La trobada, organitzada per la Facultat de Ciències Socials, l’Àrea de Benestar i Serveis Socials de l’Ajuntament de València i nombroses entitats socials, com és el cas de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), es va celebrar de manera presencial i telemàtica els passats dies 26 i 27 d’octubre. El congrés ha tingut lloc un any després de la realització del primer recompte de persones sense llar a la ciutat de València. Al llarg de trobada, es van compartir les conclusions obtingudes de l’anàlisi de les dades obtingudes en el recompte.
La inauguració va ser presidida per la Rectora de la Universitat de València, M.ª Vicenta Mestre; el degà de la Facultat de Ciències Socials, Albert Moncusí, i el director de el Departament de Treball Social de la Universitat de València, Fran Ródenas.
Després de la inauguració, es va donar pas a la primera ponència, moderada per Isabel Real, treballadora social de Fundació Salut i Comunitat, que va participar en l’organització de l’congrés des de la Comissió Moderadora. En aquesta taula, van intervenir Elena Matamala (Doctora en Treball Social i coordinadora de Centre Nocturn de Baixa Exigència “Somia”) i Diego Pascual López (doctor en Sociologia i coordinador estatal d’Àrea d’habitatge i exclusió residencial de la Fundació Cepaim), els quals van realitzar una aproximació a l’fenomen de el sensellarisme, a través de la conceptualització i contextualització d’aquesta problemàtica social.
Durant aquest espai, es van visionar diversos vídeos testimonials de persones sense llar, narrant les seves vivències, realitzats per entitats que treballen amb aquest col·lectiu, entre elles FSC, aportant la necessitat de la intervenció amb persones en situació sense llar en consum actiu, des d’un enfocament de reducció de el dany.
Després d’això, es van presentar els resultats de el cens de persones sense llar que es va realitzar a l’octubre de 2019, amb la participació de FSC, tant en la preparació de el cens com en el recompte nocturn realitzat. Segons les dades ofertes, aquesta nit, es van recomptar 831 persones en situació sense sostre a la ciutat de València, segons categoria 1 i 2 de la Classificació ETHOS, de les quals 570 eren persones que en aquells moments pernoctaven al carrer, i 261 en centres. D’elles, el 60% eren homes, i el 40% dones, amb una edat mitjana de 43 anys d’edat.
Seguidament, hi va haver un altre visionat de vídeos, realitzats per les diferents entitats participants en la trobada. La Fundació Salut i Comunitat va aportar un vídeo en què la nostra companya Isabel Salinas, monitora al Centre d’Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de València, gestionat i dirigit per FSC, explicava en què consisteix el treball realitzat en aquest servei, i com el COVID-19 ha afectat el funcionament del mateix, així com els reptes als quals s’enfronta el centre en aquests moments.
D’altra banda, FSC també va participar en les activitats dirigides a professionals de el sector durant el segon dia de trobada, concretament al “Taller sobre emergència social i gestió de l’Covid-19 a sensellarisme”, presentat i moderat per Inma Soriano, treballadora social i Cap de la Secció d’Atenció Social a la Exclusió de l’Ajuntament de València, que es va referir a les mesures preses davant de l’COVID-19, esmentant l’alberg de confinament que va habilitar FSC.
Aquest alberg va oferir 15 places a persones sense llar i consumidores actives, a més d’atenció diària sanitària, psicològica i social. El servei es va destinar tant a les persones confinades al CIBE de València, com a les 50 persones que acudien diàriament a recollir menjar per emportar, sempre amb les mesures de protecció necessàries.
Aquesta estada va proporcionar certa estabilitat, dins de les circumstàncies de confinament, i les condicions adequades perquè aquestes persones poguessin accedir a altres recursos com albergs, comunitats terapèutiques, etc., acords a la seva situació i necessitats.
Tant la universitat, com l’administració i entitats socials participants han treballat conjuntament per poder realitzar aquest congrés, fructífer i enriquidor, que ens apropa a la realitat de l’sensellarisme per detectar necessitats i compartir objectius comuns. Realitat en la qual conflueixen múltiples i complexos factors, i l’abordatge ha de ser integral.