Des de fa uns anys, els recursos de l’Àrea d’Addiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC),  han anat prenent cada vegada major consciència de la importància d’incorporar una mirada amb perspectiva de gènere que modifiqui la seva manera tradicional d’intervenció socioeducativa, transformant-la en una més inclusiva i transversal.

Tradicionalment, els programes de drogodependències s’han dissenyat des d’una perspectiva androcèntrica. Els homes han estat i segueixen sent els usuaris majoritaris d’aquest tipus de recursos. Les intervencions sobre l’addicció, segueixen prenent com a eix d’actuació la realitat masculina. No és casualitat que les dones continuïn sent una gran minoria i que el temps d’estada i adherència al tractament sigui molt menor que el dels homes. Tampoc és casualitat que el nombre de dones trans sigui gairebé nul i no accedeixin a aquest tipus de recursos.

Segons assenyalen Llopis, Castillo, Rebollida i Stocco (2005), l’androcentrisme segueix sent molt comú en els tractaments aplicant-se a les dones, sota una suposada concepció “neutral”, les mateixes intervencions, lectures i significats dels consums masculins, invisibilitzant d’aquesta forma les diferències i necessitats pròpies que elles presenten. Segons apunten a més aquests autors, “en molts casos les pròpies dones se senten incòmodes dins dels sistemes d’atenció professional, totalment masculinitzats, i acaben per abandonar el programa, al no identificar-se amb el mateix”.

Sabent que partim d’aquesta realitat i, coincidint amb el canvi en l’adreça del Pis Terapèutic Cosmos d’FSC a Barcelona, hem iniciat amb molta il·lusió i força el trànsit de paradigma. Encaminades a construir juntes un recurs on la intervenció en les addiccions tingui unes ulleres violetes més inclusives i, per tant, més igualitàries.

Quan li preguntem a algun professional si vol incorporar una mirada de gènere al seu camp d’intervenció, la resposta sempre és afirmativa, ja que és alguna cosa que en els últims anys hem anat assimilant socialment com a positiu. Però, què significa treballar amb perspectiva de gènere en addiccions? Això implica revisar el nostre saber, el fer i, el més difícil i imprescindible, l’ésser.

El saber implica una formació interna d’equip perquè cada professional incorpori els coneixements necessaris en les particularitats de gènere. Això inclou assistència a formacions, tallers, xerrades i accés a bibliografies específica sobre el tema.

Aquest canvi de perspectiva implica a més identificar què i com afecta al seu consum i al seu ser el fet de ser dones, quant a categoria social i cultural que genera identitat i subjectivitat, per així comprendre com afecta aquesta construcció als processos de drogodependències, en la línia que apunten alguns autors.

Per modificar “el fer”, hem d’enfrontar-nos a les nostres pròpies resistències, revisant unes formes d’actuació que veníem repetint i construint des de fa més d’una dècada i que marcaven el camí dels correcte i l’incorrecte, que ens generaven seguretat a l’hora d’actuar i que delimitaven les nostres intervencions. Modificar “el fer” requereix temps i paciència i molta valentia per reconèixer el que ja no ens funciona i per deixar anar aquelles certeses que ens impedeixen evolucionar.

En aquesta mateixa adreça de replantejar-nos el nostre treball, hem iniciat en el Pis Terapèutic Cosmos una supervisió mensual, acompanyades per una professional feminista formada en la intervenció en addicció i gènere. També, hem començat a recollir les opinions i valoracions de les persones a les quals acompanyem en aquest procés terapèutic, tenint-les en compte com a eina fonamental i ineludible per poder ajudar-nos a reflexionar i reflectir tot allò que no estem veient des de la nostra habitual visió.

Per la nostra banda, utilitzem cada reunió d’equip per valorar millor les diferents decisions que anem prenent, lligades a una mirada centrada en la persona que ampliï el camp de visió. Tenim clar que el creixement és un procés lent i llarg, i que els canvis s’aniran modificant a mesura que nosaltres mateixes, com a professionals, puguem anar modificant els nostres propis punts de vista i la nostra capacitat de “veure”.

Finalment, cal referir-se a la nostra capacitat de “ser”. És imprescindible que cada professional revisi la seva pròpia subjectivitat, ja que aquesta visió directa i indirectament incideix sobre les persones amb les quals treballem. Els canvis personals són els que requereixen més temps i els que més beneficis els aporten. Cada professional ha de realitzar un treball individual de revisar des d’on estem mirant i quines concepcions tenim, a més d’analitzar qui som les persones que anem a acompanyar a aquestes altres persones en aquest moment clau de les seves vides.

Finalment, i no menys important, en el Pis Terapèutic Cosmos hem començat a engegar un grup específic de gènere per a dones on poder escoltar i amplificar les seves veus, al mateix temps que intentar oferir un espai de construcció de sororitat, d’autoestima i d’empoderament.