El passat mes de juny, va arrencar amb canvis en les tarifes de la llum per a gairebé 13 milions de consumidors en el mercat regulat de l’electricitat (PVPC), cosa que ha afectat de manera notable a l’economia domèstica, amb l’augment de l’import de les factures. Aquests canvis agreugen encara més la ja difícil situació de les llars vulnerables, als quals acompanyem des de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a les províncies d’Alacant i Múrcia, i que estan acollits a el bo social, ja que un dels requisits fonamentals per obtenir l’ajuda és tenir una tarifa regulada.
A l’última dècada, una de les formes d’exclusió que més ha augmentat és la pobresa energètica. A pesar de la puesta en marcha de la Estrategia Nacional contra la Pobreza Energética 2019-2024, els canvis en la factura de la llum acaïdits el passat mes de juny, no son res halagüeños.
Seguint aquesta estratègia, la pobresa energètica es defineix com “la situació en què es troba una llar, en el qual no poden ser satisfetes les necessitats bàsiques de subministraments d’energia, com a conseqüència d’un nivell d’ingressos insuficient i que, si escau , es pot veure agreujada per disposar d’un habitatge ineficient en energia “. Per pal·liar aquesta forma de pobresa, entre d’altres mesures, es van intensificar les ajudes triplicant les llars acollits a el bo social entre els mesos d’abril de 2018 i 2020, passant de 449.267-1.311.662, i mantenint-se en 1.178.662 el 2021, segons dades ofertes pel Ministeri de Transició Ecològica.
El nou sistema de facturació per trams, aplicat des de l’1 de juny, representa un increment en el preu de l’energia consumida per un altíssim percentatge de consumidors i perjudica les economies més desfavorides. En aquest sentit, tot i que el Ministeri per a la Transició Ecològica seguirà oferint un descompte de l’25% a l’40% per als consumidors més vulnerables, la unificació de les tarifes anteriors en una dividida en tres franges horàries amb diferents preus, suposa un increment de fins a un 27% en la factura de la llum, segons l’Organització de Consumidors i Usuari (OCU).
Durant el primer dia de juny, quan van entrar en vigor els canvis, el cost mitjà va ser un 30% superior a el del dia anterior, sent el cost per a cada tram horari:
- Cost vall: 0,1471 € / kWh (00:00 a 08: 00h).
- Cost pla: 0,1836 € / kWh (08:00 a 10: 00h, de 14:00 a 18: 00h i de 22:00 a 00: 00h).
- Cost punta: 0,3057 € / kWh (10:00 a 14: 00h i de 18:00 a 22: 00h).
Aquest increment va ser encara més gran, si ens cenyim als horaris en què es fa un major consum a les llars, de 08:00 a 00:00, entenent que demanar que es desplaci el consum a la matinada és humiliant per als consumidors més vulnerables. Entenem que, per poder estalviar, les persones hauran d’adaptar encara més els seus hàbits de consum.
Per exemple, els electrodomèstics que suposin més despesa (forns, rentadores, vitroceràmiques, sistemes de climatització, etc.) haurien usar-se de matinada, concretament de 00:00 a les 08:00 hores (hores vall), o durant els caps de setmana i festius nacionals.
D’altra banda, volem subratllar que, segons dades de l’INE (2020), únicament cal 1.711.500 habitatges (de les més de 17,8 milions existents) construïdes sota els criteris de el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE, 2006). En aquesta línia, l’eficiència de el parc d’habitatges a Espanya és baixa i un alt percentatge de famílies de famílies amb dificultats són les que més pateixen les conseqüències.
La nova factura pot agreujar la bretxa de gènere
A les llars vulnerables, aquest canvi de tarifa pot contribuir a incrementar la bretxa de gènere ja existent. Les dones solen ser les persones que duen a terme les tasques de cures dins de l’espai domèstic. Per això, a l’estar més hores a la llar, estan més exposades a situacions de més fred i calor. Això porta amb si conseqüències negatives, com impactes negatius en salut i augment de la bretxa de gènere pel que fa a la pobresa i l’habitabilitat.
Amb les noves tarifes horàries, a aquesta situació ja existent, se suma la penalització per l’increment de preu de les franges horàries de tram punta, el que pot arribar a agreujar i generalitzar encara més aquesta exposició a extrems tèrmics.
A més, si tenim en compte la dimensió emocional, aquesta adaptació suposaria una major responsabilitat sobre les persones que duen a terme l’organització de la llar. Això pot augmentar els trastorns d’ansietat i preocupació a l’hora d’afrontar el pagament de subministraments.
La nostra aposta pel dret a l’energia
Des de la Fundació Salut i Comunitat, seguim apostant ara més que mai pel programa “Acompanyament en l’Exercici dels Drets Energètics” que realitzem des de principis de 2021 a Alacant i Múrcia.
L’objectiu de l’programa és millorar la qualitat de vida reduint situacions de vulnerabilitat o pobresa energètica mitjançant l’empoderament en l’exercici dels drets energètics.
La pobresa energètica es troba estretament relacionada amb aspectes socials, com són la pobresa i l’exclusió social, amb problemes ambientals i amb aspectes de la política energètica, com és el preu de l’energia domèstica.
En aquest sentit, l’accés a recursos com infografies, tallers o campanyes de sensibilització, és fonamental a l’hora d’assessorar les persones consumidores. També, per facilitar la gestió de tràmits com la sol·licitud i renovació de el bo social, ajustar la potència, i augmentar l’eficiència energètica de la llar, sense necessitat de reformes estructurals amb materials de baix cost.
Això és més important tot i que els hàbits de consum poden condicionar el preu final de la factura, però poden ser insuficients, aconseguint un efecte multiplicador, en el que a beneficis per a la millora de condicions de vida, en relació a les llars més vulnerables.