Dyna Mohamed Abdelkader, espanyola d’origen àrab, nascuda a Melilla, de pares marroquins, treballa com a intèrpret al Centre d’Acollida de Menors “El Verdader 2”, servei de titularitat de la Generalitat Valenciana situat a la província d’Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). La nostra entitat va incorporar el seu lloc com a intèrpret com a millora realitzada a l’Concert Social establert i ens ha semblat de gran interès conèixer el seu testimoni professional i personal de primera mà, gràcies a la formidable tasca com a “reporter” realitzada “in situ” al centre per Salam A., usuari de la mateixa, que es va reunir amb ella per facilitar-nos tota la informació. Per això, conservarem les formes de l’tracte entre ells.
– Quin ha estat i és la tasca professional que ocupes al centre?
El meu treball en aquest servei ha canviat molt; vaig començar com a educadora social i ara exerceixo com a administrativa amb funcions d’intèrpret. La meva funció en el centre és bàsicament ajudar-vos perquè des del mateix s’entenguin millor les vostres preocupacions, actituds i inquietuds, costums… ja que són molt diferents a les occidentals.
Quan ingressa un/una menor al servei procedent de el nord d’Àfrica hi ha moltes coses que pot no entendre, d’altres que qüestiona… En aquest sentit, es produeix un xoc cultural important i la meva feina consisteix a fer-vos entendre el funcionament de el recurs i el perquè de les normes.
Una altra de les meves funcions és la d’anar als consolats, m’encarrego de la tramitació dels passaports i, com a intèrpret, també exerceixo de traductora amb altres professionals, a nivell comunitari i intern. Igualment, en les sessions amb la psicòloga, en la gestió de documentació amb la treballadora social, amb els professors/es de l’institut, etc. I també faig de pont entre l’equip tècnic i les vostres famílies.
– ¿Tan diferent és la nostra cultura de l’espanyola?
Sí, són molt diferents; tot i això tenim més punts d’unió que de desunió, encara que moltes vegades no som conscient, compartim tradició literària, arquitectònica, mèdica… fruit de vuit segles d’una Espanya musulmana “Al-Andalus”.
El castellà ha heretat més de quatre mil paraules àrabs que formen part del nostre vocabulari quotidià com, per exemple, oliva, sucre, cafè, llimona, noms de províncies, ciutats, pobles espanyols i un llarg etcètera.
Som pobles de mar, de pescadors; som gent obertes, hospitalàries; els nostres productes gastronòmics són molt similars… Vuit segles compartint territori donen per a molt.
– Quin diries que és el teu principal motivació en el teu treball diari, per venir cada dia?
M’encanta estar i treballar amb vosaltres/es, ja ho saps. Efectivament, vinc des d’Alacant cada dia per intentar fer-vos les coses més fàcils i que aconseguiu allò que anheláis, una vida digna amb un futur millor.
Vosaltres/es també ho podeu aconseguir, és a dir, podeu arribar a ser en la vida allò que us proposeu: mecànics, auxiliars d’infermeria, xefs, cambrers, advocats, professors o, per què no ?, treballadors socials, com jo.
– ¿Sí ?, com ha estat el teu recorregut fins a arribar fins aquí ?, què hauríem de fer?
En el meu cas, sempre m’ha agradat molt el treball relacionat amb ajudar les persones, això em va portar a estudiar Treball Social a la Universitat de Granada. A més, parlo àrab, francès i tamazight, i gràcies a això exerceixo funcions com a intèrpret.
Quan vaig acabar els meus estudis, vaig començar les meves pràctiques com a treballadora social al Centre Educatiu Residencial Fort de la Puríssima Concepció, a Melilla. Sóc d’aquesta ciutat, allà em criï i cada dia veia a centenars de menors com vosaltres/es intentar saltar la tanca per creuar la frontera i arribar a Espanya.
Aquest centre té capacitat per a 350 menors estrangers no acompanyats, si bé en l’actualitat alberga gairebé 700 menors, pràcticament el doble de la seva capacitat.
Veia a tots aquests nens i em deia a mi mateixa: “he de fer alguna cosa per tots ells, es mereixen una oportunitat, un nou projecte de vida”. Sóc marroquina, de pares marroquins; sóc musulmana i filla de musulmans; sóc com vosaltres/es… i, per descomptat, també el podeu aconseguir.
– A més d’aquestes pràctiques, contaves amb alguna experiència laboral prèvia abans d’arribar a l’escola?
Sí, he treballat com a tècnica especialista en menors a la Conselleria de Benestar Social i també he treballat en Protecció Civil / intèrpret al port d’Alacant, donant suport a la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Creu Roja. Realitzava funcions de pont entre els viatgers d’origen àrab i la Policia Nacional.
Per exemple, una de les meves funcions quan arribava un vehicle d’Algèria era exercir mediació lingüística i dir-li a una persona/família que la seva documentació no estava en regla; tractar d’explicar-ho de la millor manera per evitar malentesos, perquè la majoria de les ocasions els incidents/conflictes es devien a un simple problema de comunicació.
– Quins consells donaries als nois/es, menors que resideixen al centre, perquè aprofitin aquesta oportunitat?
El millor consell que us puc donar és que heu d’aprofitar a l’màxim l’oportunitat que us ofereix la vida. Sou afortunats per ser aquí, hi ha molts nois i noies que viuen en situació d’extrema pobresa en els seus països d’origen, sense possibilitat d’accedir a una educació ia una sanitat pública de qualitat.
Vosaltres/es esteu aquí, a Espanya, país acollidor per naturalesa i heu d’aprofitar tots els recursos que una entitat com FSC posa a la vostra disposició per aconseguir aquest futur millor que heu vingut a buscar.