Amb motiu de la Diada de Sant Jordi el passat 23 d’abril, el Centre de Dia Crisàlide, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, va tornar a omplir de color i emoció els carrers de la ciutat amb la seva ja tradicional parada de roses, llibres, clauers, punts de llibre i altres objectes. converteix en un símbol d’esforç, creativitat i orgull per la feina ben feta durant tot l’any per part de les persones usuàries del servei.
La parada, situada aquest any en un carrer de vianants a escassos minuts del Passeig de Gràcia a Barcelona, es va convertir en un entranyable punt de trobada. Allà van coincidir persones de diferents recursos de l’entitat, derivadors, familiars, amics i amics, persones voluntàries i l’equip professional del centre. persones usuàries, autèntiques protagonistes d’una jornada plena d’emoció i significat.
Cada peça de fusta exposada va ser el reflex tangible de camí recorregut amb dedicació, aprenentatge i entusiasme. Per a les persones usuàries, aquest dia transcendeix allò merament simbòlic. És una ocasió per mostrar el seu talent, visibilitzar les seves capacitats i compartir amb orgull el fruit del seu esforç en les activitats dutes a terme al servei. Suposa a més un moment de transformació, on l’autoestima s’enforteix i la mirada cap a un mateix/a canvia: la desesperança es converteix en esperança, la negació en honestedat, la vergonya en orgull, la por en acció, l’aïllament en connexió i l’autodestrucció en un compromís amb l’autocura.
La participació entusiasta, l’ambient festiu i el reconeixement compartit van tornar a fer d’aquesta celebració una experiència molt enriquidora. els qui, amb una força i valentia immenses, van triar enfrontar-se al que fa mal i demostrar que ningú està condemnat a romandre al lloc on va caure.
En definitiva, la parada de roses de fusta no només va aportar bellesa a Sant Jordi, sinó que, un any més, va ser un símbol poderós d’inclusió, empoderament i compromís social. El Centre de Dia Crisàlide de la Fundació Salut i Comunitat ens va tornar a mostrar que, quan l’acompanyament s’ofereix amb respecte i es confia de debò en el potencial de cada persona, neixen experiències profundament transformadores, perquè on hi ha afecte i cura, sempre hi ha un lloc per a l’esperança.


