El servei, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha atès per 21 any consecutiu persones amb problemes d’addicció de gran complexitat, a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. Això ha estat possible gràcies al suport rebut per la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i l’Ajuntament de València. Actualment, treballen 14 professionals al centre i compta amb el suport de 3 persones voluntàries. Aquest és un dispositiu d’atenció a persones drogodependents que treballa per reduir els danys associats al consum de drogues. Ofereix serveis d’alimentació, higiene, rober, bugaderia i atenció mèdica, de treball social i psicològica.

El Centre d’Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de València va atendre durant l’any passat 1.237 persones diferents. Es constata que encara és més que necessari en aquesta ciutat un servei com el CIBE, ja que les persones consumidores de drogues en actiu necessiten disposar d’un espai de suport i ajuda, que els faciliti aconseguir èxits més ambiciosos. Aquest ha estat novament el nostre objectiu i, tal com mostren els indicadors aconseguits, creiem que ha estat aconseguit de manera satisfactòria un any més.

El barri de Velluters de València continua sent l’espai on contactem amb més persones usuàries noves. En conjunt, amb les altres parades i el local s’han atès 175 persones usuàries noves. Es tracta de persones amb qui mai no havíem establert contacte i que reuneixen els requisits per ser ateses pel programa. És important destacar que cada cop són més les persones usuàries noves que accedeixen directament (oa través d’altres persones usuàries del recurs) al centre fix.

En aquest sentit, alguns aspectes a destacar són els següents:

  • De les 1.237 persones usuàries diferents ateses, 702 van expressar que no tenien habitatge o que en tenien de forma precària o insegura, quan van contactar amb el centre. Això suposa serioses dificultats a l’hora que es plantegin la possibilitat d’accedir a un programa terapèutic, ja que la manca de llar o el fet de tenir-lo de manera precària, els dificulta tenir unes condicions bàsiques necessàries per poder fer altres canvis de més envergadura .
    A més, moltes vegades, els limita per poder tenir accés a la cobertura sanitària. L’habitatge és un indicador bàsic de salut pública, i la manca d’aquest repercuteix en la salut de la persona i en limita tant l’alimentació com la higiene, el descans, etc.
  • Un 29% de les persones ateses són estrangeres. Aquesta població presenta en molts casos una problemàtica afegida (la manca de suport familiar i social, les dificultats amb l’idioma, el sentiment de soledat), juntament amb dificultats d’índole administrativa relacionades amb la seva estada irregular a Espanya, així com altres dificultats.
  • El 28% de les persones ateses són dones. Fa tres anys, vam iniciar la diferenciació de dades per gènere, ja que entenem que això ens facilita poder oferir un servei més acord amb la seva realitat, i que respongui a les seves necessitats concretes. Així mateix, entenem que una mirada de gènere és molt útil per abordar aquesta problemàtica. En concret, la relativa a dones drogodependents en consum actiu, algunes amb problemes de salut mental, que pateixen o hagin patit violència de gènere i en exclusió social, cosa que les fa molt més vulnerables.
  • La unitat mòbil de què disposem realitza un treball d’acostament i contacte al mitjà de gran interès. Pels resultats obtinguts, n’ha quedat evidenciada la gran utilitat. Durant el passat any, ens va permetre atendre 835 persones diferents que, moltes vegades, no acudeixen als diferents recursos. D’acord amb les dades de què disposem, d’entre elles, 556 no es troben en tractament, el 59 % no té habitatge o en disposa en precari.

Actualment, acudim als barris de la Malva-rosa, Fuensanta i Velluters de València, en horari vespertí. L’avantatge de disposar d’un recurs implica que ens puguem desplaçar cap a les zones de consum i amb més problemàtica, quan la situació així ho requereixi.

Per tot això, seguim convençuts/des que un increment dels recursos que destina l’administració pública per a aquest fi, seria de gran importància i permetria donar resposta a mancances que actualment no estan cobertes al servei, com ara l’atenció en fins de setmana i festius.

Actualment, la modalitat de CIBE MIXT (unitat mòbil i centre fix) és l’opció més integral, i que respon millor, a l’objectiu proposat de reducció de danys.

Donades les característiques de la població a què ens dirigim, amb un alt risc sanitari i escàs control familiar i, tenint en compte les circumstàncies de manca de domicili, recursos, documentació, etc., el CIBE MIXT s’erigeix ​​com un recurs d’alt interès per la seva proximitat i la seva accessibilitat, i és mediador entre la xarxa normalitzada i una població de difícil control i de gran interès sanitari.