99 usuaris ja tenen “nova casa”

Ens remuntem a un 10 de maig. Durant aquest dia es van realitzar els primers ingressos de residents (Ramona, Joaquín, Josefina, Luisa i Dominga). Llavors vaig saber que ens trobàvem davant el començament d’un recorregut molt especial. Cada dia teníem l’oportunitat de conèixer més grans que passaven a formar part de la nostra “família creixent”, així com també a infermers, fisioterapeutes i altres professionals que decidien embarcar-se en el “Roger de Llúria”.

Com tots els inicis dels grans projectes, aquest també va ser dur. Plorem i riem, discutim i ens donem suport, treballem durant horaris interminables doncs eren moltes les tasques encomanades, treballem amb estrès, pressió, sentiments… Van ser mesos de molt esforç i de continu aprenentatge. Però, com recull la següent cita i diuen sovint la gent gran, “després de la tempesta ve la calma”, i així ha estat.

Entrant per la porta de la residència, a mà esquerra, es troba el meu despatx com assistenta social, com el rètol indica. A través de les parets de vidre, des d’aquest lloc, puc veure com les famílies i els usuaris acudeixen a les nostres cites. Alguns expressen una actitud d’agraïment, altres de desconfiança, de vegades s’aprecien sentiments de culpabilitat… però gairebé sempre aconseguim que surtin del despatx amb més optimisme.

Es tracta de la primera presa de contacte entre la treballadora social, l’usuari i la família, fonamental per afavorir l’adequada convivència i adaptació. Des d’aquest precís instant em converteixo en una de les professionals de referència, sempre disposada a escoltar ia millorar les qüestions que es plantegin, d’intervenir en aquells aspectes que ho requereixin, així com de participar en les alegries i en l’oci de la gent gran.

Però omplir una residència de 99 places en dos mesos, evidentment, no depèn d’una única professional. Sens dubte, no hagués estat possible sense els representants de la Fundació Salut i Comunitat i el Grup Lagunduz, que van confiar en aquell reduït grup de treballadors per posar a navegar el vaixell “Roger de Llúria”: Fran, Marc, Marina, Tomàs, Montse , Marga i una servidora, que amb il·lusió participar en la posada en funcionament del centre i en la seva inauguració.

Poc després es van incorporar, entre molts, tres professionals fonamentals per al funcionament d’aquest servei: Elena de la Mano, directora del centre, Miguel Ángel Vargas, com a coordinador de Serveis Generals, i Lara Prieto, com a coordinadora sanitària.

I és que la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria”, durant aquests primers mesos, ha estat més que un projecte: Ha estat tota una experiència plena d’humanitat, que és el que caracteritza en gran mesura als professionals que treballen al centre i que tan bé l’han sabut portar a ell. Però això no hagués estat possible sense les famílies i els usuaris que tant ens aporten i creuen en el nostre treball. A tots, gràcies.

Neus Montoro, treballadora social del centre.