Sandra Gasca és coordinadora del Taller Sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de fa 7 anys. És llicenciada en Psicologia i treballa des de fa 16 a la nostra entitat. Durant aquest temps ha fet palesa la seva capacitat de generar idees creatives que han ajudat al servei a adaptar-se a situacions difícils que li han permès seguir endavant. Reconeix que el valor de l’esforç sempre porta amb si una recompensa i que el taller l’ha ajudat a entendre que les petites coses poden ser molt grans.
Quins beneficis diries que ha generat la teràpia ocupacional, després de l’experiència de 25 anys de funcionament del Taller Sociolaboral?
Els beneficis són innegables i innombrables. Es tracta d’una forma d’ajudar a les persones que participen en aquesta teràpia a recuperar les funcions de la seva vida quotidiana que s’han vist afectades per la problemàtica de l’addicció. Vull dir amb això que representa una tornada a l’ordre després del caos, a l’estabilitat… Els participants entren en contacte amb les seves capacitats i habilitats i aprenen a identificar-les ia reconèixer-les.
A més, l’activitat realitzada en la teràpia ocupacional requereix molta concentració. Això ajuda a la persona que participa al taller a oblidar d’alguna manera d’altres preocupacions, sempre en un entorn amable i no massa invasiu, respectant el “temps” de cada persona. D’aquesta manera, el treball educatiu i terapèutic flueix amb total naturalitat i l’usuari/a es deixa guiar en la recuperació de la confiança en si mateix/ai en el descobriment de les seves habilitats i els seus límits.
Quins altres èxits destacaries en el servei durant els últims anys?
La força del Taller Sociolaboral resideix en el fet de crear i mantenir un clima de confiança i de valoració positiva que generi benestar en persones que ja no recorden què significa sentir-se bé, inclòs/a o útil. Sentir novament aquest benestar és un dels grans èxits del servei. A més, cal destacar el fet d’haver aconseguit la vinculació al tractament de persones que han intentat en diverses ocasions diferents tractaments més formals i que no han funcionat en ells. L’aparent poca exigència inicial és un ganxo al qual moltes persones s’acullen sense saber que, en baixar les seves defenses, se’ls exigirà més i més treball personal que d’altra manera no haurien pogut realitzar.
D’altra banda, a nivell econòmic, la força del taller ha estat l’austeritat de la que sempre s’ha envoltat. Sempre hem depès d’una única font de finançament, del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, si bé hem anat rebent petites ajudes addicionals.
En l’actualitat, després de molts anys de lluita i esforç per visibilitzar el treball terapèutic que es realitza al taller, hi ha bones perspectives de futur per a dignificar una feina que sempre ha prioritzat l’atenció a l’usuari/a, les seves necessitats terapèutiques i personals i la continuïtat d’un espai distintiu a la nostra xarxa assistencial.
Com ha anat responent al Taller Sociolaboral a les noves situacions que s’han anat produint, algunes no esperades com les retallades pressupostàries?
Al llarg dels anys hem iniciat diferents iniciatives per esmenar o pal·liar el dèficit que ens han deixat les retallades. El primer que es va posar en marxa va ser la venda de productes realitzats a mà al taller per a la diada de Sant Jordi, va ser una iniciativa compartida entre usuaris/es i l’equip terapèutic i una forma de que els integrants del taller en aquell moment delicat , posessin el seu gra de sorra per ajudar a mantenir el recurs. El resultat va ser una jornada estupenda, que més enllà dels resultats econòmics, que n’hi va haver, es va convertir en una activitat pròpia del taller que es prepara durant tot l’any amb l’ajuda de participants i voluntariat.
Posteriorment, es van començar a realitzar peces de fusta per a altres recursos de la fundació, es va penjar el projecte en una plataforma de crowdfunding per poder recaptar fons; es va posar en marxa una campanya de col·laboració amb Kewaaay, una botiga de productes de segona mà que venia productes fets a mà al taller, etc. A través de totes aquestes iniciatives s’han recaptat fons, si bé els resultats econòmics no han estat molt elevats.
Actualment estem immersos en un projecte molt interessant de venda de productes fets al taller a través d’Internet. Una empresa de màrqueting en línia, Meeting for Managers, està realitzant, de manera altruista, una pàgina web que de moment està en fase de construcció i que ens ajudarà a visibilitzar la nostra tasca a través d’aquest portal.
Què us ha portat a estar presents a Internet, a través d’una plataforma de comerç electrònic?
Avui en dia Internet és la millor finestra al món. Quan aquesta empresa ens va oferir la possibilitat de realitzar una pàgina web, a manera de col·laboració desinteressada per mostrar els nostres productes, no ens ho vam pensar dues vegades. Els resultats es veuran amb el temps. Com sempre, qualsevol ajuda és ben rebuda, tant econòmica com de visualització de la tasca terapèutica realitzada.
Quines iniciatives han resultat ser les més eficaces per tractar de superar aquestes situacions de retallades a què ens referíem anteriorment?
Potser la jornada de Sant Jordi té una especial importància per a nosaltres, ja que econòmicament suposa una bona injecció per al recurs i no se cenyeix al dia de Sant Jordi; genera comandes que, durant tot l’any, anem fent i lliurant.
D’altra banda, si no haguéssim tingut l’ajuda de Picis, l’empresa de programari informàtic que durant els dos anys previs a la seva desaparició, ens va tenir en compte en el seu pla de Responsabilitat Social Corporativa, segurament no s’hauria iniciat el projecte del Club Artístic i Social que compta amb 13 participants que han fet tractament al Taller Sociolaboral.
Quantes persones han estat ateses en l’últim any i des que es va iniciar el servei?
En l’últim any s’han atès un total de 50 usuaris/es. Des dels seus inicis, en el recurs s’ha atès a 692 persones al taller ia 23 al Club des de finals de 2012. Tenint en compte que la capacitat del taller és de 16 persones i que es tracta d’un programa de llarga estada, podem dir que és un nombre considerable.
Quins objectius s’ha marcat el taller a curt i mitjà termini?
En primer lloc, la transformació del taller en un espai amb un horari més ampli d’atenció, amb un equip més gran i amb més activitats està una mica més a prop, tot i que caldrà anar pas a pas desenvolupant el tema.
D’altra banda, la difusió del recurs és una cosa que no podem deixar de tenir en compte. Els centres derivadors van canviant de professionals i cal estar sempre presents perquè ells/es coneguin les possibles sortides que tenen les persones a les que atenen. Aquesta és una tasca que requereix temps i aquest any volem centrar-nos en això.
Tot això, es realitzarà sense deixar d’atendre cada persona en la mesura que ho necessiti. Aquest últim any hem augmentat un 30% les intervencions individuals al taller i les coordinacions amb els centres derivadors.
Quants voluntaris/es teniu actualment en el servei i quines funcions realitzen?
Actualment comptem amb 5 voluntaris al taller i al club. Quatre d’ells són exusuaris/es que han estat donats d’alta del taller i que ens ajuden amb les tasques de marqueteria i la creació de peces de Sant Jordi, amb l’elaboració d’estatuetes per donar l’alta terapèutica a persones d’altres recursos del Circuit d’Atenció a les Addicions, etc. Per a les persones que acudeixen per primera vegada al recurs, és molt beneficiós veure que els voluntaris/es són persones que, com ells/es, van estar un dia al taller i van fer tot el seu procés terapèutic amb nosaltres. També col·labora una estudiant de Psicologia que s’encarrega de les sortides que es realitzen al Club Artístic i Social.
Quin perfil de voluntariat us interessa en aquests moments?
Actualment les nostres necessitats estan cobertes, si bé no estaria de més comptar amb algun voluntari/a amb un perfil d’integrador/a social, treballador/a social o terapeuta ocupacional, per si hi ha alguna persona interessada. Es pot adreçar al correu electrònic voluntari@fsyc.org