El Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la província de Barcelona es posiciona com un servei clau en els processos de recuperació i inserció comunitària de persones amb conductes addictives. Durant el 2025, ha experimentat un augment en el nombre d’atencions, confirmant una tendència de creixement progressiu i evidenciant la necessitat de garantir la continuïtat i l’estabilitat del recurs. El servei compta amb el finançament del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya mitjançant la convocatòria ordinària de subvencions (CONVO).
L’objectiu principal del SAVA és facilitar la transició cap a una vida autònoma, consolidar aquest procés i afavorir el màxim nivell d’inserció comunitària de les persones ateses. Per fer-ho, el programa ofereix un acompanyament socioeducatiu i emocional individualitzat, en estreta coordinació amb la xarxa d’atenció en drogodependències i salut mental.
Al llarg del 2025, s’ha produït un increment de les atencions rebudes, confirmant així una tendència de creixement progressiu i evidenciant la necessitat de garantir la continuïtat i l’estabilitat del programa. Aquest creixement consolida el servei com un dispositiu clau en la fase final dels processos d’autonomia vinculats al tractament de les addiccions. L’augment de persones ateses i l’ampliació territorial de la demanda han implicat també ajustos organitzatius del mateix servei, evidenciant la seva rellevància creixent més enllà del seu àmbit territorial inicial.
Pel que fa al perfil de les persones ateses, continua predominant-hi la presència masculina, tot i que s’ha registrat un augment de dones respecte d’anys anteriors. Moltes d’elles han patit situacions de violència, fet que subratlla la importància de continuar incorporant una perspectiva de gènere en les intervencions.
Així mateix, les persones ateses al llarg de l’any presenten trajectòries prolongades de consum i diversos intents previs de recuperació, així com la necessitat d’un acompanyament professional en la fase de desinstitucionalització, un moment especialment sensible en què augmenta el risc de recaiguda si no hi ha suport continuat. D’altra banda, es manté la complexitat diagnòstica en salut mental, fet que motiva una coordinació més gran amb els serveis d’aquesta tipologia. Aquesta realitat reforça la importància d’intervencions integrals i interdisciplinàries.
Pel que fa a l’àmbit residencial, s’observa una consolidació progressiva de l’autonomia habitacional. Cada vegada són més les persones que viuen soles, comparteixen habitatge o disposen d’un domicili propi, un factor considerat especialment protector per mantenir l’abstinència i afavorir la integració comunitària.
No obstant això, persisteix una notable vulnerabilitat econòmica entre les persones ateses. Prop del 40 % no disposa d’ingressos propis, fet que reforça la necessitat d’impulsar processos d’inserció sociolaboral i facilitar l’accés o la regularització de prestacions.
En conjunt, l’anàlisi realitzada durant el 2025 mostra que el SAVA travessa una fase de consolidació i creixement sostingut, tant en volum d’atenció com en el desenvolupament de la seva metodologia d’intervenció. Tanmateix, continuen existint reptes importants, com la vulnerabilitat econòmica de les persones usuàries, la complexitat en salut mental i la baixa presència femenina en la fase final dels itineraris terapèutics.
De cara al 2026, el servei es planteja reforçar la seva estructura organitzativa, consolidar la perspectiva de gènere en la intervenció, aprofundir la coordinació amb la xarxa de salut mental, així com continuar promovent l’autonomia residencial i la inserció sociolaboral com a pilars fonamentals dels processos de recuperació.