El text ha estat presentat recentment en l’Assemblea anual de la Xarxa d’Atenció a les Addiccions (UNAD) i compta amb el suport i les aportacions de les entitats de la UNAD, entre elles la Fundació Salut i Comunitat (FSC), concretament des de l’Àrea d’Addiccions, Gènere i Família, i l’Àrea d’Inclusió Social i Reducció del Mal en Drogodependències. La declaració recull, tant les diferents realitats de les entitats d’addiccions després de l’impacte de la crisi sociosanitària, com les principals reivindicacions de UNAD davant els organismes públics i la societat en general.

Des de la Xarxa d’Atenció a les Addiccions, UNAD, volem posar en valor el nostre model d’atenció integral i comunitari pròxim a les persones i les seves realitats canviants, un model que defensa la igualtat i els drets de les persones.

És imprescindible no sols mantenir el nostre model, sinó també comptar amb una xarxa d’atenció potent i estable per a dur-lo a terme, una xarxa que haurà d’enfortir-se i ampliar-se. Hem pogut cobrir l’emergència en la crisi de la COVID-19 perquè tenim una xarxa d’atenció darrere.

Ara més que mai, les entitats hem demostrat que som imprescindibles en les problemàtiques socials més extremes, que som la comunitat que acull i acompanya i dóna serveis a les persones sempre en els moments de majors dificultats, amb compromís, professionalitat i solidaritat.

Les Administracions han de comptar amb nosaltres per a abordar la realitat que tenim i les que estan per venir. Necessitem el compromís de les polítiques socials perquè les necessitats bàsiques dels col·lectius més vulnerables puguin atendre’s amb més garanties que les que ofereixen la beneficència i la caritat.

Moltes de les persones amb addiccions que ja estaven en els marges de la societat són les que actualment han rebut i rebran un major impacte d’exclusió social. Perquè les addiccions són un problema apressant que requereix una atenció sociosanitària contínua per a atallar l’impacte que té en totes les dimensions de la vida de les persones usuàries i de les seves famílies. Es tracta d’una realitat de gran magnitud que no pot romandre en un segon pla en l’agenda política, mediàtica i social.

Durant el confinament hem observat com l’augment de les demandes d’ajuda a causa de problemes amb el joc online posa de manifest que la situació de les persones amb altres addiccions sense substància/comportamentals també s’està agreujant. Des de la xarxa estem treballant per no deixar a ningú enrere i fer el possible per a garantir que les persones amb problemes d’addiccions continuïn estant ateses.

En aquest escenari que està deixant la COVID-19, és necessari establir protocols humanitaris que tinguin en compte a una població que ja es trobava en extrema vulnerabilitat abans d’estendre’s la pandèmia.

Una part de les nostres persones usuàries està passant el confinament en els seus domicilis i han viscut episodis de por, estrès, ansietat, angoixa, problemes de relació familiar o violència; situacions que moltes vegades han pogut contenir-se de manera telemàtica, però en altres ocasions han acabat en recaigudes, principalment en el consum d’alcohol i psicofàrmacs. Són moltes les crides de persones usuàries i familiars demanant ajuda. Perquè puguin reprendre i continuar amb els seus tractaments necessiten, no sols atenció telemàtica de manera individual i grupal, sinó el restabliment dels tractaments presencials en la xarxa, però, això sí, comptant amb totes les mesures de prevenció necessàries.

D’altra banda, moltes persones amb les quals treballem han romàs en els serveis residencials on es trobaven en declarar-se l’estat d’alarma. En aquest cas parlem de les comunitats terapèutiques, pisos d’inserció, serveis que continuaran sent essencials en l’escenari poscovid. Els centres residencials que han pogut mantenir-se oberts durant la crisi ho han aconseguit gràcies a l’esforç enorme dels equips de professionals, que han hagut d’enfrontar-se a la situació sense que moltes de les Administracions oferissin equips de protecció i protocols per a enfrontar-se als possibles casos positius en COVID-19.

Per a restablir els serveis presencials de tota la xarxa d’atenció és imprescindible que puguin comptar, tant per a professionals com per a les persones usuàries, amb test, Equips de Protecció Individual i protocols clars de cara al desconfinament per a prevenir possibles contagis. Només d’aquesta manera podran reorganitzar-se els processos assistencials i reactivar el circuit d’entrades, i sortides

Les persones amb consum actiu i en situació de carrer, són un dels grups més vulnerables i de gran complexitat en l’atenció. És una població amb problemes orgànics i psiquiàtrics greus. Si bé des de moltes administracions s’han articulat respostes ràpides i eficaces en col·laboració amb les organitzacions socials, aquests mesos han posat de manifest la necessitat d’abordar el sensellarisme de manera estructural. Seran indispensables recursos més normalitzats que garanteixin no sols la pernocta sinó també el manteniment de rutines d’alimentació, higiene i ocupació de temps que reforcin realment els processos d’incorporació social.

Quan acabi l’estat d’alarma, la nova normalitat no pot condemnar a aquestes persones de nou al carrer perquè retrocedeixin diverses caselles en el seu dia a dia ara que hem aconseguit la seva estabilització en molts casos.

El 100% de les dones en situació de carrer sofreix diverses violències, però sobretot violència sexual. És prioritari per a UNAD garantir places suficients per a dones en els diferents espais habilitats durant aquesta crisi, així com garantir la seguretat de les dones amb problemes d’addiccions en els espais residencials. Necessiten espais segurs on els sigui possible seguir amb els seus tractaments a resguard de violències masclistes.

En l’àmbit penal i penitenciari, UNAD demanda a l’Administració Penitenciària i al sistema judicial que es prioritzin els tractaments i que es garanteixi el dret a la salut de les persones penades i/o preses. Cal recordar que gairebé el 70% de la població penitenciària té problemes d’addiccions i un estat de salut molt fràgil.

Des del primer dia UNAD ha reclamat que es fomentin els compliments extrapenitenciaris (suspensions de la pena de presó i compliments de condemna en la llar a través de les diferents modalitats que ofereix la nostra legislació penitenciària), petició que l’OMS ha llançat a nivell global. En la desescalada, creiem necessari continuar potenciant aquests compliments en la llar amb els controls oportuns perquè continuen estant preses moltes persones amb perfils d’escassa perillositat com per exemple persones majors, malaltes, dones i, en general, persones amb delictes no violents.

D’altra banda, les entitats de UNAD hem estat durant tot l’estat d’alarma acollint a persones penades en els nostres recursos i atenent telefònica i telemàticament tant a les quals van poder anar-se a casa a complir d’aquesta manera la seva condemna com a aquelles que romanien en els centres penitenciaris. Ara ens oferim per a col·laborar amb l’administració penitenciària en el repte de retornar a les presons les activitats i programes de tractament que són tan necessaris.

No podem oblidar tampoc el paper de la prevenció en aquest escenari. Durant la crisi, molts dels programes preventius s’han vist afectats per les circumstàncies marcades per l’estat d’alarma i també han hagut de reinventar-se per a continuar arribant a la població a través de canals telemàtics. Ara mes que mai serà necessari enfortir la prevenció.

Reclamem per a les nostres organitzacions el pagament íntegre dels contractes, convenis i subvencions per al manteniment complet de la xarxa d’atenció.

UNAD, al costat d’altres organitzacions assessores del Pla Nacional sobre la SIDA, es posa a la disposició del Govern per a col·laborar en el desenvolupament de recomanacions per a prevenir el VIH i altres ITG en la fase de desescalada per a evitar que s’apliquin mesures de caràcter restrictiu, estigmatitzant i punitiu que puguin augmentar les barreres socials per a les persones que viuen amb VIH.

El percentatge d’atur en el col·lectiu d’addiccions és molt superior a la mitjana de la població, és de suposar que després d’aquesta crisi quedarà molt més afectat i amb major dificultat per a aconseguir una incorporació laboral. Sol·licitem programes sociolaborals específics per a poder aconseguir una autonomia real.

La Xarxa UNAD es posa a la disposició de les administracions autonòmiques i locals i del Pla Nacional sobre Drogues. Una vegada més, reiterem la nostra voluntat de col·laborar i garantir l’atenció a milers de persones a les quals no podem oblidar en aquests moments.

La pandèmia sanitària s’ha tornat pandèmia social i UNAD, avui més que mai, necessita el suport inequívoc de les Administracions. Des de UNAD, volem continuar millorant el model d’intervenció que considerem és el més eficaç, però, sobretot, més digne per a les persones que atenem.

Cap virus pot acabar amb els drets socials conquistats durant dècades, molt al contrari, ha d’augmentar-los Per una atenció integral i comunitària. No pot haver-hi marxa enrere!