Fabiana, voluntària del Centre de Dia ‘La crisàlide’ de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, i anteriorment usuària del servei, reconeix haver trobat una forma de canalitzar la seva sensibilitat col·laborant com a voluntària a aquest servei, a través de la realització de diferents tasques. Els seus companys/es, i ella mateixa, la defineixen com una persona autònoma, autodidàctica i resolutiva.També sabem que és argentina i que va arribar un dia des del seu país de vacances a Barcelona, ja fa gairebé 5 anys, i que ja no va voler tornar.

– Des de quan ets voluntària de FSC?

Des del passat dia 15 de maig. Em van donar d’alta com a voluntària uns dies abans al Centre de Dia “La crisàlide” i vaig començar dies més tard realitzant aquesta tasca, acudint al servei un cop per setmana.

– Per què vas decidir col·laborar com a voluntària en aquest centre?

Perquè sempre em vaig sentir còmoda, m’agrada l’ambient i per a mi és com una manera de tornar l’ajuda que em van brindar des d’aquest servei durant el meu procés.

– T’interessen especialment aquest tipus de programes?

Sí, mai havia participat en res semblant i m’he adonat que col·laborar en una cosa així és molt interessant.

– En què consisteix la teva tasca com a voluntària?

Ajudo en el que es necessiti per millorar el servei a on es em requereixi. Al temps, intento cuidar aquest espai perquè cada un dels usuaris/es es sentin còmodes en ell.Si el lloc és càlid, la persona està més receptiva.

Igualment, m’agrada aportar idees i materialitzar-les en accions concretes que puguin ajudar a la resta de companys/es. Per exemple, estic fent treballs amb diferents missatges que puguin arribar a la resta de persones i que, a manera de decoració, pengem a les parets del servei. El primer, i més important per a mi, va ser el rellotge que presideix el centre amb la frase “És hora d’un canvi”. La idea és que qui miri l’hora, pugui anar més enllà i reflexionar per un moment. Ara estic acabant un projecte que té a veure amb el nom del centre i la transformació que s’està realitzant.

– Què t’aporta aquesta experiència de voluntariat?

En primer lloc, connectar amb la meva part sensible, oferint-la a la vegada als altres a través de les tasques que realitzo. Gràcies a aquesta experiència, he tornat a escriure i estic més atenta a les coses senzilles.

Sempre vaig saber que era sensible, però mai ho vaig saber manifestar més enllà del plor. Ara el treball i he trobat una forma d’expressar la meva sensibilitat a través de la marqueteria, col·laborant com a voluntària al Centre de Dia “La Crisàlide” d’FSC.

– ¿I quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat als usuaris / es que participen en aquesta activitat?

Sóc una persona positiva i, per pròpia experiència, sé que els puc encoratjar a seguir el camí. L’important és estar fent el procés i per més que dubtis de la teva capacitat, el fonamental és la constància, ja que és imprescindible per avançar.

– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntària o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins al moment?

Sempre he estat molt autònoma i el que no em aportava, el descartava ràpidament. M’he sentit molt còmoda en aquest centre i em satisfà ara no desvincular del mateix, com sempre havia fet anteriorment en acabar altres coses. Aquest cop m’ha costat molt acceptar que el meu procés havia acabat, així que el millor moment va ser quan em van preguntar si volia ser voluntària perquè vaig sentir que no m’havia de deixar anar del tot.

– Què li diries a les persones que s’estan plantejant ser voluntàries de la nostra organització?

Els diria que almenys ho intentin. En el meu cas, sento que he rebut molta ajuda en el meu procés i que, com a voluntària, puc tornar d’alguna manera l’ajuda rebuda. Em fa bé pensar que quedarà la meva empremta quan em vagi, en un espai en què sento que ha estat tan important per a mi. Sempre hi haurà un lloc en aquest servei on vaig poder retrobar-me i descobrir qui era.

– En poques paraules, què significa per a tu ser voluntària de FSC?

Sempre he tractat d’ajudar els altres, per això en algun moment em vaig oblidar de mi mateixa … Ara que m’he trobat, ser voluntària m’ajuda a sentir-me bé ia no sentir-me sola, alhora que puc servir d’exemple a altres persones de el bé que es pot estar bé sense consumir drogues.