L’escriptora Marina Martori és dinamitzadora del Club de Lectura Feminista del Servei d´Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Gavà (Barcelona), de titularitat de la Generalitat de Catalunya, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). L’activitat s’emmarca dins de la programació dels Punts G amb una trobada trimestral, en què les dones usuàries del servei, després de llegir la lectura proposada, acudeixen al SIAD a una sessió on es debat sobre aspectes de la mateixa, sempre des d’una perspectiva crítica i feminista. Es tracta d‟un espai de reflexió, d‟intercanvi d‟idees i opinions, obert a la ciutadania, que s‟està consolidant com a espai de trobada al municipi.

Com sorgeix la idea de realitzar un Club de Lectura Feminista al SIAD de Gavà?

La idea de fer aquest club sorgeix del mateix SIAD. El Club de Lectura Feminista del SIAD de Gavà és una pràctica integrativa i cultural de dones de diferents tipus i amb diferents necessitats.

En el meu cas, sóc una persona que, per la meva formació i experiència, dinamitzo força clubs d’aquestes característiques en diferents biblioteques, de manera que quan em van trucar des del servei, em va semblar una idea fantàstica i ens hi vam posar.

Quina és la finalitat del club?

És comentar, compartir idees literàries, però sobretot socials, entorn del feminisme, la creació literària, el paper de les dones al llarg de la història, parlem sobre com ha anat canviant aquest paper, i també de donar veu i visibilitat a les dones escriptores.

Quines en són les característiques distintives?

Es tracta de sessions trimestrals que duren aproximadament una hora i mitja. Es llegeix un llibre durant aquest període de temps i després es comenta entre totes, des d’una guia i des de la meva proposta, pel que fa als temes de què parlem, des del context de l’autora, etc.

És necessari algun requisit per participar al club?

En absolut, que les persones tinguin ganes de llegir i compartir.

Quina acollida ha tingut el club?, quantes dones hi participen?

Ha estat molt bona, el Club de Lectura Feminista està cada vegada més consolidat al SIAD de Gavà. Cada cop hi ha més dones interessades. De fet, a l’últim club érem moltes amb “La ridícula idea de no tornar a veure’t”, de Rosa Montero, i molt motivades, molt participatives.

L’acollida d’aquesta darrera sessió amb el llibre de Rosa Montero ha estat molt bona, amb 18 participants.

Quins criteris utilitzes per triar un llibre?

Us presento tres o quatre propostes de lectura que les puc escollir perquè m’interessa l’escriptora en qüestió a nivell històric; perquè la temàtica em sembla interessant en relació amb el feminisme; per la vida quotidiana de les dones, etc.

Sempre dic que qualsevol lectura es pot comentar a un club de lectura feminista perquè comentem des d’una òptica feminista, per la qual cosa es pot comentar qualsevol llibre.

Aleshores d’aquestes tres o quatre propostes, en què els explico per què les proposo i en parlo, fem una votació i s’escull el llibre que més vots té, amb la qual cosa el procés és més participatiu ia elles els agrada més.

– Quin ha estat el llibre o llibres que més us han agradat i que han donat més per comentar? Per què?

Jo crec que el debat més interessant que vam tenir va ser el del llibre “Sentit i sensibilitat” de Jane Austen, que va ser un debat fantàstic, molt divertit, perquè a més l’acompanyem amb te i pastes, a l’estil anglès, a l’estil Austen. Ho vam passar molt bé, vam treure moltíssim contingut d’aquesta novel·la, perquè ella era una gran escriptora feminista, encara que moltes persones creuen que només parlava de la vida interior de les llars de les dones a l’Anglaterra del segle XVIII-XIX.

També, la darrera sessió, la de “La ridícula idea de no tornar a veure’t”, de Rosa Montero, va estar molt bé.

I el llibre que estem llegint ara, que és meravellós, el d’“Una alegria esbojarrada”, la sessió del qual farem el dia 24 d’abril, també donarà un club meravellós.

Teniu l’oportunitat de convidar alguna autora a l’activitat?

De moment, no hem convidat cap autora. La majoria de lectures que hem fet són d’escriptores que han mort, però m’encantaria perquè és molt bonic en un club de lectura quan t’acompanya una escriptora o un escriptor en un club i pots compartir amb ell o amb ella allò que t’ha fet semblant l’obra, amb la qual cosa és una cosa que aquest 2023 hem de fer segur.

Voleu destacar una mica més de l’activitat del club?

Sí, és una activitat meravellosa que combina la possibilitat de llegir un llibre, que això sempre és un viatge fantàstic, i posteriorment, de compartir-lo, de “coure’l” una mica més, de compartir allò que t’ha semblat la teva experiència, de sentir que ho ha semblat a altres persones, de debatre’l si no hi estàs d’acord, i de visibilitzar les escriptores, les vivències del que es narra a les novel·les i d’acostumar-nos a mirar des d’aquesta mirada més feminista, més igualitària, més bonica, que ens proposen aquest tipus de clubs.

Per acabar, m’encantaria que també vinguessin usuaris al club, encara que el servei és d’atenció a les dones, però també és molt enriquidor quan els pots sumar a la proposta.