El meu nom és Nuria, tinc 24 anys i sóc estudiant de 4t del Grau en Educació Social. Inicialment, tenia la intenció de realitzar les meves pràctiques a la Llar d’Atenció General Matilde Salvador i Segarra, a Castelló, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat Valenciana. Un recurs en què em sento afortunada de col·laborar.
Si bé, per motius legislatius per part de la meva universitat, no vaig poder dur a terme les meves pràctiques de 4t en aquest servei, vaig voler fer un voluntariat, i agraeixo l’oportunitat a la Sheila Gràcia, coordinadora i psicòloga del centre, per permetre’m fer-ho. Actualment, treballo com a educadora al Projecte Amigó, acompanyant persones que es troben en tractament per addiccions. D’altra banda, sóc educadora infantil, vaig treballar a Mullingar Academy of childcare a Irlanda, i pocs mesos abans de col·laborar amb la Llar Matilde Salvador i Segarra, vaig estar de viatge a Kenya, fent tasques en un projecte de cooperació internacional dirigit a l’educació en la infància.
Des de la meva arribada al centre fins avui, continuo desenvolupant algunes de les funcions com a voluntària. Assisteixo un cop per setmana, generalment els dimecres, i porto a terme dinàmiques de cohesió grupal. Considero que aquest tipus d‟espais són especialment rellevants, ja que permeten treballar aspectes fonamentals com la convivència, la comunicació assertiva, la cohesió del grup, la regulació emocional i el desenvolupament d‟habilitats socials.
Les activitats que proposo solen estar orientades a ajudar les joves participants a perdre la por i la vergonya, afavorint un ambient on puguin sentir-se segures i en confiança. El meu objectiu és que puguin percebre que formen part d’un grup d’iguals, un espai on es puguin mostrar tal com són, així com sentir-se escoltades i respectades.
Algunes de les activitats que fem són, per exemple, “La baraja”. Es tracta d’un conjunt de cartes que proposen diferents accions: fer una mímica, explicar com s’han sentit durant el dia, dir alguna cosa positiva sobre una altra companya o participar en petits role playing per parelles. Aquesta dinàmica fomenta lexpressió emocional, lescolta activa i la interacció entre elles.
Una altra activitat és “Els nostres codis”. En aquesta dinàmica, utilitzem targetes amb codis QR que cal escanejar amb el mòbil de la llar. Cada codi porta a un vídeo de YouTube, concretament a una cançó que forma part dels seus gustos musicals. Són cançons que he sentit a casa o que elles mateixes escolten en el seu temps lliure i que he pogut presenciar. Aquesta activitat genera moments de connexió i reconeixement, ja que la música esdevé un canal per compartir interessos i experiències.
Aquestes propostes no sols faciliten l’acostament entre elles, sinó també entre les participants i amb mi. Veure-les gaudir amb activitats aparentment simples, però pensades des de la creativitat i la cura, em fa sentir que la feina feta té sentit. Al final, moltes vegades són aquests petits espais els que marquen la diferència en la intervenció socioeducativa, ja que em fan sortir de casa, havent-me sentit més útil.
Observar com gaudeixen, s’expressen, riuen i se senten entre elles em recorda que, moltes vegades, els moments més significatius sorgeixen en espais quotidians on se senten segures i valorades.
Considero que és un moment en què poden respirar una mica més tranquil·les i permetre’s simplement ser. L’objectiu és que aquests espais es converteixin, a poc a poc, en llocs on es puguin sentir part d’un grup on es respecta la veu.
A més d’aquestes dinàmiques, faig altres funcions al centre, com l’observació del compliment de les normes de convivència relacionades amb els horaris, els tallers o els temps d’estudi. També, acompanyo les residents en diferents activitats del dia a dia i col·laboro en algunes tasques de suport a les educadores de referència, com l’acompanyament en sortides o tasques relacionades amb l’economia de fitxes.
Per mi, com a futura educadora social, participar en aquests espais està sent una experiència molt enriquidora. Em permet aprendre des de la pràctica la importància de generar entorns segurs on les persones es puguin mostrar tal com són, sense por ni judici. A més, reafirma la meva convicció que l’educació social no es construeix únicament mitjançant grans intervencions, sinó també mitjançant petits gestos quotidians, l’escolta activa i la presència constant.
Formar part d’aquest espai a la Llar d’Atenció General Matilde Salvador i Segarra, a Castelló, em permet continuar creixent tant a nivell personal com professional, comprenent millor la importància de l’acompanyament educatiu i del treball en equip per afavorir el benestar i el desenvolupament de les persones.
En definitiva, la meva experiència com a voluntària al centre està sent molt enriquidora, ja que m’ha permès conèixer el funcionament del recurs i establir un primer vincle amb l’equip educatiu i amb les joves residents. Aquesta experiència m’ha ajudat a apropar-me progressivament a la realitat del centre ia comprendre millor la importància de l’acompanyament socioeducatiu al dia a dia.
Nuria Prieto, estudiant del Grau en Educació Social i voluntària a la Llar d’Atenció General Matilde Salvador i Segarra.
