Des del Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), acabem de llançar la nostra campanya de sensibilització d’aquest any 2021. Es tracta d’una infografia sobre joc problemàtic, enfocada des de la perspectiva de gènere. Aquest any, per primera vegada, hem volgut anar més enllà de les drogues, abordant les addiccions sense substància. En concret, les que pot generar el joc, tant presencial com digital.

Com assenyala la  Estratègia Nacional sobre Addiccions 2017-2024 , l’anàlisi de conductes addictives, amb o sense substàncies, és una prioritat de la Delegació de Govern per al Pla Nacional Sobre Drogues. El Projecte Malva d’FSC està tractant de donar resposta a aquesta prioritat, a través de diferents accions.

Amb aquest motiu, el passat mes de juny vam realitzar la VII Trobada # GéneroyAdicciones «Abordem el joc problemàtic amb ulleres violeta». Durant el mateix, es va analitzar el consum, tant d’homes com de dones, des de mirades feministes per aportar eines analítiques i pràctiques, de cara a millorar la prevenció i la intervenció amb persones amb problemes de joc.

Des del Projecte Malva, assenyalen que cal incorporar la mirada feminista en l’abordatge de el joc, per diverses raons:

  • El gènere, com a eix d’ordenació social que jerarquitza el masculí enfront del femení, té un clar impacte en com homes i dones juguen, així com en les conseqüències de el joc per a unes i altres.
  • Tant unes com altres juguen, però les motivacions per fer-ho o les eleccions de joc són diferents en funció de l’gènere.
  • A més de diferències, trobem desigualtats: major invisibilització de les dones jugadores, barreres d’accés i permanència en els tractaments per trastorns de joc o major estigma i culpabilització de les dones amb problemes d’addicció a el joc.
  • Per tot això, és imprescindible incorporar una mirada de gènere en l’anàlisi de el joc i en les estratègies per combatre les problemàtiques associades. En aquest sentit, “amb les ulleres violeta posades”, es contribuirà a l’efectivitat de les intervencions ia la justícia social.

Com apunta la Guia Clínica « Dona i joc «, elaborada per la Federació Espanyola de Jugadors d’Atzar Rehabilitats (FEJAR), que es va presentar a la jornada organitzada pel Projecte Malva el passat mes de juny, hi ha «un patró relacionat amb el gènere pel que fa a preferències de joc i motivació per jugar. Els homes tendeixen a triar jocs amb un major nivell d’acció i competitivitat, com les apostes esportives, mentre que les dones tenen una major tendència a utilitzar jocs menys estratègics, com el bingo, les màquines escurabutxaques o la loteria…”.

D’altra banda, els homes mostren una major impulsivitat i recerca de sensacions i el guany econòmic, mentre que les dones tenen una major tendència a jugar com a forma d’escapament a problemes relacionats amb el gènere i amb les múltiples i greus violències que aquest sistema promou . Com s’assenyala també en aquesta guia, «els estudis mostren que són més dones afectades que aquelles que van als centres de tractament», ja que la dona jugadora, «a més de la problemàtica addictiva, pateix major estigma social».

Per a més informació sobre el nostre treball, es poden consultar els vídeos i presentacions de la  VII Trobada de # GéneroyAdicciones 2021: «Abordem el joc problemàtic amb ulleres violeta».