Quan l’usuari/a ja ha pres la decisió de començar una vida en abstinència, quan s’ha adonat, gràcies a la feina feta des del residencial, de quina funció tenia el seu consum, del dany que s’ha fet i de tot el que ha perdut durant tot el temps de consum de drogues… comença, en alguns casos, un segon camí a recórrer. Des dels pisos de reinserció de FSC, ubicats a la ciutat de Barcelona, els acompanyem en aquest trajecte.
Quan una persona decideix, de manera impulsiva, per reacció, o bé des d’una anàlisi i reflexió personal, donar el pas i ingressar en una comunitat terapèutica, hem de valorar com un acte valent i alhora arriscat. Es tracta, no només de renunciar a certes coses, sinó de mirar-se un mateix i començar a preguntar-se com reconstruir la identitat.
En els pisos es comprenen, des del vessant més pragmàtica, tots aquells aspectes que van més enllà del simple fet de deixar de consumir drogues. I és precisament en aquest punt on l’usuari/a es comença a adonar que, més enllà del símptoma, quan el mateix ja no està latent, on s’obre un món d’incerteses que comença amb la necessitat de reconstruir-se, de crear una nova identitat des d’aquest buit, encara fèrtil, on té l’oportunitat de mirar-se a si mateix i desenvolupar les seves potencialitats.
Però de la mateixa manera que es pot viure com una oportunitat, també es viu des de la por: la por a fer una reconstrucció personal que implica començar a identificar-se amb aquelles persones que no han estat en contacte amb el consum, por a fer front a nous llocs, a assumir nous rols encara des d’una base molt inestable que provoca que en moltes ocasions l’usuari no se senti reconegut en si mateix.
Aquesta acceptació passa per començar a trobar-se amb les limitacions de cadascú, i aquestes poden tenir forma de patologia dual, d’haver realitzat un sol ofici durant tota la vida del que ara ja no poden treballar, de no poder seguir utilitzant el mateix paper dins del sistema familiar, de prescindir d’activitats de temps lliure més enllà de les que envolten el consum de drogues, i fins i tot d’històries de vida en què el consum ha estat l’única forma d’establir relacions íntimes.
En els pisos terapèutics d’FSC abordem totes aquestes problemàtiques afavorint i donant suport a la part més sana de la persona perquè aquesta s’amplifiqui i sigui, a través d’ella, per la qual comenci a reinventar-se. Cada usuari va descobrint què és el que necessita i des d’aquí va prenent les seves pròpies decisions. L’acompanyament terapèutic i educatiu que es realitza des dels pisos terapèutics pretén donar-li suport en la seva necessitat de sortir de la seva zona de confort, sense que això comporti la creació d’un fals món ideal.
Dins dels grups terapèutics que existeixen en el servei, el grup obert és un dels espais més valorats en el qüestionari de satisfacció (arribant al 90% dels casos a la puntuació més alta). En aquest espai grupal es realitzen reflexions de situacions, tant externes com internes, verbalitzant les emocions que es generen des de la abstinència, i incrementant la consciència sobre un mateix i el seu entorn. Tot això es reforça i complementa en l’espai individual de tutoria.
Ens produeix molta satisfacció veure com l’usuari va trobant des del desenvolupament de la seva autonomia, el seu nou lloc al món…