Les nostres companyes de l’Observatori Noctambul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Ana Burgos García (ponent) i Gisela Hansen (moderadora de la sessió), han participat recentment en l’esdeveniment “Desafiando narrativas: Más allá de los mitos, una mirada crítica a la violencia sexual en presencia de drogas”, organitzat per l’entitat Dianova International, en el marc del Fòrum d’ONG de la CSW70. Es tracta d’una trobada paral·lela celebrada en línia, l’objectiu de la qual ha estat qüestionar les narratives dominants sobre la violència sexual en contextos on hi ha presència de substàncies. El focus s’ha situat en les desigualtats estructurals de gènere, les dinàmiques de poder i el paper que juguen els discursos mediàtics en la construcció d’aquests imaginaris.
L’esdeveniment, celebrat el passat 19 de març, s’ha emmarcat en la 70a sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW70), celebrada aquests dies a la seu de les Nacions Unides, el tema principal de la qual ha estat «Garantir i reforçar l’accés a la justícia per a totes les dones i nenes, entre altres coses promovent sistemes jurídics inclusius i equitatius, eliminant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i abordant les barreres estructurals».
Aquesta trobada paral·lela ha reunit expertes de diferents entitats, entre elles FSC, per analitzar com el discurs públic ha simplificat el fenomen en centrar l’atenció en les drogues, en lloc de fer-ho en els agressors i en les desigualtats estructurals que permeten la violència sexual, així com en els marcs narratius que contribueixen a invisibilitzar aquestes dimensions.
Reunint perspectives de l’àmbit de la igualtat de gènere, la reducció de danys i la política de drogues, en la sessió s’ha explorat com el discurs públic pot anar més enllà dels mites i les narratives estigmatitzants cap a enfocaments més interseccionals, basats en l’evidència i orientats a la justícia, incorporant una mirada crítica sobre com es produeixen i es reprodueixen socialment aquests relats.
Durant l’esdeveniment, les ponents han coincidit a assenyalar que els relats més estesos —com l’anomenada “submissió química” o la “violència sexual facilitada per drogues”— no reflecteixen la realitat predominant. Segons han assenyalat, la majoria de les violències sexuals no es produeixen per l’administració encoberta de substàncies, sinó perquè els agressors s’aprofiten de situacions de vulnerabilitat, sovint en contextos on hi ha consum voluntari d’alcohol o altres drogues. Això, segons han indicat, posa de manifest el caràcter oportunista i estructural d’aquestes violències, més que no pas el seu caràcter excepcional o extraordinari.
Les expertes han advertit que aquest enfocament no és neutral, ja que situa les drogues al centre del discurs i desvia l’atenció de les arrels estructurals de la violència sexual, com ara la desigualtat de gènere, les normes patriarcals i les relacions de poder. A més, han assenyalat que contribueix a reforçar l’estigma cap a les persones que consumeixen substàncies i cap a comunitats ja marginades, en presentar les drogues com a agents gairebé “causals” de la violència, en lloc d’analitzar-les dins d’un context social i polític més ampli.
El debat també ha abordat com aquestes narratives influeixen en la percepció social de les víctimes. Quan hi ha consum voluntari de drogues o alcohol, les supervivents solen enfrontar-se a nivells més elevats d’escepticisme i culpabilització, fet que dificulta el reconeixement de les seves experiències i perpetua el silenci entorn de moltes formes de violència sexual, reproduint patrons de descrèdit i deslegitimació de les víctimes.
Al llarg de la trobada, s’han abordat qüestions clau per replantejar l’enfocament actual. Entre d’altres: què passa quan les drogues es converteixen en la principal explicació de la violència sexual?, com desplaça el focus cap a les substàncies l’atenció que hauria de situar-se en els agressors i en les desigualtats estructurals que permeten la violència?, quines experiències de violència sexual romanen invisibles sota les narratives dominants?, com els mites entorn de la “submissió química” o la “violència sexual facilitada per drogues” oculten les formes més comunes de violència i reforcen l’estigma cap a les dones i les persones que usen drogues?
En aquesta línia, la intervenció d’Ana Burgos ha aprofundit especialment en el paper dels mitjans de comunicació en la construcció d’aquests imaginaris. A partir de l’anàlisi desenvolupada per l’Observatori Noctambul@s, ha assenyalat que els discursos mediàtics tendeixen a recórrer a enfocaments sensacionalistes i de pànic moral, prioritzant casos excepcionals, cridaners o extrems —com la “burundanga”, el “spiking” (afegir substàncies —normalment drogues— a la beguda d’una altra persona sense el seu consentiment) o les “punxades”— que, tot i generar un gran impacte, no representen la realitat majoritària de les violències sexuals.
Així mateix, ha assenyalat que aquests relats mediàtics solen descontextualitzar la violència, presentant-la com un fet aïllat i extraordinari, en què l’agressor queda difuminat o fins i tot absent, mentre que les substàncies adquireixen un paper central com a suposada causa explicativa. Aquesta lògica contribueix a desplaçar la responsabilitat i dificulta la identificació de les dinàmiques estructurals que sostenen la violència sexual.
En aquest sentit, també ha subratllat com els mitjans construeixen mites no només sobre les substàncies, sinó també sobre els espais i la prevenció, concentrant l’atenció en l’oci nocturn i en les dones joves, mentre s’invisibilitzen altres contextos —com els entorns domèstics o de confiança— on la violència és igualment freqüent. De la mateixa manera, ha assenyalat que moltes campanyes preventives acaben responsabilitzant les dones (vigilar la beguda, no consumir, no quedar-se soles), reforçant la idea que han d’adaptar-se a la violència, en lloc de qüestionar qui l’exerceix.
En conclusió, en l’esdeveniment s’ha subratllat la necessitat de reorientar el discurs públic cap a les desigualtats estructurals de gènere, l’estigma i les dinàmiques de poder, que situïn al centre la responsabilitat dels agressors i les estructures que perpetuen la violència, qüestionant les narratives dominants que expliquen la violència sexual en presència de substàncies principalment a través de les drogues.
En aquest context, la participació de les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat, Ana Burgos García (ponent) i Gisela Hansen (moderadora), ha estat especialment rellevant, aportant una mirada crítica i fonamentada des de la tasca de l’Observatori Noctambul@s de la Fundació Salut i Comunitat. La seva contribució ha permès visibilitzar el paper clau dels discursos —especialment els mediàtics— en la construcció social de la violència sexual, reforçant la necessitat de transformar-los com a part de la resposta institucional i social. La seva aportació ha permès consolidar el paper de FSC com a referent en la promoció d’enfocaments basats en drets i compromesos amb la transformació social davant la violència sexual.