El Centre d’Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d’Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha engegat la segona edició d’aquest taller, atesos els bons resultats i gran acolliment que va tenir l’activitat entre els usuaris del servei el passat any. El taller contempla 8 sessions d’1 hora cadascuna, a realitzar amb una periodicitat quinzenal al llarg d’aquest any 2023. El passat mes de febrer va tenir lloc la primera sessió de la segona edició d’aquest taller, anomenada Descobrint el nostre Clown, amb gran assistència de participants del centre.

El taller ja ha organitzat dues sessions, la primera al febrer i la segona, durant aquest mes de març, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dona. La segona sessió s’ha dirigit únicament a dones usuàries residents al CAI d’Alacant per les pròpies característiques de la mateixa, vinculada a la celebració del 8 de març.

Els objectius del Taller de Clown Social són crear un clima de grup que contribueixi a la relaxació, confiança i complicitat entre les persones participants, millorant la convivència al centre; ajudar a descobrir que cada persona té el seu propi “clown” (pallasso) i que, malgrat la individualitat de cada participant, trobaran punts en comú, que farà més fàcil funcionar des de l’empatia.

Altres objectius que es plantegen al taller són desenvolupar l’escolta i la comunicació com a base del “clown”, però també com a requisit per a la millora de les relacions socials entre els/les participants; treballar la mirada com a eina per expressar emocions, així com fomentar i millorar lexpressió democions bàsiques (alegria, tristesa, por, ira…).

En aquesta segona edició, i concretament a la sessió de març, juntament amb la professional que organitza i dinamitza aquest taller, Pino, hem comptat amb la participació de Nerea, alumna d’Integració Social que realitza pràctiques al CAI d’Alacant.

Nerea ha volgut compartir amb nosaltres la seva vivència en aquesta segona sessió, adreçada a dones:

– “Sincerament, anava amb expectatives que només seria alguna cosa per passar una bona estona, un temps entretingut, sobretot a causa de la situació vulnerable en què es troben aquestes dones, ja que creia que el taller els podria servir per aclarir la seva ment , però l’activitat va superar les meves expectatives.

No es va tractar només de passar una bona estona, sinó que això els va ajudar a exterioritzar les seves emocions i que poguessin sentir-se lliures i segures de poder expressar allò que realment sentien.

Personalment, crec que aquests tallers són molt necessaris, ja que, a través del llenguatge no verbal, les dones van plasmar moltes coses que potser no gosaven dir o que amagaven ‘darrere de les seves màscares’.

Com a anècdota, m’agradaria explicar una cosa que em va emocionar molt: una de les dones va ser amb la idea de ‘fer la pallassa’, mostrant el seu costat graciós, però a poc a poc, amb les indicacions de la professional, es va anar mostrant tal com es sentia en aquell moment, traient la veritable emoció, vinculada al nerviosisme.

Vull esmentar també una de les dinàmiques de la sessió, en què havien de posar dues fortaleses i dues debilitats. Em va sorprendre que la majoria era capaç de reconèixer les fortaleses, però no les debilitats. Em va cridar l’atenció perquè, estant en una situació tan vulnerable, van ser capaços de pensar únicament en les seves fortaleses.

Per tot això, destacaria dues paraules: força i superació”.

Cal assenyalar que totes les sessions del taller compten amb la mateixa estructura: jocs d’escalfament, per desconnectar de la realitat individual amb què s’acudeix al taller; jocs de preparació, que disposin als participants per al joc d’activitat de “clown” posterior; propostes d’improvisació amb nas, en què ja s’exercita amb el nas vermell, “en clau pallassa”; així com una part final dedicada a la relaxació i les valoracions, que permetin una reflexió tranquil·la del que ha estat l’activitat.