El nostre company Jordi Morillo, director de la Comunitat Terapèutica Can Coll de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha participat recentment en un congrés celebrat a l’Institut de Drogodependències de la Universitat de Deusto, on ha realitzat el workshop “Prevenció de recaigudes en l’àmbit penitenciari”, compartint els resultats del projecte “Un mirall, dos miralls”[1]. La seva participació ha permès donar a conèixer una iniciativa innovadora que, des de fa una dècada, treballa per estendre ponts entre dues realitats tradicionalment separades: la de les persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues i la de les persones que fan un tractament residencial per superar una addicció.
La Comunitat Terapèutica Can Coll de FSC, juntament amb el Centre Penitenciari Lledoners, han consolidat una experiència d’intervenció grupal que reuneix persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues i persones usuàries en tractament residencial per addiccions. Durant la seva intervenció al congrés, Jordi Morillo, director de la Comunitat Terapèutica Can Coll, va donar a conèixer els principals resultats i aprenentatges d’aquest projecte que fomenta l’empatia, la reflexió crítica i els processos de canvi personal.
El programa va generar un interès notable entre els professionals assistents al congrés per abordar, des d’una perspectiva innovadora, dos dels grans reptes de la intervenció socioeducativa i terapèutica: la prevenció de les recaigudes en el consum de substàncies i la reducció de la reincidència delictiva. A més, va posar en relleu la importància de promoure actuacions coordinades entre els àmbits penitenciari i comunitari per avançar cap a models de rehabilitació més eficaços, humanitzadors i centrats en les persones.
El projecte, anomenat Un mirall, dos reflexos, té com a objectiu treballar l’empatia com a eix terapèutic horitzontal; generar consciència sobre les conseqüències dels actes; reduir les recaigudes en el consum a la comunitat terapèutica; reduir la reincidència en el delicte al centre penitenciari i afavorir la reinserció social mitjançant alternatives reals.
La iniciativa va néixer el 2015 com una proposta pionera per qüestionar els estereotips existents entre persones consumidores i persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues. Es destaca que, encara que resulta complex mesurar de manera quantitativa els seus efectes a llarg termini, els resultats qualitatius obtinguts durant aquests anys donen suport a la continuïtat del projecte. Al llarg de cinc edicions, el programa ha demostrat que tots dos col·lectius comparteixen experiències de patiment, pèrdua i necessitat de canvi.
Es desenvolupa mitjançant quatre sessions grupals de tres hores de durada realitzades amb freqüència quinzenal. Hi participen tres interns del programa RESCOM del Centre Penitenciari Lledoners i cinc persones usuàries de la Comunitat Terapèutica “Can Coll”. La primera sessió té lloc al centre penitenciari, mentre que les següents es realitzen a les instal·lacions de Can Coll, en un entorn natural.
A través d’una metodologia basada en la trobada, diàleg i reflexió compartida, el projecte ha aconseguit generar espais d’aprenentatge mutu on la responsabilitat i la presa de consciència es converteixen en eines fonamentals per afavorir processos de canvi personal i social.
Els equips professionals implicats en el projecte consideren que el contacte directe entre tots dos grups contribueix a desmuntar prejudicis profundament arrelats i afavoreix processos de responsabilització personal. En aquest sentit, una de les principals troballes ha estat constatar que les persones que fan un tractament residencial per superar una addicció i les persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues comparteixen patrons comuns, com ara la mala presa de decisions, la tendència a traslladar responsabilitats a tercers i la falta inicial de consciència sobre les conseqüències dels seus actes.
D’altra banda, els testimonis recollits durant el programa reflecteixen un canvi significatiu en la percepció de les persones participants. Alguns interns van reconèixer haver comprès per primera vegada l’impacte de les activitats sobre les persones consumidores, mentre que les persones usuàries de la comunitat terapèutica van afirmar descobrir que les persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues també afronten problemes familiars, emocionals i socials similars als seus. Tots dos grups coincideixen en les motivacions per canviar: recuperar la salut, reconstruir els vincles familiars i trobar una alternativa de vida allunyada de les drogues i la il·legalitat.
Com a síntesi de la filosofia que inspira aquesta iniciativa, una frase ha quedat enregistrada entre participants i professionals: “La droga destrueix des de qualsevol costat del mirall”. Aquesta reflexió resumeix el principal aprenentatge del projecte: més enllà del paper que cada persona hagi tingut en relació amb les drogues, les conseqüències acaben afectant tots els àmbits de la vida personal, familiar i social. Precisament pels resultats obtinguts i l’impacte transformador observat en les persones participants, les entitats impulsores han reafirmat el compromís de donar continuïtat al programa, amb l’objectiu de continuar promovent canvis de creences, reduir la reincidència delictiva i les recaigudes en el consum, i enfortir els processos de rehabilitació i inclusió social.
[1] L’experiència s’explica i està publicada al llibre “Persones, drogues i altres companyes de viatge: Casos pràctics d’intervenció socioeducativa en drogodependències” de Fran Calvo (coordinador) i diversos autors/es, entre ells Jordi Morillo.