L’Agència Navarra d’Autonomia i Desenvolupament de les Persones del Govern de Navarra ha adjudicat a la Fundació Salut i Comunitat (FSC), al Grup Lagunduz ia la Fundació Maresme per a Persones amb Disminució Psíquica la gestió dels centres “Valle del Roncal” de Pamplona i del centre “Infanta Elena”, situat a Cordovilla (Galar). La gestió s’ha iniciat recentment i tindrà una durada d’un període de 17 mesos, susceptible de prorrogar-se fins arribar a un màxim de 4 anys.
Ja està, per fi va arribar el dia! ‘S’obren les portes del primer dels centres que començarem a gestionar a Navarra! Ens obre la porta una de les cuidadores del torn de nit. El centre: “Valle del Roncal”.
Fa gairebé un any que la nostra entitat va tenir coneixement que aquests centres, al costat de tres de l’Agència Navarra d’Autonomia i Desenvolupament de les Persones del Govern de Navarra, anaven a sortir a concurs. Un bon amic navarrès, al costat d’altres professionals del sector, confiava en la nostra experiència, en el nostre bon fer i ens va animar a que ens presentéssim a aquests concursos. Des d’aquest moment vam ser preparant una proposta ajustada a la realitat d’aquests col·lectius en aquesta tipologia de centres; sol·licitem la col·laboració d’experts locals per aconseguir ajustar més la nostra proposta-aquesta col·laboració va resultar clau en el resultat final-; busquem els importants avals que se sol·licitaven per a poder concursar; es van fer sacrificis personals importants per preparar una proposta guanyadora i es va establir la millor de les aliances possibles per aconseguir que l’estratègia dissenyada aconseguís assolir l’objectiu que ens havíem proposat: obtenir l’adjudicació d’aquests dos centres i… Es va aconseguir!
El “Valle del Roncal” és un recurs assistencial en el qual resideixen 104 persones i on en l’espai de dia s’atén a altres 10. Aquesta cuidadora, una professional amb contracte eventual, és una dels gairebé 210 professionals que treballen en aquest centre . Des d’un primer moment es presta a ensenyar-nos les instal·lacions ja presentar-nos a altres 4 professionals d’aquest torn. Ens explica la seva experiència personal, ens diu que el millor del centre són els seus professionals ja que es desviuen per les persones que atenen. Totes elles persones que presenten com a tret comú el fet de tenir una discapacitat intel·lectual. Una discapacitat que pot ser moderada, severa, greu, profunda o amb pluridiscapacitat, incloent també l’atenció a persones que presenten problemes greus de conducta.
¿Les edats? Doncs varien, hi ha joves de 16 i d’altres que ja no són tan joves, que són octogenaris. Tot això ens ho comenten en una trobada distesa en què evitem alçar la veu per no “trencar” el silenci que s’hi respira. Un silenci que només es trunca perquè un usuari amb insomni s’acosta al punt de control en què ens hàgim per reclamar la seva quota d’atenció I ho aconsegueix! Després d’acabar la ronda, ens acomiadem de les nostres noves companyes. Sí, companyes ja que en aquest torn, com és habitual en aquest sector, els homes brillen per la seva absència. Per contra, en aquest centre el percentatge d’homes atesos supera àmpliament al de les dones.
Després de deixar enrere aquest equipament, ja estem desitjant tornar a ell i respirar la seva vida diària. I com no! També tenim ganes d’anar coneixent els companys que treballen en altres torns, tant en els programes d’atenció mèdica i d’infermeria, com en els tractaments de rehabilitació ocupacional orientats a la “normalització” o en altres àmbits tant d’atenció directa com indirecta. I també de tornar a veure i escoltar una mica més a la seva directora, Basi, que ens “ha suportat” en les hores prèvies i ens ha demostrat la seva gran capacitat de treball i competència.
I de la “Valle del Roncal”, ubicat a la mateixa ciutat de Pamplona, ens anem a Cordovilla, un municipi que limita amb Pamplona. Per sort, a aquestes hores de la matinada el trajecte dura escassos minuts i, sense donar-nos gairebé compte, ja estem en un altre centre. El silenci, molt semblant al que havíem deixat enrere. Per contra, ens trobem amb un centre més modern. Amb instal·lacions totalment adaptades al col·lectiu de persones que atén: persones que presenten una discapacitat física important. Un total de 70 persones residents i 12 en l’espai de centre de dia conviuen. La gran majoria d’elles necessita de cadira de rodes elèctrica o una altra ajuda tècnica per desplaçar-se. Però aquesta modernitat tecnològica de l’equipament no actua com arbre que no deixa veure el bosc, ja que tal com ens reben en l’ampli vestíbul la infermera de guàrdia i una cuidadora, ens adonem que en aquest centre l’atenció professional és també molt propera .
A diferència amb la “Valle del Roncal”, la uniformitat és més sanitària doncs pijames i bates blanques vesteixen a aquests professionals en lloc dels pols i pantalons foscos que havíem vist feia escassos minuts. Aquestes professionals també ens mostren tot el recurs i ens presenten a dues cuidadores amb les que comparteixen el torn. Un torn de treball en el qual es barregen harmoniosament la veterania i la joventut. Segur, pel que apreciem en la visita que vam fer al dia següent, que totes dues són del gust dels usuaris! Ens anem del “Infanta Elena” amb el mateix sentiment amb què havíem abandonat la “Valle del Roncal”, perquè ja teníem ganes de sentir-nos un més en el seu funcionament diari i de començar a treballar amb la seva directora, Anna -una altra gran professional amb molta experiència en la gestió d’equips- i amb la resta de treballadors/es. En total, gairebé 170 professionals de diferents perfils (infermeria, teràpia ocupacional, animació, professional cuidador, auxiliars de serveis, administració, manteniment, fisioteràpia, psicologia …) que tenen com a únic objectiu el que aquestes persones estiguin ben ateses i els seus familiars se sentin tranquils per saber que els seus estan en bones mans.
Ara, en aquesta nova etapa que iniciem amb una gran il·lusió, no ens queda més que esperar que sapiguem estar a l’altura del que s’espera de nosaltres, tant per part de les persones usuàries, els seus familiars i els treballadors com per l’Agència Navarra d’Autonomia i Desenvolupament de les Persones del Govern de Navarra (ANADP) amb la seva directora gerent, Inés Francès, al capdavant, que ja ens ha acompanyat en la presentació en aquests centres. Un fet remarcable que li agraïm profundament.
Una Administració, la ANADP, a la qual no ens queda més que agrair la confiança que ha dipositat en nosaltres amb aquestes recents adjudicacions i en el model de gestió que proposa el nostre projecte d’atenció, basat en la nostra experiència acumulada després d’anys de treball i que seguirà apostant pel model d’atenció centrada en la persona amb el qual tan identificats estem. Un model que se sustenta sobre els pilars de l’autonomia personal i la millora de la qualitat de vida dels usuaris/es, oferint-los una atenció personalitzada, d’acord a les seves necessitats específiques.