Els nostres companys/es de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Gemma Maudes, subdirectora de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Famílies; Fran Calvo, coordinador de recerca i avaluació de FSC i docent i investigador a la Universitat de Girona, així com Cristina Nafría, de la Direcció Tècnica i Promoció de Projectes, han intervingut recentment en un simposi emmarcat en aquest congrés. D’altra banda, Gemma Maudes i Fran Calvo van presentar una Comunicació oral, titulada Anàlisi d’estratègies per augmentar l’adherència terapèutica de dones a centres residencials de drogodependència.
El simposi, en què han participat Gemma Maudes, Fran Calvo i Cristina Nafría, coordinat pel nostre company Fran Calvo, portava per títol “Altres mirades a l’abordatge psicosocial amb dones: salut mental i exclusió social”.
Concretament, es van referir a la investigació anomenada “La perspectiva de gènere en drogodependències: anàlisi de la realitat del tractament de les addiccions a drogues”. A la mateixa, van presentar un estudi referent a l’àmbit de dona i addiccions. “Bàsicament, parlem que, pel simple fet de ser dona, aquestes pateixen les conseqüències de l’estigma derivat de no complir els estereotips i els mandats de gènere. Per tant, allò que s’espera de nosaltres. Aquest fet s’accentua més a les dones addictes”, manifesten.
Al simposi, van explicar que per a aquesta investigació havien dut a terme una revisió sobre els estereotips a nivell general, centrat en les dones addictes, per a una presa de consciència dels mandats de gènere existents en l’àmbit de les addiccions i com aquests alcen barreres a les dones que volen accedir a un tractament residencial. En aquest estudi, s’analitzen factors de bones pràctiques en els tractaments amb les dones, introduint-hi la perspectiva de gènere.
Quant al mètode, van assenyalar que havien fet un breu repàs de les construccions socials i de les desigualtats entre homes i dones, concretat al camp de les addiccions, explicant les dificultats d’accés que tenen les dones per ingressar en un centre residencial, així com les dificultats a l’adherència en el tractament. Es va fer també una revisió sobre consum de drogues actual i les diferències existents segons el gènere.
Sobre els resultats de l’estudi, van explicar que “s’exposen les diferents barreres d’accés al tractament: des de les inherents als constructes socials, els derivats del disseny androcèntric dels programes i els obstacles personals pel simple fet de ser dona”.
D’altra banda, van concretar que per a aquest estudi havien recollit aspectes claus de millora en els tractaments residencials, amb la finalitat de millorar l’adherència de les dones a aquest tipus de programes, posant l’enfocament a la formació en perspectiva de gènere de les professionals i adequar els tipus de programa als centres.
Pel que fa a les conclusions de la investigació, els nostres companys/es de FSC van explicar que “a hores d’ara hi ha moltes dificultats perquè les dones amb trastorn d’ús de substàncies puguin ingressar a centres residencials. Tot i això, ja hi ha bones pràctiques que permeten una major adherència al tractament”.
D’altra banda, Gemma Maudes, Fran Calvo i Cristina Nafría, es van referir a la investigació titulada “Influeix aplicar la perspectiva de gènere a l’eficàcia del tractament de drogodependències en dones? Estudi en dues comunitats terapèutiques”.
En relació amb aquest estudi, van explicar que les dones drogodependents presenten una severitat més gran en l’addicció a drogues, mentre que els serveis han tingut sempre un enfocament androcèntric, per la qual cosa s’ha debatut la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere al model d’atenció. recursos d’addiccions.
En aquest sentit, van parlar de les conclusions de l’estudi, referents que “tot i que les dones presenten una vulnerabilitat més gran (major edat i incidència de patologia dual a l’ingrés), no hi ha diferències quant a la repercussió sobre altes terapèutiques, d’abandó ni de dies en tractament. Aquests resultats suggereixen que la inclusió de la perspectiva de gènere al model d’atenció de recursos d’addiccions facilita el compliment del tractament en dones”.
A més, Gemma Maudes i Fran Calvo es van referir a la seva Comunicació oral, titulada “Anàlisi d’estratègies per augmentar l’adherència terapèutica de dones a centres residencials de drogodependència” a un estudi, l’objectiu del qual va ser explicar les estratègies dutes a terme en una comunitat terapèutica per a millorar l’adherència de dones i analitzar-ne els principals resultats al llarg de 10 anys.
Així mateix, van assenyalar que les dones presenten uns índexs històrics més baixos d’alta terapèutica del tractament de les addiccions, a més d’un pitjor pronòstic en la seva evolució. També que les altes terapèutiques són un dels principals indicadors de recuperació en drogodependències.
Cal destacar les conclusions d’aquesta investigació, segons les quals les accions específiques dirigides a millorar l’atenció terapèutica de dones a comunitats terapèutiques van tenir un efecte reeixit en l’augment de les altes terapèutiques i dels dies en tractament, principals indicadors de recuperació dels trastorns per ús de substàncies, segons ens traslladen Gemma Maudes i Fran Calvo.