Florencia Manns Fuenzalida és llicenciada en Psicologia per la Universitat Diego Portales, Xile (UDP) i Màster en Drogodependències per l’Institut de Formació Contínua (IL3) de la Universitat de Barcelona (UB), entre d’altres cursos realitzats en drogodependències. Actualment, treballa com a tècnica/educadora al projecte “En Plenas Facultades” (EPF), programa per a la prevenció de conductes de riscos en població universitària, a més d’haver començat recentment tasques de coordinació en aquest projecte de la Fundació Salut i Comunitat (FSC ). També col·labora a l’Observatori Noctámbul@s de FSC, per a la investigació i prevenció de les violències sexuals en entorns festius. En aquesta entrevista, coneixerem millor la feina que fa a l’EPF.
– Des de quan treballes al Projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat i quines tasques has realitzat?
Concretament, des del 2018, any en què vaig començar amb una tasca petita, però no menys important de dinamitzar les xarxes socials i la web del projecte. A poc a poc, em vaig anar integrant, tant a l’equip de l’EPF com al Departament de Prevenció de FSC.
A més, va coincidir que estava acabant el Màster en Drogodependències de l’IL3 de la Universitat de Barcelona (UB). Es va donar la circumstància a més que, conforme avançava el màster i em veien molt implicada en el projecte, m’anaven donant més responsabilitats, fins que em van oferir fer un taller sobre els efectes de les drogues a la UB, en el marc del curs EPF que fem a la Facultat de Psicologia.
I així fins avui, en què, per circumstàncies alienes, he assumit a més tasques de coordinació del projecte. Sobre això puc dir que estic molt contenta per la confiança i per tot l’aprenentatge que em permet adquirir noves i millors habilitats.
– Què et va fer interessar-te en la prevenció universal de consum de substàncies i de pràctiques sexuals de risc en població universitària?
El meu interès per les drogues sempre ha estat present, almenys des de la meva adolescència. A més, durant els meus estudis de Psicologia a Xile, vaig fer pràctiques en una comunitat terapèutica i no coneixia gaire sobre la seva relació amb l’àmbit psicològic.
Allà vaig descobrir la reducció de danys i la vaig trobar increïble. Els meus tutors de pràctiques del Centre Comunitari de Salut Mental (COSAM) Pedro Aguirre Cerda, a Xile, em van parlar del model que s’utilitza aquí a Catalunya i el referent que era. Aleshores vaig pensar que, abans de dedicar-me a l’especialitat clínica en l’àmbit de drogues, havia de començar pel principi de “tots els mals”: la prevenció, i la prevenció amb joves, ja que en aquestes pràctiques tractava amb molts joves, els quals consum problemàtic es podria haver evitat si hagués comptat amb més coneixements i eines.
En aquell moment, vaig pensar que conforme comencés a adquirir experiència, em dedicaria a l’especialitat clínica. Perquè crec que sense prevenció l’especialitat clínica no té sentit. I, així, quan vaig arribar a fer el màster aquí a Barcelona, vaig reafirmar la importància de la prevenció i, sobretot, al meu ambient que era universitari, ja que seguia estudiant.
– Canviant de tema, en relació amb tallers i activitats a realitzar en el projecte, què teniu previst a curt i mitjà termini?
Molta activitat. Per aquest semestre, tenim programats fer diversos cursos de l’EPF, en concret tenim 8 programats: a l’UJI, UB, URV, UdLl, UCM, UC3M, UManresa i UVic. Probablement, se sumi un altre curs en una nova comunitat autònoma, però no en donarem detalls fins no tenir-ho confirmat.
També, volem fer unes jornades com les que vam realitzar el passat any, però que puguin ser presencials, aprofitant que les restriccions pel COVID-19 estan sent més flexibles.
I per descomptat, volem seguir amb la realització d’activitats preventives als campus universitaris, així com a les festes universitàries. Igualment, pretenem seguir amb l’avaluació de l’EPF, ja que és molt important generar evidència en l’àmbit de la prevenció, si bé per veure resultats en prevenció, cal temps i diners.
– Atès que et refereixes a l’avaluació, què destacaries sobre l’avaluació que heu fet de l’activitat realitzada al projecte durant el darrer any?
Destacaria que em va cridar l’atenció que un dels aspectes que es va veure reflectit a l’avaluació amb bona consideració, va ser la metodologia que vam fer servir les formadores a l’hora d’impartir una formació: propera, amable, flexible i compressiva.
Aquest crec que és el nucli de la metodologia peer-to-peer que utilitzem en el projecte i que dóna vida a la prevenció, ja que no és una metodologia llunyana a la realitat de l’alumnat, ja sigui per edat, per llenguatge, per gustos en comú i per la perspectiva també crítica que existeix a l’EPF. I això deixa en evidència que la metodologia peer-to-peer és útil i eficaç a l’hora de fer prevenció a l’ús de drogues i en conductes sexuals de risc.
– Quina metodologia teniu previst fer servir en les activitats d’aquest semestre?
Afortunadament, gràcies al fet que les restriccions del COVID-19, estan sent cada vegada menors, aquest semestre optem per tornar al 100% de presencialitat, encara que encara hi ha certs campus en què s’aposta pel format mixt: online i presencial, ja que això facilita la participació de lalumnat.
I com no!, seguirem amb la metodologia peer-to-peer o entre iguals, ja que és molt efectiva a l’hora de “passar” els missatges preventius, tant des del projecte a l’alumnat com entre l’alumnat mateix.
– A l’EPF, el voluntariat té un paper molt important. Com és el perfil del mateix i amb quines inquietuds arriba al projecte?
El voluntariat de l’EPF ve de diferents carreres sociosanitàries com ara Psicologia, Educació Social, Treball Social, Infermeria, Medicina i Pedagogia.
Tot i això, en l’últim període, han arribat estudiants de Veterinària, Periodisme, Enginyeria, i fins i tot de postgraus com a màster. Arriben sempre amb ganes d’aprendre més sobre aquests temes, ja que consideren que són molt importants i que conviuen amb aquests aspectes al llarg de la seva carrera professional, si bé troben a faltar que, mentre estan fent el grau, no aborden aquestes temàtiques dins del currículum acadèmic.
Per tant, els interessa aprofundir i puc afegir que, quan descobreixen la perspectiva de la reducció de riscos i de danys als àmbits de drogues i sexualitats, els explota el cap, ja que la majoria del voluntariat ve amb una perspectiva prohibicionista, de tabús… De manera que agraeixen molt poder conèixer aquesta forma de fer prevenció que no ve del terror, sinó de la informació per poder decidir i gestionar els plaers i els riscos que vénen associats.
– En quin moment estan les inscripcions per formar part del voluntariat del projecte i com es poden posar en contacte amb vosaltres les persones interessades?
En aquests moments, estem obrint inscripcions per al curs a la URV, UVic i UC3M i la cosa s’està animant. Aviat s’obriran per a la UB i UManresa. Tenim moltes ganes de tornar als campus i poder fer el curs, així com les activitats preventives.
– Quin aprenentatge o aprenentatges més destacats t’ha aportat fins ara la teva feina a la Fundació Salut i Comunitat?
A més d’aprofundir els meus coneixements sobre drogues i sexualitats, crec que el que més m’ha aportat la meva feina a FSC és aprendre a treballar en xarxa i en equip. Crec fermament en les sinèrgies i col·laboracions o cooperacions que es donen en aquest àmbit i que són essencials. Sense aquesta forma de treball, la prevenció crec que perd força i veu.
– T’agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, m’agradaria poder dir a la joventut que posin en valor les decisions. Vivim en un adultocentrisme que per molt de temps ens ha deixat a la joventut fora de qualsevol presa de decisions, perquè o som idealitzadores o poc constants. Jo crec que, si ens organitzem i ens gestionem entre nosaltres, podem aconseguir molts canvis.
Per part meva, estaré al servei de la joventut fins que deixi de ser jove, si bé no sé molt bé quan acabarà això… Això sí, mentrestant, seguiré al peu del canó, transmetent aquests missatges i tractant de construir un futur millor per tots/es.