Nina Sans és infermera de professió i col·labora des de fa més de dos anys com a voluntària de la Residència Els Arcs de Figueres, a Girona, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat de Catalunya. Segons hem pogut saber, és una persona activa, alegre, responsable i amb moltes inquietuds, a més a més d’amant de la natura. En aquesta entrevista, coneixerem la seva activitat com a voluntària, a més de la seva visió sobre el voluntariat, del qual destaca que ajuda a ampliar les xarxes socials, així com impulsar l’autoestima, la capacitat d’adaptació i la relació amb els altres.

– Quant de temps portes realitzant aquest voluntariat a la Residència “Els Arcs” de Figueres, a Girona?

Vaig començar a fer aquest voluntariat quan es va reiniciar després de la pandèmia. Crec recordar que a principis del 2021.

– Què és el que et va fer decantar-te per aquest centre per fer voluntariat?

Anteriorment, havia fet acompanyament a domicili. Arran de la pandèmia, es va deixar de fer aquest tipus de voluntariat i, amb la tornada progressiva a la normalitat, primerament, es va reiniciar el voluntariat en residències. Tot i així, he pogut veure necessitats semblants en tots dos acompanyaments.

– En el teu cas, a més, el voluntariat el fas a través de l’organització Càritas…

És així. Càritas rep les demandes i posa en contacte la persona interessada a fer voluntariat amb l’usuari/ària d’un servei, on poder fer aquesta tasca.

– Amb quina freqüència fas aquest voluntariat al centre?

Acostumo a anar-hi aproximadament una hora cada setmana.

­ – Com és la relació amb la persona a qui acompanyes al centre?

S’ha creat un enllaç d’amistat i sento que és com quedar-se cada setmana amb una amiga per xerrar d’una gran varietat de temes. A la Carme, la dona a qui acompanyo, li agrada molt el cafè i ens prenem un cafè mentre ens posem al dia de la setmana.

– De les tasques que fas com a voluntària, quines et motiven més?

Em motiva veure la seva alegria en veure’m, les nostres xerrades, que m’expliqui sobre la seva vida, els seus fills, les seves aficions, la seva manera de veure la vida, les seves inquietuds i compartir-hi experiències.

Del voluntariat que faig, m’agrada especialment escoltar la Carme, la persona gran a qui acompanyo.

– Quins beneficis consideres que aporten les teves tasques de voluntariat?

Crec que aquesta tasca és una necessitat creixent. El voluntariat ajuda a ampliar les xarxes socials, impulsar els recursos personals com l’autoestima, la capacitat d’adaptació i de la relació amb els altres, millorant la salut emocional i psicològica.

– Quin aprenentatge o aprenentatges més destacats t’ha aportat fins ara aquest voluntariat?

Mai no m’hauria imaginat que em faria tant com a persona…

A més, m’ha aportat apreciar les petites coses, una xerrada, un cafè, una mirada, un somriure… a l’altra persona.

– Què diries a les persones que es plantegin fer-se voluntàries d’aquest servei?

Els diria que la primera vegada que ho fas canvies. També, que la primera vegada que ets capaç d’arribar a una persona a qui la pots fer somriure, a qui li pots agafar la mà, a qui li pots donar una esperança sense esperar res a canvi, canvies…

Per mi és un àmbit on cultivar la sensibilitat, la solidaritat i la generositat.

– Vols destacar una mica més de la teva tasca com a voluntària?

Sí, vull dir que la vellesa i la solitud és una cosa a què la societat acostuma a donar l’esquena o fins i tot estigmatitzar.

El voluntariat en general, i amb persones grans en particular, ofereix un enriquiment humà i el descobriment de la satisfacció de cuidar l’altre des de l’amor.

M’agrada la sensació de poder fer comunitat, més enllà de la nostra família i amistats, de tornar a allò comunitari per poder acompanyar-nos els uns als altres. En certa manera, es tracta de fugir de l’individualisme, tan habitual en aquests temps. Amb això, es posa de manifest la necessitat d’allò solidari, comunitari i tribal.

Crec que entitats com Càritas i la Fundació Salut i Comunitat fan una gran tasca, si bé encara queda molt de camí per recórrer.

– Per acabar, amb poques paraules, podries dir-nos com et fa sentir aquest voluntariat?

Sí, sento molt agraïment i satisfacció.