La trobada va ser liderada per la Federació Catalana de Drogodependències i altres addiccions (FCD), de la qual forma part la Fundació Salut i Comunitat (FSC), que reuneix 27 entitats de l’àmbit de les addiccions a Catalunya. FSC va participar a través de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família, que compta amb una representació destacada a través del Grup de Treball de Famílies, coordinat per Gemma Maudes, subdirectora d’aquesta àrea.

La jornada va començar amb la intervenció d’Ana Gil, psicoterapeuta familiar amb més de 40 anys de trajectòria a la intervenció familiar amb persones addictes. La seva ponència va repassar el camí recorregut: d’on venim, on som i cap on anem a l’atenció a les famílies.

Tot seguit, dues famílies van compartir la seva vivència sobre el procés d’acompanyament, els reptes superats i la seva visió sobre com la intervenció familiar els ha ajudat a reconstruir-se ia entendre millor el procés de recuperació.

Després del descans, es van realitzar uns tallers, estructurats en quatre taules temàtiques, que van comptar amb gran participació a les dinàmiques grupals realitzades:

– Suport en totes les fases del tractament i atenció a aspectes emocionals i sistèmics: es va oferir informació i orientació sobre els recursos disponibles adreçats a les famílies. A més, es van abordar aspectes com ara la reducció dels temps d’espera i la lluita contra l’estigma associat a les addiccions.

– Incidència política i sensibilització social: es van tractar qüestions com ara de quina manera es pot fer més incidència política i visibilitzar la problemàtica familiar? o com fer arribar la informació adequada a les famílies? D’altra banda, va tenir lloc un debat ètic sobre com les famílies queden excloses en alguns moments del procés a causa de la confidencialitat de dades. Així mateix, es van presentar idees interessants al voltant de la creació d’un servei ambulatori, dissenyat específicament per atendre les famílies.

– Incorporació de la família al tractament i el seu paper en el procés de recuperació.

Es van abordar aspectes com els següents:

  • Concebem la família com a “co-terapeuta” (part de la solució, aliada i factor de protecció), o com un grup de persones que necessiten també atenció i/o acompanyament?
  • Com i quan fem visible o invisibilitzem la seva presència al procés terapèutic?
  • En quins moments concrets del tractament incloem activament la família?

– Enfocament integral i divers.

Especialment, es va incidir en qüestions com:

  • ¿ Dissenyem intervencions que involucren directament els membres de la família?
  • ¿ Recollim de manera sistemàtica el feedback de les famílies?

Com a conclusió de la jornada, la nostra companya Gemma Maudes, subdirectora de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Famílies de FSC i coordinadora del Grup de Treball de Famílies de la FCD, assenyala algunes propostes que es van traslladar. Aquestes reflecteixen la necessitat d’avançar cap a un enfocament més just, inclusiu i participatiu a la intervenció familiar, en l’abordatge de les addiccions.

– Promoció de polítiques familiars integradores: és essencial impulsar marcs legislatius i polítiques públiques que reconeguin el paper fonamental de la família en la rehabilitació de les persones amb addiccions, promovent programes que integrin intervencions familiars com a aspecte central del tractament.

– Accés equitatiu i universal : l’acompanyament familiar ha d’estar garantit en els serveis públics d’atenció a les addiccions, evitant que només els que accedeixen a tractaments privats tinguin accés a aquest suport tan valuós.

– Reconeixement de la diversitat familiar : les polítiques han de contemplar diferents configuracions familiars (monoparentals, famílies reconstituïdes, LGTBI+…) i adaptar les intervencions a aquestes realitats, evitant així situacions d’exclusió o revictimització.

– Formació i recursos per a professionals : cal reforçar la formació dels professionals perquè puguin treballar amb les famílies, des d’una perspectiva sistèmica i ètica, cosa que implica canvis en els plans d’estudi i formació contínua.

– Finançament de programes comunitaris i de suport familiar : cal fomentar el finançament de projectes que reforcin el rol de les famílies com a agents actius de suport, incloent-hi grups d’autoajuda, espais educatius i serveis de mediació familiar.

– Participació de les famílies en el disseny de polítiques : les famílies han de tenir veu en la creació de programes i serveis relacionats amb les addiccions, assegurant que les seves experiències i necessitats reals siguin tingudes en compte.