Els recomptes nocturns, sens dubte, suposen la millor manera d’acostar-se la xifra de persones que es veuen abocades a pernoctar al carrer. Una operació estadística molt valuosa que pot aportar moltes dades si bé, per la seva complexitat, encara no ha estat assumida per l’Institut Nacional d’Estadística, encara que resulta fonamental per a comprendre la magnitud de l’exclusió residencial, més enllà de les dades d’ocupació de centres.
No obstant això, per descriure l’experiència d’un recompte nocturn, resulta més interessant evocar a l’escriptor i poeta Mario Benedetti que a grans genis de les matemàtiques, en el seu poema “Hagamos un trato”:
… hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted
es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no ya para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo.
Des d’aquesta mirada, a la Fundació Salut i Comunitat (FSC), concretament en els centres dirigits i gestionats a la Comunitat Valenciana, hem assumit un fort compromís en els últims anys participant activament en la posada en marxa, desenvolupament i anàlisi de resultats de diverses iniciatives.
A Castelló, vam participar com a coautors/es i organitzadors/es del I Estudi de Persones Sense Llar en 2015, que combinava la tècnica de recompte nocturn i amb la realització d’enquestes qualitatives. De les seves conclusions destaquem algunes qüestions operatives per al disseny de polítiques socials en la matèria:
- Ocupació i habitatge, dos eixos fonamentals: no disposar d’ocupació i la impossibilitat de pagar un habitatge estaven entre les principals causes de l’arribada al sensellarisme.
- Prevenir l’exclusió residencial: la majoria de les persones enquestades residien a casa pròpia abans d’estar sense llar.
- Necessitat de fórmules per accedir a padró, ja que la seva manca és un factor d’exclusió que no permet exercir drets de ciutadania: el 44% de les persones sense llar amb més d’un any de residència a Castelló no tenien padró.
- La sanitat universal un dret a reforçar: el 17% de persones enquestades no tenia accés al dret a la salut, incrementant la seva vulnerabilitat.
- Abordar els delictes d’odi i altres formes de violència: el 55% de les persones enquestades havia estat víctima d’insults o amenaces; el 48% de robatoris; el 31% estafa; el 12% havia patit agressió física i el 5% agressió sexual en situació de carrer.
L’estudi finalitza amb la proposta del disseny d’una Estratègia autonòmica Integral per a Persones sense Llar que faciliti un marc adequat per al disseny d’estratègies locals, i contempli les mesures polítiques, estructurals i socials necessàries per fer-ho.
La investigació va ser organitzada per la Taula Tècnica de Persones Sense Llar de Castelló , actualment integrada per l’Ajuntament de Castelló; la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives; la Conselleria d’Economia Sostenible, sectors productius, Comerç i Treball; la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública; la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica; Acció Social Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul, Càritas Diocesana de Sogorb-Castelló, CASDA, Creu Roja Espanyola i la Fundació Salut i Comunitat.
D’altra banda, al Centre d’Acollida i Inserció per a Persones Sense Llar d’Alacant, vam participar en la posada en marxa i desenvolupament del primer recompte que es va realitzar a la ciutat assumint un paper actiu en la “Homelees Meet Up Alacant” al novembre de 2017. Esperem que, amb l’Ajuntament d’Alacant i la Xarxa d’Entitats per a l’Atenció a Persones Sense Llar d’Alacant puguem tornar a repetir l’experiència i demanar dades actualitzades al llarg de 2020.
Finalment, dins el territori de la Comunitat Valenciana, a la ciutat de València, les entitats socials hem fet una crida per reunir al voltant de 400 voluntaris i voluntàries (xifra superada per la resposta de la ciutadania, ja que s’han inscrit 807) , amb l’objectiu d’elaborar un cens de persones sense llar.
La iniciativa, que tindrà lloc durant la nit del proper dijous 24 d’octubre en aquesta ciutat, pretén dimensionar aquesta problemàtica social i efectuar un diagnòstic de la situació, sobre el qual es podran planificar les línies estratègiques d’acció de les entitats socials i les administracions públiques. Saber quantes persones dormen al carrer a València és el primer pas per ajudar-les.
Aquesta necessitat ha portat a entitats i administracions a sumar forces per mobilitzar la màxima ciutadania possible. Es tracta d’una convocatòria conjunta en què col·laboren tant l’Ajuntament de València com Accem, Creu Roja Espanyola, Metges del Món, Casa Caritat, Càritas, Associació Natania, RAIS, Comitè Ciutadà Antisida, Bokatas ONG, Sant Joan de Déu, Missió Evangèlica urbana i la Fundació Salut i Comunitat.
Aquest treball es farà sota l’estratègia coneguda com “streets nights/survey nights” o recomptes censals nocturns, un mètode que consisteix a realitzar un recorregut pels carrers, durant el qual s’identifiquin a totes aquelles persones que es troben dormint a la intempèrie. L’acció s’ha de fer per grups, cada un d’ells coordinat, com a mínim, per una persona amb experiència en l’àmbit de l’acompanyament a persones sense llar.
Cal assenyalar també que, com a entitat participem des de fa anys en el recompte anual de la ciutat de Barcelona, organitzat per la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL) pertanyent al “Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva”, promogut per l’ajuntament de la ciutat.
Segons dades de l’últim recompte a Barcelona, 1.026 persones dormen al carrer (creixement del 56% des del 2008), sumades a les 1.954 (creixement del 64% des del 2008). Aquestes xifres posen de manifest la necessitat de comptar amb un marc regulador d’accés a l’habitatge.
Aquesta és la nostra experiència des de la Fundació Salut i Comunitat: no només la xifra, sinó la trobada, no el nombre sinó el nom, no a l’experiència anecdòtica sinó el treball continuat, no l’escuma mediàtica sinó la informació, no només l’anàlisi sinó el projecte i el compromís per aportar solucions, no el treball en solitari sinó la integració en xarxe…
Pepe Sanmartín, director del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de València.
Belén Sánchez Garcés, directora del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de Castelló.
Fidel Romero Salord, director del Centre d’Acollida i Inserció per a Persones Sense Llar d’Alacant.
Serveis dirigits i gestionats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la Comunitat Valenciana.
