Mª Carmen Botes Romero és voluntària des del passat mes de gener del Centre Municipal d’Acolliment i Inserció de persones sense Llar, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant, si bé és voluntària de manera vocacional des dels 15 anys, havent col·laborat en diferents entitats, tant al seu país d’origen (Argentina), com a Espanya des que va arribar. A més del servei que presta com a perruquera en el centre, aporta la seva sensibilitat especial en l’escolta activa dels/as participants, així com el seu granit de sorra en què millorin la seva imatge personal.

– En què consisteix la teva tasca com a voluntària i quant temps portes realitzant aquesta labor?

El meu compromís de voluntariat passa per donar servei de perruquería quinzenalment, tant als/as participants que resideixen en el centre d’acolliment en algun programa de curta o llarga estada, com als/as participants de serveis externs.

Amb això, tracte que millorin la seva imatge personal, i també en el cas d’aquells que estan en recerca activa d’ocupació i han d’acudir a una entrevista, o simplement han de fer-se una foto per elaborar el seu currículum vitae des del servei que s’ofereix a l’àrea d’orientació laboral del centre.

– Per què vas decidir col·laborar com a voluntària en aquest servei?

Sempre he realitzat accions de voluntariat tant al meu país, com des que vaig arribar a Espanya en diferents entitats, labor que compagino amb el meu treball. La meva família em va inculcar aquest tipus d’accions/valoris de voluntariat des de la meva infància, com a estil de vida altruista.

– T’interessen especialment aquest tipus de programes?, per què?

L’experiència que aporta el voluntariat en entitats és el creixement i aprenentatge constant que rebem d’els qui ajudem. És un enriquiment personal que va més enllà del purament econòmic.

– Què t’aporta aquesta experiència de voluntariat?

Doncs, a més de la satisfacció de veure a les persones somriure al versi més macos/as, crec que és un granit més que aporta la possibilitat de poder trobar un treball, donant una imatge de cura.

D’altra banda, és un moment en el qual els/as participants es relaxen, interactuen amb mi i se sinceren o m’expliquen com se senten en el moment vital en el qual es troben, així com les seves inquietuds o projectes de futur. En aquest sentit, aporto el saber escoltar prestant un servei desinteressat amb l’objectiu que se sentin millor.

– I quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat als usuaris/as del servei?

Hi ha molts moments, però el millor és la felicitat que desprenen quan els dic: “ja està”, i els llevo la capa i, amb un somriure, em donen gràcies amb un gran sentit d’agraïment. Alguns et volen oferir alguna cosa a canvi, i uns altres simplement et regalen un “Que Déu la beneeixi!”. I aquesta és la contraprestació del voluntariat… No té preu, però t’omple l’ànima.

– Com és la relació amb l’equip professional del servei, a l’hora de facilitar-te aquesta tasca de voluntariat?

El personal del centre té l’amabilitat i el sentit de servei a flor de pell. Són educats/as i delicats/as. Valors importants per al col·lectiu amb el qual treballen.

– Què li diries a les persones que s’estan plantejant ser voluntàries de la Fundació Salut i Comunitat?

A les persones que es plantegen fer voluntariat, els diria que és un compromís que s’assumeix amb respecte, que és un treball com qualsevol un altre en el qual aportes el teu saber, solament que no es paga econòmicament, sinó amb alguna cosa molt millor, com és contribuir en la mesura que pots al fet que altres persones se sentin millor, a més de donar-los cert recolzo en el moment vital pel qual estiguin passant.

Sens dubte, es tracta d’un aprenentatge diari; d’un benefici recíproc…