Des de l’experiència terapèutica amb dones en el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) en Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 1, servei gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), hem observat alguns elements que ens sembla interessant posar de manifest. Aquestes variables es refereixen a les dones amb problemes d’addicció i privades de llibertat.
A partir de la intervenció educativa grupal en la qual es forma a les dones en aspectes relacionats en la prevenció i l’atenció a la sobredosi (P-PAS), han anat emergint un seguit d’evidències a tenir en compte en els seus processos terapèutics.
Un element que es posa de manifest és el rol dependent de la dona en la relació de parella. Això afavoreix l’adopció de pràctiques de consum abusiu. Es produeix una certa simbiosi amb el company que implicarà un oblit de si mateixa assumint conductes de risc, tant de consum com sexuals, amb l’objectiu de ser la companya “ideal”.En un context intrapenitenciario, on s’aguditza la instrumentalització de les relacions de parella, la dona continua estant en situació de desigualtat en la negociació dels seus interessos.
La maternitat també és un punt clau en el seu patró de consum. Els fenòmens observats en el treball grupal apunten cap a dues línies concretes. D’una banda, les dones experimenten una forta culpabilitat, fruit de la dificultat per exercir les seves competències com a mares. L’altra via observada, i conseqüència directa de l’anterior, posa de manifest una actitud de “hiperresponsabilitat”. Ambdós aspectes estan directament al servei de fer els dogmes del sistema patriarcal i afecten directament al desenvolupament del seu rol de feminitat.
La culpabilitat apareix en les fases inicials del tractament de l’addicció i roman fins que la dona comença a valorar-se, i preveu la possibilitat d’un canvi respecte als seus patrons de consum. En aquest moment es fa present la necessitat de recuperar el temps de maternitat perdut respecte als fills/es. Aquesta imposició d’excessiva responsabilitat exerceix una pressió asfixiant que, de nou, l’aboca al consum. D’aquesta manera, la maternitat pot ser causa i efecte, alhora, en un procés de recaiguda.
Des del CAS Brians 1, definim aquests fenòmens com tendències observades en el treball amb les dones, no tant com a veritats absolutes, ja que no hem dut a terme un estudi sistemàtic de l’esmentat anteriorment. Tanmateix, les evidències en el treball quotidià i continu, ens fan tenir en compte totes aquestes variables en l’abordatge terapèutic amb les dones.
Miriam Imbernón, educadora CAS Brians 1, i Tere Batanás, coordinadora CAS Brians 1.