitat, aquestes persones es troben abocades a viure una realitat paral·lela… En el seu dia a dia, sobreviuen sense un espai segur per dormir i descansar, en constant alerta.
Al poblat de Valdemingómez, a Madrid, el consum es concentra en una gran esplanada. Moltes de les persones que hi viuen, necessiten als que entren a consumir en “cundas” (anomenats “taxis” de la droga) per assegurar-se una mínima quantitat de droga. Aquelles que treballen per al narcotràfic, depenen de l’nivell de venda que hi hagi per poder consumir, menjar i en el millor dels casos, gaudir d’alguns privilegis com descansar… Per la seva banda, les “cundas” aconsegueixen diners de les persones que necessiten i vulguin anar-hi a comprar les seves dosis. Abans de la pandèmia, no podien imaginar que tot això s’anés a trontollar…
Però, a poc a poc, els carrers es van buidar, les botigues van tancar, i gran part de la població es va confinar. Les persones que sobrevivien realitzant alguna activitat a la ciutat de Madrid, com mendicitat o petits encàrrecs a canvi de diners, tornaven explicant a la resta que no hi havia ningú pel carrer. En els primers dies, les “cundas” omplien l’esplanada i, els que podien, compraven majors quantitats de droga per suportar el confinament en els seus domicilis.
La població de la Canyada Real amb problemes d’addiccions es va quedar allà, sense poder-se confinar, en una falsa normalitat caracteritzada per la incapacitat de poder buscar-se la vida per sobreviure, consumir i menjar, amb una necessitat de creure que el virus no arribaria allà, però amb preocupació constant en els seus ulls per si li tocava a algun/ai els seus familiars. En aquests moments, van augmentar les trucades dels usuaris/es de l’servei a les seves famílies i la preocupació dels familiars cap a ells/es.
La bretxa informativa i situacional en què es troben les persones amb addiccions residents a la Canyada, va passar factura en els moments més crítics de la pandèmia. Es van veure afectades de manera col·lateral pel reconeixement de l’estat d’alarma i el confinament, perquè allà les persones en situació de carrer van tenir grans dificultats per protegir-se i dur a terme les mesures de protecció i seguretat recomanades en aquests moments.
Durant aquest període, la intervenció psicosocial s’ha vist caracteritzada per l’acompanyament a les persones en un període de màxima incertesa a nivell general, que s’ha concretat en la Canyada Reial deixant sense resposta en algunes ocasions les preguntes i necessitats que plantejaven els destinataris/es de el servei. Preguntes que, en situació de normalitat, ja generaven confusió i/o desconfiança.
A causa de l’COVID -19, les atencions individuals es van veure restringides en quantia i durada, per seguretat de l’equip professional i de les persones que acudien a el centre. En un primer moment, van destacar les intervencions en crisi, l’emergència, així com la necessitat d’autentificar i contextualitzar en espai i temps la realitat de la situació produïda per aquesta malaltia. També, el reforç de la feina educatiu, promovent la incorporació a la quotidianitat de les mesures higièniques i de prevenció necessàries.
A nivell social, es va produir un augment de demandes de persones que no complien amb el perfil de el servei, i una urgència en solucionar algunes situacions que es van veure paralitzades per la magnitud de la realitat de al moment.
No obstant això, des del Centre de Reducció de l’Dany, s’ha realitzat un gran esforç i adaptació per mantenir l’atenció en el recurs, i s’han realitzat protocols per garantir la prestació de serveis de forma segura per a les persones usuàries i per a l’equip professional que exerceix allí la seva tasca. Es porta a terme a més un treball educatiu permanent per informar sobre el virus, mesures de prevenció, símptomes, facilitant informació sobre els riscos que comporta, en relació a l’consum.
D’altra banda, resulta complicat treballar amb mesures d’higiene i distanciament social en un entorn tan castigat com aquest, en què la manca de cobertura de necessitats bàsiques, fa que les persones no prioritzin altres elements de cura, com les mesures per protegir-se i protegir als altres enfront de l’COVID-19.
Suposa una important lliçó personal i professional tenir l’oportunitat d’acompanyar i conèixer a les persones amb addiccions que resideixen a La Canyada, població que maneja l’adaptació davant de situacions adverses, com la plantejada per aquesta pandèmia, sense major queixa que qualsevol. Persones que han mostrat, en tot moment, una gran capacitat de superació i resiliència, davant la reducció de serveis que un cop més han patit, així com per l’alentiment d’oportunitats per sortir d’un entorn tan castigat.