FSC rep, un any més, una donació de joguines destinada als serveis de l'Àrea de Família, Gènere i Addiccions
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha rebut una donació de joguines per part de dues entitats que han organitzat iniciatives de recollida de joguines: l´Associació Joguines Sense Fronteres d´Igualada, a Barcelona; i gràcies a la campanya Cap nen sense joguina 2024 (Cap nen sense joguina 2024), organitzada pel Casino de l'Aliança del Poblenou, a Barcelona.
Cal assenyalar que l'Associació Joguines Sense Fronteres ha donat més de 70 llibres i 140 jocs (un llibre i dos jocs per a cada nen i nena) i 5 bicicletes, i que, a través de la campanya “Cap nen sense joguina 2024”, es han donat joguines suficients per a 75 nens i nenes que estan sent atesos pels nostres recursos especialitzats.
Rebre joguines en època de Reis té un poder transformador a la vida dels nens i nenes. Més enllà de l'efecte material de la joguina, es tracta de fer-los sentir especials i continuar vivint la màgia, malgrat les dificultats que els ha portat a viure en entorns on es va exercir la violència de gènere.
Des d'aquest espai, volem traslladar el nostre sincer agraïment per la donació a totes dues entitats ia totes les persones que hi han participat. Aquesta donació serà destinada als projectes i serveis de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC que tenen per objectiu donar respostes a diferents problemàtiques socials, com la violència masclista i les addiccions a les dones i els seus fills i filles.
Principalment, les joguines es destinaran a dos tipus de serveis gestionats per FSC: Serveis de Punts de Trobada Familiar (SPE) a la comarca de Barcelona; Serveis substitutoris de la llar (SSLL) de la comarca de l'Alt Penedès i del Maresme; els dos centres d‟acollida per a dones que pateixen violència de gènere i addiccions i els seus fills i filles de la comarca de Barcelona i el Centre Municipal d‟Acollida d‟Urgència (CMAU) de Barcelona. Els nens i nenes atesos en aquests serveis seran els que rebran les joguines en els propers dies. Es tracta d'entre 60 i 100 nenes/es atesos/es a l'any en un SPE, entre 30-40 nenes/us cada any al CMAU, entre 8-12 nens i nenes als SLL i 4-6 nens i nenes a recursos d'acollida de dones que pateixen violència de gènere i addiccions.
Els Serveis de Punt de Trobada són un recurs temporal destinat al compliment del règim de visites dels nens i nenes amb els seus progenitors que no en tenen la custòdia, o amb altres persones de l'entorn familiar que ho sol·licitin. Els serveis són de titularitat de la Generalitat de Catalunya i el seu objectiu fonamental és evitar o pal·liar la conflictivitat familiar durant les visites mitjançant un entorn de protecció i defensa dels drets dels menors.
D'altra banda, el Centre Municipal d'Acollida d'Urgència és un servei residencial d'urgència per a dones que viuen situacions de violència masclista i fills i filles. L´Ajuntament de Barcelona és la institució titular del centre. La seva funció principal és aportar a aquest col·lectiu un espai de reflexió i acompanyament temporal les 24 hores del dia durant els 365 dies de l'any.
Així mateix, els SSLL són serveis gratuïts, residencials i temporals que ofereixen un espai de protecció i recuperació a les dones i els fills i filles a càrrec, en situacions de risc per violències masclistes. En aquest sentit, actuen com a substitució de la llar, entesa com a pis d'autonomia. Són serveis la titularitat dels quals és de la Generalitat de Catalunya.
Per acabar, els recursos d'acollida de dones que pateixen violència de gènere i addiccions. Són recursos d'acollida que ofereixen atenció integral a les dones soles o amb els fills i les filles que requereixen un espai d'intervenció integral on s'abordi la situació de violència masclista i de drogodependència en un entorn segur. Es tracta de serveis la titularitat dels quals és de la Generalitat de Catalunya.
"Moltes persones sense llar estan tan excloses del sistema que cada tràmit que han de fer, els resulta terriblement complicat"
Em dic Laura i treballo com a infermera al Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Fa gairebé 20 anys que treballo amb persones vulnerables, vaig pensar que això em donaria algun avantatge a l'hora de començar al CAI, però estava equivocada. Com a infermera, estava acostumada que les limitacions de l'ajuda que puc oferir a una persona depenguessin del seu propi estat de salut, si bé en aquest servei m'he trobat amb una problemàtica molt diferent.
Treballant amb persones sense llar, la manca de recursos és la principal dificultat. Ens falten mitjans al centre, però, sobretot, caldrien molts canvis en les normatives autonòmiques i estatals perquè no perdem tantes persones pels “forats del sistema”.
No totes les persones sense llar que aconsegueixen una plaça al CAI poden romandre al servei durant els 15 dies que dura l'acollida. De vegades, el seu estat de salut, psíquica o física, està massa deteriorat perquè es puguin quedar aquests dies al centre. En aquest estat de salut tan delicat, l'equip professional no pot garantir-ne la seguretat i la de la resta d'usuaris/àries, ja que el CAI no és un centre sanitari.
En altres ocasions, els podem ajudar durant aquests 15 dies, però després han de marxar, si bé, en aquestes circumstàncies, si a més no parlen l'idioma, si la seva situació no està regularitzada, no seran candidats als programes de llarga estada en altres recursos.
D'altra banda, moltíssimes persones sense llar no tenen cap targeta sanitària. Un percentatge alt ni tan sols té la possibilitat de sol·licitar-ne una. Estan tan excloses del sistema que cada tràmit que han de fer els resulta terriblement complicat. Tot i això, continuaran tenint les mateixes necessitats sanitàries, si bé serà molt més difícil ajudar-los.
En aquest sentit, en la meva feina com a infermera del CAI, cada dia veig pacients crònics que no prenen la medicació perquè no hi tenen accés, encara que aquests són força afortunats, atès que en algun moment han tingut un seguiment i tenen un diagnòstic mèdic , encara que el seu estat de salut empitjori per moments, davant la manca de tractament.
Molts altres ni tan sols han passat per un centre de salut en diversos anys. I quan hi van, no els tracten bé. M'he trobat davant d'una absoluta falta de respecte i empatia en diverses consultes mèdiques on he anat acompanyant algun usuari. La sanitat no és igual per a tothom. No se'ns tracta a tots amb la mateixa cura, atenció, imparcialitat. No és així si la teva roba no està perfectament neta, si no vas molt polit…
Atenc persones molt acatarrades, plenes de granellades, amb picades d'insectes, butllofes als peus, cremades produïdes pel sol, ferides infectades a qualsevol part del cos i, sobretot, molt de dolor. Dormir a terra fa mal i molt.
Tot i així, estan molt agraïts per qualsevol tipus d'atenció que els puguem proporcionar. Estan tan acostumats que mirem sense veure, que guarir una ferida, demanar una cita mèdica, sol·licitar la targeta sanitària o escoltar-los una estona, t'ho agraeixen moltíssim, com si haguessis fet alguna cosa gran.
El mes passat vaig participar en el recompte nocturn pels carrers d'Alacant. Em va semblar una experiència molt reveladora. Sempre he observat persones dormint al carrer pel centre de la ciutat, però no m'imaginava que anéssim a trobar tantes persones en un barri obrer i no turístic com Sant Blai, que va ser el que vam haver de revisar. Allà vam veure 11 persones dormint als parcs, a bancs, alguns tenien sacs, altres mantes, algun afortunat fins i tot tenia un matalàs. No vam veure cap dona.
Ser dona i estar en situació de carrer és molt perillós. M'ho expliquen cada dia a la consulta. Ho escoltem al Cafè Violeta, un espai molt necessari del que he començat a formar part i del que em sento molt orgullosa. Els divendres al matí convidem a esmorzar a dones de carrer i, amb l'excusa de fer alguna manualitat, us donem un lloc segur per estar juntes i parlar del que vulgueu. Sorgeixen converses sobre l'exclusió que pateixen, la violència masclista, en sorgeix la sororitat… D'aquests cafès en surten cites i són derivades a l'equip professional de treball social, a infermeria. També, arran d'aquestes trobades, fan ús del servei de dutxes i de rober del centre, del menjador extern, i fins i tot en algun cas, passen a ser usuàries de programes de llarga estada.
Vaig estar també a la concentració nocturna a l'Ajuntament d'Alacant, va ser una nit molt impactant. El manifest que van llegir les persones sense llar va ser molt emocionant i commovedor. Ens trobem també amb alguns antics usuaris del centre que ara estan en altres recursos. Vaig poder conèixer companys d'altres associacions…
Personalment, vaig passar fred, em va semblar que el terra estava molt dur, que hi havia molta llum i moltíssim soroll. No vaig tenir por, ja que estava molt acompanyada ia més hi havia un guàrdia de seguretat que hi va estar tota la nit. A més, compartir temps fora de la feina amb els meus companys/es del CAI en un acte així, va ser molt bonic també.
D'altra banda, des de fa molt poquet he començat a sortir amb l'Equip de Carrer del servei. Els avisos a què he acudit i dels que he sentit a parlar, semblen ser moltes vegades casos de salut mental. Algunes de les persones amb qui hem parlat semblaven completament retudes. Una persona sense medicar, tirada al carrer, plorant, descalça, sense abric, menjant pa de terra, és molt complicat que vingui al centre, encara que li hagis parlat de les dutxes, del rober, senzillament, no pot, no té forces…
“Arribem fins on arribem”. Escolto massa vegades aquesta frase, que és certa, fem tot el que podem, però no n'hi ha prou. No puc evitar sentir molta impotència i acabar molts dies amb un nus a la gola. Necessito fer més, ajudar més, buscar una altra solució, una altra manera millor de fer les coses i no sempre és possible. Per poder ajudar cada persona de la manera que necessita calen molts més mitjans.
Treballar aquí m'ha suposat un repte personal enorme, des del principi i ho continua sent cada dia. Em fa créixer com a infermera i crec que també com a persona. Aprenc coses noves constantment i tinc l'oportunitat d'anar ampliant les meves tasques, segons els meus interessos: el Cafè Violeta, l'Equip de Carrer… M'he trobat amb un equip de companys/es que m'han donat suport moltíssim, molt integrador i que m'han ajudat que l'adaptació fos molt fàcil. Aquesta feina no és com esperava, és molt més. Potser tot passa per alguna cosa i havia de venir aquí per tenir aquesta nova mirada sobre la realitat de les persones sense llar.
El CAS Brians presenta un pòster a les XXIV Jornades de l'Associació de Psicoteràpia Analítica Grupal
El Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) a Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 2, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, ha presentat recentment el pòster “10 anys de Grups Multifamiliars a la presó”, a el marc de les XXIV Jornades “Temps incerts, vides inestables. La importància del grupal”, organitzades per l'Associació de Psicoteràpia Analítica Grupal (APAG). Aquestes jornades s'han fet a Sitges (Barcelona). El CAS Brians està finançat pel Servei Català de Salut (CatSalut).
El pòster ha estat dissenyat per l'equip de professionals responsables del Grup Multifamiliar (GMF) del servei, amb l'objectiu de plasmar en aquest format gràfic la coincidència entre unes jornades sensibles al treball psicoterapèutic en grup i la pròpia efemèride del Grup Multifamiliar del CAS Brian2, que ha fet fa poc 10 anys del seu començament al servei”, assenyalen des del centre.
El GMF va néixer el novembre de 2013 al Centre Penitenciari Brians 2 com un programa específic dels serveis del CAS Brians. En relació amb això, mantenen que “el grup es va gestar amb la idea de generar un nou canal comunicatiu no existent a la presó, que facilités i promogués parlar d'allò que costa comunicar a través de les formes habituals que ofereix un centre penitenciari”.
En aquest sentit, recorren a la bibliografia científica en l'àmbit per expressar que el “dèficit comunicatiu propi de la tancada, s'agreuja com més llarga és l'estada a la presó i s'està més allunyat de les relacions que proporcionen nutrients afectius. És el cas de les relacions familiars (García-Borés, et al., 2006).
Consideren que amb “una millora de la comunicació interfamiliar, a través de l'anàlisi de les seves interdependències afectives” (García, 2006), i mitjançant un procés de comprensió conjunta del que ha passat a la biografia familiar, la vida relacional de la persona a la presó va a millorar, aconseguint un benestar més gran per afrontar l'internament i el retrobament posterior amb l'entorn relacional en llibertat.
Durant aquests 10 anys, han format part del Grup Multifamiliar del CAS Brians 2 més de 200 persones, entre pacients i familiars. El grup està integrat i es desenvolupa al departament de comunicacions del Centre Penitenciari Brians 2, participant els pacients del CAS de manera voluntària, per la qual cosa no s'ofereixen beneficis penitenciaris per l'assistència a aquest.
El GMF, entès com a “espai fronterer”, pel fet de moure's en un espai limítrof entre allò extern (familiar/allò social) i allò intern (el pacient/ allò individual), “promou l'aparició de fenòmens terapèutics, que, per una part, mitiguen els efectes nocius de la tancada, i de l'altra, permeten traduir els aspectes confusos de la relació amb la família. S'entenen aquests com aquells duels mal elaborats i malinterpretats entre diferents membres de la família, que en origen són interdependències familiars, causants del patiment emocional que troben l'expressió a través de les conductes patològiques i/o delictives”, matisen des del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) a Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 2.
75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans: el paper de les entitats socials en temps d'incertesa i desafiaments
El 10 de desembre passat, es van complir 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), marcant una fita en la seva història. La Declaració va ser proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides a París, establint, per primera vegada, els drets humans fonamentals que s'havien de protegir a tot el món. Per aquest motiu, cada 10 de desembre se celebra el Dia dels Drets Humans.
La Declaració Universal de Drets Humans recull els drets inalienables que tota persona té com a ésser humà, independentment de la seva raça, color, religió, sexe, idioma, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol una altra condició. El document està disponible en més de 500 llengües, i és el més traduït a tot el món.
El tema del Dia dels Drets Humans del passat any va ser “Llibertat, igualtat i justícia per a totes les persones”. Segons mantenia les Nacions Unides, “en les dècades transcorregudes des de l'adopció de la Declaració el 1948 , això ha servit de base per a un sistema de protecció dels drets humans en expansió que avui se centra també en grups vulnerables com les persones amb discapacitat, els pobles indígenes i les persones migrants”.
Tot i que s'han fet progressos en els darrers 75 anys, en el moment actual, continuen existint molts reptes en l'àmbit dels drets humans a nivell internacional, en un context polític polaritzat. En aquest sentit, la desigualtat, la pobresa o els crims contra la humanitat que es continuen fent a molts països mostren l'incompliment dels drets humans, 75 anys després de la Declaració Universal.
Pel que fa a això, les Nacions Unides assenyalava que “la promesa de la Declaració de dignitat i igualtat de drets per a totes les persones, ha patit un atac constant durant els últims anys. Quan el món s'enfronta a desafiaments nous i continuats –com les pandèmies, els conflictes, les desigualtats creixents, la fallida moral del sistema financer mundial, el racisme i el canvi climàtic–, els valors i els drets consagrats a la Declaració serveixen de guia per a les nostres accions col·lectives de no deixar ningú enrere”.
Per aquest motiu, va realitzar durant l'any passat una campanya pels 75 anys dels Drets Humans, d'un any de durada, amb l'objectiu de reorientar el seu treball i prendre mesures cap a un coneixement més gran de la universalitat de la Declaració i l'activisme associat a ella. A la campanya, va tenir un paper clau la joventut, pels reptes específics que té a l'hora d'exercir els seus drets, atès que sovint lidera l'activisme en matèria de drets humans.
Segons mantenia les Nacions Unides, els reptes actuals que tenim al davant estan vinculats a la pobresa i les desigualtats mundials; la discriminació; els conflictes armats i la violència; la impunitat; els dèficits de la democràcia i la debilitat a les institucions. També apuntava que “el que cal ara és acció; acció per complir les declaracions i promeses ja fetes”.
En aquests temps d'incertesa i de desafiaments sense precedents, “les entitats del Tercer Sector i els qui en formem part som fortalesa i esperança davant l'adversitat”, tal com s'assenyalava al Manifest del Dia Nacional del Tercer Sector, emès el passat any per la Plataforma del Tercer Sector.
“La tasca de les persones que treballen a les entitats socials, dels que ofereixen el seu temps com a voluntàries, de qui col·labora i es compromet amb els nostres objectius i propòsits són el motor del canvi, donen forma a la solidaritat i converteixen les paraules en accions que transformen vides i garanteixen drets. Tant en la tasca d'atenció com en el paper que juguen les entitats del Tercer Sector en la definició i l'avaluació de les polítiques públiques, estratègies i plans nacionals”, mantenia en aquest manifest.
En aquest sentit, la Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat de referència en l'atenció de qualitat a les persones en situació de dificultat i exclusió social que contribueix al gaudi dels seus drets socials i la millora de la qualitat de vida, seguirà treballant durant aquest any 2024, des dels seus valors de compromís, professionalitat, col·laboració, creativitat i transparència.
FSC manté el compromís de proporcionar als qui més ho necessitin la millor atenció possible en la mesura de les seves possibilitats i recursos, des de la seva Missió de promoció de la salut, benestar social i qualitat de vida de les persones en situació d'exclusió social i el seu entorn , mitjançant el desenvolupament de projectes d'intervenció social, prevenció, sensibilització, formació i investigació.
Per conèixer més sobre la nostra feina: FSC en xifres
Les entitats socials, satisfetes amb laprovació de la reforma de la Llei de Mecenatge mitjançant Reial Decret Llei
Segons recull la UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, entitat de la qual la Fundació Salut i Comunitat (FSC) forma part activa, el Consell de Ministres va aprovar a finals del mes de desembre passat un Reial decret llei, mitjançant el qual es modifica la llei de mecenatge vigent des de fa 21 anys, que va entrar en vigor el 1 de gener passat. Posteriorment, el Parlament l'haurà de validar.
El marc jurídic vigent a Espanya per al mecenatge és la llei 49/2002, de 23 de desembre, que, alhora, actualitzava la llei 30/1994, de Fundacions i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d'Interès General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”.
L'aprovació d'aquesta reforma de la llei és el resultat del treball col·lectiu del Tercer Sector, que fa anys que la reclama, i de la seva interlocució amb el Congrés i el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública del Govern d'Espanya.
Segons assenyala l'Associació Espanyola de Fundraising (AEFr) en una nota de premsa emesa recentment, les novetats que s'hi introdueixen són les següents:
- S'estimula el micromecenatge i s'incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s'eleva de 150 a 250 € la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l'IRPF i per la resta n'hi haurà un 40% deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l'impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s'ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
- S'inclou en el concepte de donació deduïble fiscalment la cessió d'ús de tot tipus de mobles i immobles dins del concepte més genèric de donació de drets.
- S'amplia el concepte de conveni de col·laboració, incloent-hi de forma expressa les aportacions en espècie inclosa la prestació gratuïta de serveis. El col·laborador podrà a més difondre aquesta col·laboració.
- S'inclou el denominat mecenatge de reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més del 15% del valor de la donació amb un topall màxim de 25.000 €.
- S'amplien les modalitats d'explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació, prestacions de serveis d'inserció sociolaboral de persones en risc d'exclusió social i d'ensenyament i formació professional vinculades a estudiants d'altes capacitats.
- L'automatisme es reforça per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d'entitats sense ànim de lucre.
Des de l'Associació Espanyola de Fundraising, s'incideix que “estem segurs que aquesta modificació de la Llei de Mecenatge serà un estímul entre la ciutadania i el sector privat per elevar el valor de les donacions, eina essencial per a la sostenibilitat de les causes de interès general desenvolupades per les entitats no lucratives”. En aquest sentit, “aquesta modificació de la llei suposarà una transformació important per al Tercer Sector, ja que facilita i reconeix la implicació i el compromís de la ciutadania en els problemes de la societat, des d'una perspectiva d'altruisme i, en definitiva, elevant l'Estat del Benestar”.
Per part seva, el president de la Plataforma del Tercer Sector, Luciano Poyato, ha expressat la seva satisfacció per l'aprovació de la reforma de la Llei de Mecenatge mitjançant Reial Decret Llei, felicitant totes les entitats i organitzacions que han treballat per fer possible aquesta reforma. Sobre això, ha assenyalat que "el mecenatge és una forma de fomentar la cohesió social, aconseguint una participació privada més gran en activitats d'interès general i, per tant, generant, enfortint i articulant més la societat civil".
Esperem que això contribueixi a la tasca tan necessària que fan les entitats socials. Pel que fa a la Fundació Salut i Comunitat, recordar que col·laborar en qualsevol dels seus àmbits d'actuació o en els seus projectes, és possible a través del sistema de donacions.
Més informació aquí
La Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu participa al XI Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona
El curtmetratge "La vie en rose", realitzat al taller d'arts audiovisuals de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, servei concertat amb la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant) , ha estat seleccionat per participar al XI Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona. El festival, realitzat del 27 de novembre al 4 de desembre, manté el seu compromís cada any amb l'audiovisual sobre diversitat funcional, amb l'objectiu de donar a conèixer la realitat d'aquestes persones des d'un punt de vista diferent, fent-les partícips. Per conèixer-ne tots els detalls, hem parlat amb Rubén, monitor del taller d'arts audiovisuals del centre.
El Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona “Inclús” va celebrar la seva 11a edició, apostant per l'audiovisual amb la diversitat funcional com a eix central, a la ja tradicional setmana del cinema accessible que el festival representa, tornant fa uns dies al centre cultural CaixaForum de Barcelona.
La Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu va participar al festival amb el curtmetratge "La vie en rose" que va ser projectat, juntament amb altres curtmetratges realitzats per altres centres de diversitat funcional, ia curts i llargmetratges de professionals de l'àmbit.
https://www.youtube.com/watch?v=3PF4jJnh0sw
Segons explica Rubén, monitor del taller d'arts audiovisuals del centre, “l'experiència de veure en pantalla gran el nostre curt va ser especial, i compartir-ho amb tantes persones, indescriptible. Veritablement, va ser molt emocionant. A més, allà també hi havia els directors/es dels diferents curts que, després de les projeccions, van comentar les seves obres, cosa que va ser molt gratificant”.
D'altra banda, ens explica que el curtmetratge “La vie en Rose” va participar en el concurs d'entitats “Posa't a la nostra pell” (“Posa't a la nostra pell”). En aquesta secció, van participar les entitats que treballen a l'àmbit (diversitat funcional, discapacitat visual, autisme…), seguint unes premisses donades per l'organització del festival.
Per participar en aquest concurs, es van donar 3 condicions: durada màxima de 4 minuts, temàtica central (enguany era la salsa rosa) i, finalment, posar-se a la pell duna altra diversitat funcional, que en el cas de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, va ser la distròfia muscular.
“Vam acudir amb molts nervis al dia de la cloenda del festival. En primer lloc, vam veure la pel·lícula 'La vida de Brianator' i, posteriorment, es van concedir els premis… Si bé no vam ser guanyadors de la nostra secció, teníem moltes esperances d'aconseguir-ho i ens vam endur un bon disgust. Tot i això, ens vam reposar aviat i cal reconèixer el mèrit dels guanyadors, la qual cosa ens serveix per esforçar-nos més. Tot i que som conscients que el més important no és el premi, sinó l'experiència viscuda a Barcelona i, sobretot, el procés de realització del curtmetratge i tot l'esforç que comporta. D'altra banda, continuarem intentant participar en altres festivals per poder continuar vivint més experiències com aquesta”, reconeix Rubén, monitor del taller d'arts audiovisuals del centre.
Així mateix, matisa que “la gran alegria ens la portem quan pugem a l'escenari totes les persones participants al festival i demanem a una de les presentadores si podíem donar-li la sorpresa a Mariel, usuària del servei. Aquell dia era el seu aniversari i volíem cantar-li 'Aniversari feliç', a què es va accedir, i Mariel va tenir el seu moment màgic a l'escenari. Va ser molt bonic veure-la tan feliç”.
Finalment, ens explica que es van fer fotos amb alguns dels guanyadors dels diferents premis i es van acomiadar fins al proper any, ja que volen tornar a participar de nou en aquest festival. A més, destaca que “durant aquests dies, vam tenir temps per fer turisme durant els matins, vam estar al Passeig de Gràcia, el Raval, el barri gòtic, 'Montjuic'… gaudint de la ciutat” i també, “de la càlida acollida que vam tenir per part de les persones que ens van acompanyar de la fundació”. Cal destacar que, durant la jornada de la projecció del curtmetratge al festival, van ser acompanyats per Francisco González Sedeño, president de la Fundació Salut i Comunitat, i Toni Gelida, director de l'Àrea d'Atenció a la Dependència de la nostra entitat.
Finalment, cal assenyalar que Manuel Alcaide, director general de la Fundació Salut i Comunitat, “ens va ensenyar les oficines de la seu central a Barcelona i ens va presentar a la resta de companys i companyes. Posteriorment, vam anar a dinar amb diversos directius de l'entitat. Ens van acollir de forma fabulosa i ens van fer sentir 'com a casa'. Agrair-vos l'acollida tan càlida que vam tenir. Pel que fa a la nostra participació, encara que no guanyem, el fet de poder fer el viatge i gaudir de l'experiència va ser meravellós”.
"Un dels reptes més grans del Servei d'Informàtica de FSC per al proper any és mantenir el ritme de treball en un entorn en constant creixement"
Xavi Rodríguez és tècnic del Servei d'Informàtica de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de fa poc més d?un any. La seva formació és com a Tècnic Superior en Administració de Sistemes i Xarxes. A més, actualment està cursant una enginyeria a Sistemes i Tecnologies de Telecomunicació. En aquesta entrevista, entre altres aspectes d'interès, ens explica la feina que fa a l'entitat. També reconeix que aprèn cada dia treballant a FSC, aportant idees i solucions als nous reptes informàtics que es van presentant.
- Des de quan treballes al Servei d'Informàtica de la Fundació Salut i Comunitat?
Formo part de l'equip de Suport Informàtic de FSC des de l'octubre del 2022.
– Com van ser els teus inicis a l'entitat?
Recordo els meus inicis a FSC com una experiència impactant, atesa la magnitud de la fundació, i en veure que al meu departament només érem 4 persones. Tot i això, em vaig adaptar i vaig integrar ràpidament a l'equip professional del Servei d'Informàtica de l'entitat.
– En relació amb el que comentaves de la magnitud del treball a FSC, què suposa per a tu treballar en una entitat com aquesta?
M'enorgulleix de treballar en una organització amb els nobles propòsits de FSC. Compartir amb els meus familiars on treball i l'impacte que té la fundació a la comunitat és gratificant. En aquest sentit, m'omple de satisfacció ser part d'aquest projecte que contribueix al benestar de les persones.
– Com és un dia de feina per a tu?
Un dia de treball per mi implica resoldre problemes relacionats amb el funcionament d'una organització tan gran com FSC. Donat el gran nombre de persones que treballen en aquesta entitat, sorgeixen problemes i millores diàriament.
En el meu cas, aprenc cada dia treballant a la fundació, aportant idees i solucions als nous reptes informàtics que es van presentant.
– Com és l'ambient de treball que es viu a la FSC?
És excel·lent. Especialment, vull destacar el tracte proper entre els companys/es. És essencial, passem molt de temps a l'oficina i això sempre és bo.
– Fonamentalment, quines tasques fas?
A la meva rutina, realitzo una varietat de tasques, com la configuració d'usuaris al domini conjunt de FSC, la instal·lació remota de serveis VPN, l'administració de llicències dels nostres serveis privats, així com la recepció, reparació i enviament d'equips i components de la xarxa informàtica dels treballadors/ores, a més de resoldre les incidències diàries que sol·licitin els usuaris.
– Quines activitats t'agraden més de les que portes a terme al departament i per què?
Les activitats que més gaudeixo estan relacionades amb la configuració de la infraestructura de xarxa i la resolució d'incidències a la xarxa dels centres. M'apassiona solucionar problemes en comprendre a fons la situació i desentranyar-ne les arrels.
El que m'agrada més d'aquest tipus d'incidències és que són objectives; les màquines segueixen les nostres ordres, per la qual cosa qualsevol problema és degut a una configuració incorrecta oa un ús inadequat, la qual cosa requereix una investigació i correcció meticulosa.
- Com considereu que beneficieu el servei que oferiu a l'estructura i als centres propis i gestionats per FSC?
El Servei d'Informàtica de la Fundació Salut i Comunitat és fonamental per mantenir el ritme de treball a l'entitat. Resolem incidències que interrompen la feina de molts empleats cada dia, a més de gestionar l'accés a les carpetes del servidor, que són essencials per a les operacions de la fundació.
A més, tenim una coordinació estreta amb els centres i projectes, adaptant-nos a les vostres necessitats i proposant millores per a un funcionament més eficient.
- Què destacaries del moment actual, pel que fa al treball del Servei d'Informàtica?
Actualment, estem experimentant un creixement constant a FSC, cosa que ens porta a estar en una fase de desenvolupament i millora contínua. Al nostre departament, destacaria la implementació de nous elements interessants, com càmeres de seguretat en alguns centres i certificats oficials que reforcen la seguretat informàtica.
– Quins són els reptes més grans a què s'enfronta el departament aquest any 2024?
Un dels reptes més grans del Servei d'Informàtica de FSC per al proper any és mantenir el ritme de treball en un entorn en constant creixement. També, optimitzar els nostres processos per garantir l'eficiència i continuar implementant mesures de seguretat informàtica avançades per protegir els actius de l'organització i les dades sensibles.
"Recital: poemes i cançons" amb motiu del 25N al Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista "Constanza Alarcón"
Amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones que se celebra cada 25 de novembre, commemorem les dones víctimes de violència, de la violència sistemàtica, patriarcal i masclista que patim les dones pel sol fet de ser-ho. No podíem oblidar les víctimes col·laterals, entre cometes, que són les nenes i nens testimonis i, majoritàriament també víctimes, d'aquest tipus de violències..
Al Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista Constanza Alarcón de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), vam poder fer-ho a través de la presentació d'un projecte artístic que sorgeix d'un context d'activisme social. Es tracta del “Recital: poemes i cançons”.
Aquest context d'activisme social va tenir el seu apogeu l'any 2014 amb la confluència de diferents moviments amb reivindicacions pròpies de cada àmbit i que va tenir la seva màxima representació a les Marxes de la Dignitat que van recórrer al país aquests anys. Arran d'això, vam ser conscients de la necessitat de crear un espai per a la reivindicació dels drets de les dones a la nostra localitat, sorgint així la plataforma “Aspe Feminista”, a través de la qual vam poder organitzar diferents activitats i esdeveniments, entre les que destaquen dues edicions de Jornades Feministes amb una gran acollida i que van servir de base per dibuixar els valors i ètica feministes que defensíem. Després de sis anys de recorregut, amb l'arribada de la pandèmia, Aspe Feminista va anar desapareixent a poc a poc.
Nosaltres continuava existint la necessitat de reivindicar els nostres drets, així com l'esperança d'aportar el nostre “granet de sorra” per convertir el món en un lloc segur per a nosaltres, les dones. Això, unit a les nostres inquietuds artístiques, ha donat forma a aquest projecte en què s'entrellaça el poder de l'art amb la força de les dones que creiem en el feminisme, ja no només com a posició política, sinó també com a estil de vida que ens permet conèixer-nos, permetre'ns i ser, al capdavall, dones en un entorn tan hostil com és una societat impregnada de masclisme.
Vam entendre que estrenar aquest projecte, amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones, en una de les cases d'acollida de la Fundació Salut i Comunitat era triar les millors orelles per transmetre el nostre missatge i no ens vam equivocar.
Amb les primeres notes i paraules dels nostres poemes i cançons, sentim que teníem a les nostres goles una eina molt potent per generar vincle amb aquelles dones que es troben en un procés de recuperació, a causa de la vivència de traumes relacionats amb situacions de violència contra les dones.
Les nostres lletres van parlar aquest dia d'activisme feminista i de presa de consciència sobre els sistemes patriarcal i capitalista que determinen les nostres vides, però també sobre l'autocura, l'autoestima, l'autoreconeixement, l'acceptació personal i el retrobament amb una mateixa. D'aquesta manera, vam aconseguir crear un espai de sororitat entre totes les dones que el compartim, tant usuàries com professionals del recurs, que encoratjava a fer un pas cap a la unió entre nosaltres, sent conscients que totes estem contagiades del germen que és el masclisme , però també que juntes som més forts per combatre'l.
Vam aconseguir crear un clima de confiança, sentim que era possible passar del patiment i la vulnerabilitat en poder de transformar-nos a nosaltres mateixes i, amb això, a la societat. La calidesa, l'agraïment i l'acolliment, tant per part de les usuàries com de les professionals, ens van sorprendre i, alhora, ens van donar força per confiar en el nostre projecte.
No teníem la certesa que això funcionaria, però vam ser testimonis del poder de l'art, en concret de la música i la poesia, com a eines per canalitzar les emocions i cicatritzar ferides. És difícil expressar el que vam poder compartir en aquest espai, però vam pensar que un reflex del que vam aconseguir amb aquest projecte és que allà mateix va sorgir la idea de dur a terme un taller de composició artística on poder expressar-nos com a dones lliures i iguals.
Només ens queda agrair a la Fundació Salut i Comunitat per donar-nos l'oportunitat de compartir l'inici d'aquest projecte, que encara no té nom, a la millor companyia.
Begoña, educadora social, i Ross, voluntària, del Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista “Constanza Alarcón” a Alacant de FSC.
El Programa IMVOL – Impuls del Voluntariat de la FSC de la Comunitat Valenciana és possible gràcies al suport de la Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana a través de la convocatòria de subvencions per a projectes i activitats de promoció i foment del voluntariat.
Contacta'ns si vols col·laborar amb la FSC: https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca
El CAS Brians se suma a la celebració internacional pel Dia Mundial del VIH-Sida 2023 organitzant una trobada
El Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) a Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 1 i 2, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, finançat pel Servei Català de Salut (CatSalut), va participar el passat 1 de desembre amb una acció en la mobilització internacional del Dia Mundial del VIH-Sida 2023. La celebració va visibilitzar com cada any la promoció d'actituds de respecte envers les persones amb infecció pel VIH, sensibilitzant i informant sobre el dret a la igualtat de oportunitats que eviten situacions de discriminació, tot això en el marc de la commemoració del Dia Mundial de la Sida.
La participació del CAS Brians ha estat destacada un any més, ja que és una data molt rellevant en l'acompanyament a les persones afectades. Des del grup d'Agents de Salut, promogut pel CAS Brians 2, es va dissenyar i implementar una acció comunitària de promoció de la salut, relacionada amb les actualitzacions del VIH, al voltant dels darrers tractaments. Així, es va voler mostrar com han millorat la qualitat de vida de les persones que conviuen amb el virus.
Per abordar aquesta i altres qüestions relacionades, es va organitzar una trobada amb l'entitat STOP SIDA "on vam tenir l'oportunitat de participar en una sessió amb un professional i un voluntari d'aquesta associació, podent compartir-hi diversos coneixements en relació amb el tema", assenyalen des del centre.
La trobada va tenir lloc a una aula del Departament d'Infermeria del Centre Penitenciari Brians 2, amb una gran acollida, tant per part de les persones expertes convidades, com pels mateixos Agents de Salut i els usuaris/es del CAS.
Durant aquest, es van distribuir tríptics, material informatiu i preservatius als participants. A més, es va realitzar una activitat de cinefòrum al teatre del centre penitenciari de Brians 1 visionant-se la pel·lícula “Dallas Buyers Club”, en què van participar tots els integrants dels grups socioeducatius dels mòduls 1, 2 i 4. Seguidament, es va realitzar un debat i va haver-hi un espai per reflexionar, desestigmatitzar, sensibilitzar i formar les persones en qüestions que afecten la realitat actual del VIH-Sida.
Segons ens traslladen des del centre, “aquesta pel·lícula està basada en un personatge real, Ron Woodroof, a qui se li va detectar el VIH en una revisió mèdica ia qui donaven 30 dies de vida, patint un rebuig social molt gran. Per això, va fundar un club de compradors a Dallas de medicines alternatives a l'AZT (Dallas Buyers Club). Es tracta d'un medicament que, en aquella època, el 1985, era recomanat per l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) per combatre la SIDA, tot i que aleshores es trobava en una fase de prova. Per aquest motiu, aquesta pel·lícula va ser escollida en aquesta data especial”.
Totes les persones assistents a la trobada van sortir molt contentes i enriquides per l'experiència. Un any més ens vam voler unir a aquesta celebració. En aquest sentit, ens sentim satisfetes del balanç de les accions realitzades en els darrers anys dins dels centres penitenciaris de Brians 1 i 2”, afegeixen des del centre.
La bona acollida d'aquestes accions en aquests centres penitenciaris els anima a continuar treballant en la lluita contra el VIH/Sida i l'estigmatització social que pateixen, fins avui, les persones afectades. Poques malalties infeccioses al llarg de la història han tingut els nivells d'estigma i discriminació que han acompanyat el virus d'immunodeficiència humana.
El Projecte Malva organitza una nova edició en línia del curs de formació sobre perspectiva de gènere i drogues amb el suport del PNSD
El curs “Perspectiva de gènere i drogues” tindrà lloc del 15 al 18 de gener de 2024, d'11.30 a 14.00.00 hores (hora espanyola peninsular), i està dirigit, com en edicions anteriors, a professionals de l'àmbit de drogues i addiccions i de làmbit de gènere i violència masclista. La formació en els àmbits de drogues i gènere és una acció primordial per al Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), com també ho és per a l'Estratègia Nacional sobre Addiccions 2017-24, en línia sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a l'àmbit de les addiccions, en què s'emmarquen aquests cursos, de caràcter gratuït.
La formació, a celebrar properament en format virtual, serà impartida per les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat: Ana Burgos García, Sílvia Allué Escur i Gisela Hansen Rodríguez, així com per part d'altres col·laboradores del Projecte Malva.
El curs està dirigit a professionals dels àmbits de drogues i gènere, i serà impartit amb el suport del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD). Cal inscripció prèvia al curs a través d'aquest enllaç.
Com en anteriors edicions, aquests cursos tenen diferents objectius:
- Situar el marc teòric i proporcionar algunes eines danàlisi de la realitat sota la perspectiva de gènere.
- Ubicar el marc teòric de làmbit de drogues amb la mirada de gènere incorporada.
- Reflexionar sobre la perspectiva de gènere en els àmbits de la prevenció i latenció al consum/abús de drogues i de la violència de gènere.
- Pensar i presentar noves propostes d‟intervenció sota aquest paradigma.
Pel que fa als continguts, a través d'aquest curs, s'aprofundirà el coneixement i la reflexió sobre la perspectiva de gènere, aplicada al treball amb drogues i addiccions. Així mateix, s'explicaran estratègies que, des de la prevenció i la intervenció, poden contribuir a la transformació social en clau de gènere, entre d'altres aspectes d'interès.
En aquest sentit, la demanda de formacions continua sent cada cop més alta, fet que dóna compte del creixent interès per incorporar la perspectiva de gènere en l'abordatge dels usos i abusos de drogues i altres addiccions. Per això, el Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat, consolidat com a referent a nivell estatal en la matèria, continuarà treballant durant el proper any 2024 en aquesta línia. S'expedirà un certificat si s'hi assisteix, com a mínim, al 75% de la formació.
Finalment, avançar que el Projecte Malva de FSC realitzarà un altre curs en línia sobre aquesta mateixa temàtica els dies 5, 6, 7 i 8 de febrer de 2024, en horari de 12 a 14 hores. En aquesta ocasió, es realitzarà a través de Youtube, per afavorir l'assistència del nombre més gran de persones possible. Properament, s'oferirà més informació, a través de www.drogasgenero.info