Isabel Ortega és la responsable de l’Àrea Psicosocial de la Residència i Centre de Dia “Les Fonts” de Saragossa, de titularitat de l’IASS, que dirigeix i gestiona la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Compta amb el Grau de Treball Social i amb un Màster en Gerontologia Social. Any rere any, ha anat ampliant coneixements d’especialització en tercera edat i en altres àmbits, amb l’ànim de fer cada dia millor la seva feina. En aquesta entrevista, que coincideix amb la celebració del 22 aniversari del centre, hem volgut conèixer una mica més a aquesta professional que els seus companys/es descriuen com a molt vital i compromesa en la seva tasca diària.

– Què et va portar a dedicar-te a la professió de treballadora social ?, la vas triar o et va triar ella a tu?

Rotundament, “em va triar ella a mi”. Des de ben petita, i fins i tot en l’adolescència, volia ser veterinària, donada la meva gran passió pels animals. Quan vaig acabar Batxillerat, un “avisador intern” va fer que ojease aquelles carreres “més de lletres o socials”, si bé jo estava cursant Batxillerat de Ciències de la Salut i… aquí estem.

– Com van ser els teus inicis a la Fundació Salut i Comunitat i en el servei en concret ?, per què l’àmbit de la gent gran i no un altre?

Recordo que estava treballant en una residència privada en la qual ja portava prop de dos anys i vaig saber que a la Residència i Centre de Dia “Les Fonts”, estaven buscant a una persona per al lloc de treballadora social. Carolina, antiga psicòloga del centre, em va entrevistar i, pel que es veu, li vaig haver de agradar…

Vaig començar a treballar a l’octubre de 2008 i anys més tard, em vaig fer càrrec de la coordinació de l’Àrea Psicosocial. Sembla que va ser ahir, però ja porto en aquesta “segona casa” gairebé 11 anys.

– 11 anys que sembla que han passat ràpid. Quin tipus de tasques desenvolupes al centre i amb quins gaudeixes més?

De totes les funcions que realitzo que són molt variades (acollida, planificació, orientació de recursos, intervenció, coordinació…), m’agrada molt implicar-me en l’acollida de nous usuaris / es i les seves famílies. A tots ens costa donar un primer pas que impliqui un canvi de sentit i, si a això li sumem les “fantasies i pors” amb què carreguem, em sembla especialment important aquesta primera presa de contacte.

M’encanta conèixer a les persones a través de la seva història de vida, i m’agrada transmetre total confiança a l’usuari / ai la família, atès que, a partir d’aquest instant en què entren al despatx, aquestes parets, aquests passadissos, aquestes sales, tots els que treballem … anem a formar part del seu dia a dia.

També reconec, encara que soni una mica atípic, que gaudeixo amb les activitats “més administratives” i/o de coordinació. Potser en això té a veure “meu costat perfeccionista”, però m’encanta veure que tot encaixa, que surt bé. En tot això hi juga un gran paper el gran equip de companys/es que tinc. Treballar amb ells/es és molt gratificant, tant a nivell personal com laboral.

– Quin moment o moments recordes com el millor o millors en la feina que desenvolupes en aquest servei?

La veritat és que hi ha moments més reconfortants que altres (sobretot, a nivell emocional amb usuaris/es i famílies) però sí sóc sincera, el fet de venir a treballar diàriament feliç i sense que em costi esforç, és la millor sensació que es pot tenir treballant amb gent gran.

– ¿I quin moment o moments diries que són els més delicats?

Quan interfereixen sentiments i emocions, si bé d’aquells moments més delicats he après lliçons de vida que sempre portaré amb mi.

– Quines activitats novedoses heu introduït durant els últims anys a l’Àrea Psicosocial?

Quan parlo de l’àrea es em posa un somriure que cal veure, perquè des de sempre, en aquest servei, hem format un equip amb aire fresc, amb propostes i dinamisme. Des de fa ja molts anys, vam començar amb activitats de musicoteràpia, amb gossos, de caràcter intergeneracional.

Des de fa dos anys, portem a terme activitats de reciclatge implicant a usuaris/es i famílies del centre de dia. Ens encanta que els familiars participin en les nostres ja famoses barbacoes. En general, ens agrada innovar amb accions i actuacions originals (zumba, bollywood, humor…), en què usuaris/es i famílies se sentin actius, amb vitalitat.

– És necessari un envelliment actiu ?, per què?

Sí, ho és. Amb això, es tracta d’optimitzar totes les oportunitats de benestar físic, social i mental amb el principal objectiu de tenir qualitat de vida en la vellesa. Com a professionals, hem de fomentar aquest envejeciemitno actiu, així com transmetre i contagiar aquestes ganes de viure, i reivindicar que ser major o tenir una demència, no és sinònim de reclutament o de solitud. Podem fer tantes coses com vulguem, en funció dels límits que ens marquem. Justament per això, ens encanta organitzar activitats noves.

– A més, recentment heu celebrat el 22 aniversari del servei amb una gran festa a la qual van assistir diferents representants públics i de la nostra entitat. Què destacaries d’això i quins èxits creus que s’han aconseguit en aquest temps?

Sí, el 16 de maig vam celebrar 22 anys, i, com no!, ho vam passar “pipa”. Va ser un dia de moltes activitats, disfresses i alegria.

Dit això, som conscients que cada vegada els nostres usuaris/es són més dependents, però per això, hem de fer més, i en això estem, perquè ens regalin un somriure, una abraçada… A tot això, la família té un gran valor i sense ella, la calidesa no estaria tan latent.

En els anys que porto treballant, si alguna cosa he de destacar és el gran equip de treball que conformem, la gran capacitat de resiliència i de adaptar-nos als canvis.

A més, les millores en la formació; el fet de potenciar les destreses emocionals i de tirar mà a “la nostra farmaciola d’idees”, és una cosa molt positiva que podem aplicar en el nostre dia a dia.

– T’agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?

Sí. Agrair a tots els meus companys/es, perquè em sento molt afortunada de tenir-los, i sense cada un/a d’ells/es no seria possible cada petit èxit, cada petita celebració i cada dia a dia.

També al meu GRAN MESTRA, a Carmen Lorente, directora del servei, perquè, gràcies a ella, he après moltíssim a nivell laboral, personal i, sobretot, a realitzar el treball des de la sinceritat, transparència i lleialtat.

Privacy Preference Center