Un total de 470 organitzacions de la societat civil, sindicats i col·lectius d’interès públic han advertit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, els comissaris europeus i els Estats membres de la UE que “els nostres drets, la nostra salut, la nostra justícia i el nostre planeta no estan en venda”. Amb aquest propòsit, han subscrit una declaració en què denuncien la campanya de desregulació que constitueix un dels eixos centrals de l’estratègia de la Comissió Europea en l’actual mandat. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) s’ha sumat com a entitat signant, reafirmant el seu compromís amb la defensa de la salut i els drets socials a Europa.
Les organitzacions signants alerten en un comunicat que, tot just nou mesos després de l’inici de l’actual mandat, la Comissió Europea prepara una onada sense precedents de retallades dràstiques a les normatives que salvaguarden els drets laborals, socials i humans, així com els drets digitals i el medi ambient.
A més, adverteixen que en els propers quatre anys la Comissió i els Estats membres podrien desmantellar gran part de les regulacions que regeixen l’activitat empresarial a la UE, cosa que suposaria un greu retrocés en matèria de protecció ambiental, drets socials i digitals, i polítiques climàtiques.
Kenneth Haar, investigador i activista de l’Observatori Corporatiu d’Europa (Corporate Europe Observatory), ha declarat que «es tracta d’implementar les llistes de desitjos dels grups de pressió corporatius. La Comissió configura el seu tsunami de desregulació atorgant a les empreses nivells extrems d’accés privilegiat, un nivell de captura corporativa profundament antidemocràtic. Hi haurà una reacció per part de la societat civil, i la nostra declaració, juntament amb el suport que ha rebut, ho demostra clarament. Aquesta no és l’Europa que volem.»
Per part seva, Ella Jakubowska, directora de Polítiques de l’organització Drets Digitals Europeus (European Digital Rights, EDRi), ha afirmat que «a l’era digital, tots depenem de lleis sòlides, coherents i ben aplicades. Aquestes protegeixen de les empreses depredadores, com les grans tecnològiques, així com de l’extralimitació i la discriminació per part dels actors estatals. Però aquests controls i contrapesos democràtics vitals, que retornen el poder al poble i ens donen control sobre les nostres dades i la nostra vida privada, són atacats per aquells que volen anteposar els beneficis econòmics als drets humans i la justícia».
Finalment, el secretari general de la Federació Europea de Sindicats de Serveis Públics (EPSU), Jan Willem Goudriaan, ha assenyalat que «les propostes generals suposen una amenaça per als drets, la salut i la seguretat dels treballadors. Redueixen les mesures de protecció del nostre medi ambient i les nostres comunitats. Afavoreixen els interessos de les empreses, no els dels treballadors i la població. Alhora, els serveis públics i els organismes reguladors no tenen finançament i recursos suficients. Sense normes i sense la seva aplicació, les empreses robaran els treballadors, danyaran el nostre medi ambient i violaran els nostres drets com a comunitats. Esperem que la Comissió promogui els interessos de tots, no només d’uns quants. Les propostes generals soscaven les normes que milloren les nostres societats. Posen en perill vides i comunitats. Han de ser retirades».
La rapidesa i magnitud de la resposta de les organitzacions de la societat civil a tot Europa mostren que l’onada de desregulació a nivell europeu ha generat preocupació en amplis sectors de la societat. Aquesta reacció no només reflecteix el rebuig a possibles retrocessos en la protecció ambiental, els drets laborals, socials i digitals, sinó també l’alarma davant la creixent influència d’interessos corporatius en l’elaboració de polítiques públiques.
La mobilització de centenars d’organitzacions subratlla la importància de mantenir la transparència, la participació ciutadana i la supervisió independent davant de decisions que podrien afectar directament la vida de milions d’europeus i la sostenibilitat del continent.
En aquest sentit, aquesta desregulació impacta directament a la feina de les ONG de salut pública, que veuen com es tramiten polítiques sense la seva participació i, en alguns casos, en contradicció amb la normativa vigent. Un exemple és el recent paquet del vi, tramitat sense la participació d’actors de salut pública i amb mesures que fins i tot contravenen les regles sobre informació alimentària a les persones consumidores.
A més, segons alerten aquestes organitzacions de la societat civil, en el context polític més ampli, les ONG estan sent utilitzades com a “boc expiatori” en la reacció contra el “Green Deal Europeu” (el pla de la UE per assolir la neutralitat climàtica i promoure la sostenibilitat).
És un fenomen polític que s’està observant en alguns debats europeus recents. Algunes ONG, especialment les que treballen en medi ambient, salut pública o drets socials, són assenyalades o responsabilitzades públicament per problemes o fracassos percebuts en la implementació de polítiques d’aquest pla. Això està passant, encara que aquestes entitats no tinguin poder de decisió directa sobre la legislació o la seva execució.