La Fundació Salut i Comunitat (FSC) acaba de llançar un informe, com a resultat de la investigació que ha coordinat en el marc del projecte europeu INTERLEAVE, finançat per la Comissió Europea (Programa JUST DRUGS), sobre violències basades en el gènere (VBG) i violències masclistes (VM) que pateixen les dones que usen drogues. Segons les seves conclusions, resulta fonamental avançar cap a un canvi de paradigma en els serveis de drogues que consideri una perspectiva de gènere i interseccional i desestigmatitzi les dones que usen drogues als diferents serveis d’atenció.
A més d’Espanya, a través de FSC, a l’estudi han participat organitzacions de 5 països més de la UE: Comunità di Venezia Società Cooperativa Sociale (Itàlia, organització líder), Therapiesalon in Wald (Àustria), Therapieverbund Ludwigsmühle Gemeinnutzige Gesellschaft MBH (Alemanya ), IREFREA- Institut Europeu per a l’Estut dos Factors de Risco em Crianças i Adolescents (Portugal) i Humanitarna Organizacija Zajednica Susret (Croàcia). També hi ha col·laborat la xarxa europea ENSA (per les sigles en anglès, Xarxa Europea d’Autoritats Socials) i la consultoria EU-Open SRL (Itàlia).
D’acord amb l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), la prevalença de la violència de gènere entre les dones que usen drogues és de dues a cinc vegades més gran que entre les dones que no les usen; en comparació amb els homes, les dones que usen drogues enfronten molta més violència (EMCDDA, 2019). A més, les relacions de poder de gènere interactuen de manera significativa amb altres factors d’opressió com ara l’ús de drogues, la pobresa, la racialització o la migració.
L’objectiu de la recerca INTERLEAVE ha estat comprendre millor les violències de gènere i masclistes cap a les dones que utilitzen drogues, així com traçar un mapa de les millors pràctiques d’intervenció als països participants a l’estudi.
Per això, s’han dut a terme diferents metodologies de recollida de dades, tant quantitatives com qualitatives:
- Una revisió de literatura científica: es van analitzar un total de 80 articles científics i literatura grisa.
- Una enquesta adreçada a dones que usen drogues, en què han participat 261 dones, dels 6 països participants.
- Una enquesta adreçada a professionals, amb una participació de 492 professionals, dels 6 països que treballen en diferents serveis d’atenció per a dones que usen drogues i/o dones supervivents de violències basades en el gènere i les violències masclistes.
- 15 grups focals: 12 adreçats a dones que usen drogues i 3 a professionals.
- 120 entrevistes adreçades a professionals i altres informants clau.
A partir d’aquest treball, es va fer una anàlisi quantitativa i qualitativa amb enfocament de gènere i feminista.
Aquests són alguns dels resultats més destacats:
- La majoria de dones que usen drogues declara haver patit violència psicològica (86,64%) i/o física (74,23%); el 44,62% reporta violència sexual a l’edat adulta i el 24,62% violència sexual a la infància.
- Per contextos, destaca l’alta prevalença de la violència institucional (26,54%), la qual cosa obre la possibilitat de millorar les estratègies d’intervenció, tant als serveis generalistes, com per exemple als centres de salut i serveis socials, i també en els serveis especialitzats per a persones que usen drogues. Els grups de discussió amb dones que usen drogues revelen nombrosos exemples en aquest sentit.
- Tant els homes cis-gènere que usen drogues i/o alcohol (86,22%) com els que no (51,97%) són principalment reportats com a agressors per les dones que usen drogues, cosa que mostra l’estructuralitat de les VBG, com a relacions de poder de gènere.
- Des d’una mirada interseccional, la pobresa (32,41%) destaca pel que fa a l’eix d’opressió, a més de la identitat de gènere i l’ús de drogues.
- Només el 24,49% de professionals (el 27,63% de les dones i l’11,7% dels homes) declaren treballar des d’una perspectiva de gènere.
- El 54,39% de professionals reconeix que no tenen coneixements sobre la intersecció entre l’ús de drogues i les violències de gènere i masclistes. De fet, a través dels grups focals i de les entrevistes, queda demostrat que la majoria de professionals no estableixen connexió entre l’ús de drogues de les dones i les VBG/VM experimentades.
- Segons les dones que usen drogues (75,79%) i el personal que hi treballa (83,78%), els serveis integrats per a dones que usen drogues i pateixen o han patit violència de gènere o masclista incorporen millor la perspectiva de gènere .
La investigació conclou amb les següents recomanacions finals:
- Cal aplicar un enfocament de gènere interseccional a la conceptualització i l’abordatge de la violència de gènere/masclista experimentada per les dones que usen drogues.
- És essencial formar professionals dels serveis especialitzats i generalistes sobre la intersecció entre el gènere i ús de drogues.
- S’ha de prestar una atenció especial a la pobresa, i també a l’orientació sexual i l’ètnia, en tant que altres eixos de discriminació que afecten les dones que usen drogues.
- Els diagnòstics de salut mental han de ser sensibles al gènere per promoure diagnòstics adequats i evitar la sobremedicalització.
- Atès que els homes cis-gènere (que usen i no usen drogues, inclosos els professionals) són assenyalats principalment com els agressors, sembla essencial desenvolupar estratègies de prevenció i intervenció dirigides a aquest grup privilegiat.
- S’haurien de desenvolupar protocols per detectar de forma sistemàtica la violència de gènere contra les dones que usen drogues, centrant-se en la violència psicològica, física i sexual en diferents contextos, inclosa la violència als contextos institucionals ia la família d’origen.
- L’elevada prevalença de violència institucional detectada entre les dones que usen drogues obre la possibilitat de millorar les estratègies d’intervenció, tant als serveis generalistes com als especialitzats, d’acord amb el que suggereixen les diferents convencions i declaracions internacionals.
- Les intervencions des d’un enfocament biopsicosocial i basades en el trauma han de considerar la violència de gènere des d’una perspectiva de gènere i interseccional.
- Cal prestar més atenció a les necessitats específiques de les dones víctimes de violència de gènere i dels seus fills/es, especialment pel que fa a l’accés als tractaments de les mares amb fills i filles ia la creació d’espais o serveis només per a dones.
- És essencial donar veu a les dones que usen drogues en el disseny, desenvolupament i avaluació dels programes i serveis, i fomentar la seva participació política a través de xarxes nacionals i internacionals de dones que usen drogues i de dones supervivents de violències.
- Atès que els serveis integrats per a dones que usen drogues supervivents de violència de gènere reuneixen més aspectes relacionats amb la integració de la perspectiva de gènere, se suggereix la promoció i la generalització d’aquest tipus específic de serveis des de la Xarxa Europea de Drogodependències, si bé també cal considerar com adaptar els serveis de drogues i els serveis per a dones supervivents a les dones que usen drogues i enfronten problemàtiques relacionades amb la VBG i la VM.
