La Fundació Salut i Comunitat (FSC), amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, va organitzar el 22 de setembre passat una primera consulta participativa, a través del projecte Cities4ELLA (Empoderament, Llibertat, Lideratge i Conscienciació) per identificar les prioritats estratègiques d’una reparació integral feminista a la ciutat. La consulta es va fer a l’Espai LIDERA de Barcelona Activa. Cofinançat pel programa CERV-Town de la Comissió Europea, el projecte impulsa una xarxa de ciutats europees compromeses amb la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes.
Al projecte Cities4ELLA, participen Milà (ciutat líder), Karditsa, Lió, Berlín i Barcelona, juntament amb entitats sòcies de cada territori: ActionAid International Italia ETS (coordinadora de projecte), Comune di Milano a Itàlia ( partner ) , Women’s Center of Karditsa a Grècia ( partner ), Equipop a França für die Frau eV a Alemanya ( partner ) i la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Espanya ( partner ).
La jornada va començar amb una pregunta que va servir de punt de partida per al debat: “Què falla en la reparació integral feminista de les violències masclistes a Barcelona?”. Tres intervencions expertes, moderades per Laia Plaza Hernández, coordinadora de Projectes Internacionals de FSC, van abordar aquesta qüestió des de diferents perspectives.
Des de l’àmbit de la investigació, Gisela Hansen Rodríguez, professora de la Universitat de Barcelona i consultora de FSC en violències masclistes, addiccions i salut mental, va plantejar la necessitat d’entendre la interseccionalitat com el resultat de les barreres generades pels sistemes d’atenció propis i no com una suma de vulnerabilitats. També va posar el focus en la violència institucional que es pot produir als serveis destinats a protegir i acompanyar les dones, i va reclamar una atenció informada en trauma que permeti recuperar el control i la capacitat de decisió.
Així mateix, va assenyalar les limitacions de les dades disponibles, que no permeten visibilitzar les dones que mai no arriben als serveis especialitzats o que abandonen els circuits d’atenció abans de finalitzar el procés.
Des de la perspectiva de les entitats de l’àmbit social, Armonia Bas Belda, educadora social del Centre Municipal d’Acollida d’Urgència (CMAU) de Barcelona, gestionat per FSC, va aportar la perspectiva de les entitats del sector social, però va identificar diverses mancances que persisteixen al sistema d’atenció. Va reconèixer el caràcter pioner dels serveis de Barcelona, tot i que va destacar la saturació dels serveis especialitzats, especialment en l’àmbit de l’atenció psicològica; les dificultats d’accés a l’habitatge ia la feina; la manca de respostes adaptades a les dones que es troben en situacions de múltiples interseccions; i l’existència de protocols desactualitzats i pendents d’avaluació.
Armonia Bas també va subratllar la importància de reforçar la formació continuada de les i els professionals dels serveis públics per prevenir situacions de revictimització, així com d’enfortir el suport al tercer sector, que exerceix un paper fonamental en l’acompanyament de les dones.
Per part seva, Gemma Castellví i Lídia Jul, tècniques d’inserció laboral del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), gestionat per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSS), van posar el focus en la dimensió laboral de la reparació. Van alertar que, sovint, l’ocupació s’aborda com una fase tardana i secundària de la recuperació, quan s’hauria d’incorporar des de les primeres etapes i coordinar-se amb la resta de dimensions de la reparació integral.
Entre les propostes, van plantejar reforçar els equips amb professionals especialitzades i flexibilitzar els temps d’atenció dins del circuit. També van reclamar mesures específiques com a ocupació protegida i places formatives reservades per a supervivents, a més de formació i oportunitats laborals compatibles amb les responsabilitats de cura. Finalment, van destacar la necessitat de garantir un acompanyament que continuï més enllà del tancament del cas.
Després del diàleg amb les expertes, les persones assistents van participar a una consulta destinada a identificar les principals prioritats estratègiques per avançar cap a una reparació integral feminista de les violències masclistes a Barcelona.
L’habitatge i la seguretat residencial van ser seleccionats com a prioritat pel 100% de les participants. Tot seguit, es van situar l’autonomia econòmica i la inserció laboral, amb un 60%, i, amb un 40% cadascuna, la salut integral amb enfocament informat en trauma i els recursos integrats amb perspectiva interseccional.
Aquests primers resultats s’ampliaran mitjançant una enquesta oberta adreçada a professionals i persones amb vivències de violències masclistes vinculades a entitats i serveis de Barcelona, el llançament de les quals està previst per als propers dies. L’enquesta permetrà recollir un ventall més ampli d’experiències i perspectives i contribuirà a identificar les necessitats i les prioritats existents a la ciutat.
Al gener del 2027, es presentaran els resultats d’aquesta enquesta i es durà a terme una segona consulta participativa. Aquesta nova fase permetrà aprofundir les recomanacions estratègiques per a Barcelona en matèria de reparació integral feminista de les violències masclistes, prenent com a punt de partida les prioritats identificades en aquesta primera consulta.
El procés forma part d’un conjunt d’actuacions que es desenvoluparan tant a Barcelona com a les altres ciutats sòcies del projecte. Els aprenentatges i resultats obtinguts contribuiran a elaborar recomanacions sobre la reparació de les violències masclistes, que posteriorment es traslladaran a la Comissió Europea.
A través de Cities4ELLA, la Fundació Salut i Comunitat reforça el compromís amb l’eradicació de les violències masclistes i contribueixen a l’Estratègia d’Igualtat de Gènere de la UE 2020-2025.