Des de 2003, «Connecta i Actua» desenvolupa una proposta de prevenció familiar adreçada a pares i mares amb fills i filles de 0 a 16 anys, impulsada per la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya i gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). El seu objectiu és enfortir les competències parentals i prevenir conductes de risc relacionades amb el consum de substàncies i l’ús de pantalles. Per conèixer millor com va néixer aquesta iniciativa, quins aprenentatges ha deixat al llarg dels anys i quins són els reptes de futur, hem entrevistat Quim Cabra, coordinador del projecte.
– El programa «Connecta i Actua» fa temps que es desenvolupa a Catalunya. Com ha evolucionat des dels seus inicis i quin diries que és el seu principal objectiu actualment?
Podem situar els orígens del projecte l’any 2003, amb l’elaboració de les guies «Connecta amb els teus fills» des de la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya. A partir de la col·laboració en aquestes publicacions, vam treballar en una proposta d’intervenció en l’àmbit familiar.
En el seu disseny, teníem clar que volíem treballar des del que, en aquell moment, anomenàvem «prevenció inespecífica». Encara no es parlava del concepte d’«habilitats parentals positives». El nostre enfocament partia dels factors de protecció, posant el focus en la família i situant al centre els nens i les nenes i les seves relacions familiars. Aquesta perspectiva es plantejava en contraposició a les propostes més centrades en les substàncies, els riscos i els perills.
Durant el curs 2004-05, vam començar amb un únic taller, «Parlem de drogues», en el qual van participar 26 formadors i formadores, i es van dur a terme un total de 220 tallers.
El curs 2005-06, vam incorporar un segon taller, «Actua», i vam realitzar un total de 337 tallers. També cal assenyalar que l’any 2006 vam incorporar plenament la Recomanació Rec, introduint l’exercici positiu de la parentalitat.
– Des dels inicis, vau intentar diferenciar la vostra proposta de les tradicionals «xerrades». Per què era tan important per a vosaltres posar l’accent en el fet que es tractava de tallers?
Sí, aquest projecte ja oferia des dels seus inicis la possibilitat que mares i pares poguessin repensar el seu propi rol i disposar d’un espai compartit de treball i reflexió, en el qual poguessin adquirir habilitats i estratègies parentals i aprendre a prendre decisions de manera flexible, tenint en compte les circumstàncies i les característiques de cada fill i filla.
Des del principi, vam definir el paper dels formadors i formadores com el de facilitadors del procés: persones que afavorissin l’expressió d’opinions i experiències personals, acompanyessin les persones participants i promoguessin la seva implicació activa al llarg del taller.
D’aquesta manera, els veritables protagonistes són els pares i les mares, que adopten un paper actiu i participatiu i, alhora, disposen d’un espai que facilita un procés de reflexió profunda sobre la vida en família i sobre la pròpia experiència de ser mare o pare.
No oferim «receptes màgiques» ni models tancats sobre com exercir la parentalitat. Intentem generar un espai per reflexionar sobre què significa ser pare o mare i per anar construint la nostra pròpia manera d’exercir aquest paper. Entenem que no existeix un únic model ni una única manera de fer les coses; cada família i cada fill o filla són diferents. Per això, el punt de partida ha de ser sempre la nostra pròpia realitat, des de la qual iniciar un procés de reflexió i aprenentatge.
– Després de tots aquests anys de treball, què heu anat aprenent pel camí?
Hem après que és molt important començar el taller escoltant les famílies i preguntant-los:
- Per què heu vingut al taller?
- Què us preocupa o us interessa especialment sobre aquest tema?
- Què espereu trobar en aquest espai?
A partir del que les famílies comparteixen amb nosaltres, anem articulant i teixint la nostra intervenció. D’aquesta manera, partim dels seus propis interessos, preocupacions i experiències, i aconseguim que els continguts que es treballen siguin significatius i estiguin directament relacionats amb la seva realitat familiar.
En definitiva, hem après a reconèixer la importància de l’equip com a ànima del projecte «Connecta i Actua». Amb el temps, hem après a valorar especialment la importància de les trobades que fem periòdicament durant els caps de setmana. Són espais fonamentals per trobar-nos, enfortir els vincles entre l’equip, compartir experiències i recursos, i treballar conjuntament en l’elaboració i l’actualització de continguts.
D’altra banda, el relleu i la incorporació de nous formadors i formadores als equips professionals ha estat un gran encert. L’arribada de noves persones ha aportat noves mirades, experiències i maneres de fer, contribuint a enriquir i enfortir el projecte.
També hem après a adaptar-nos a les noves demandes i realitats de les famílies, com ara l’impacte de les pantalles, sense perdre mai la nostra essència: continuar situant al centre els nens i les nenes, les seves necessitats i les seves relacions familiars.
– Què destacaries de les activitats que s’han desenvolupat durant aquesta edició del programa?
Durant el curs 2025-26, hem treballat en una nova proposta de tallers, «Parlem de pantalles 0-6 anys», per donar resposta a una necessitat cada vegada més present entre les famílies. En els darrers anys, han augmentat els estudis en l’àmbit pediàtric que alerten sobre els possibles efectes d’una exposició continuada a les pantalles abans dels 5 anys i, al mateix temps, el nombre d’hores que els nens i les nenes més petits passen davant de les pantalles continua creixent any rere any.
Així mateix, hem incorporat el format de «taller en línia», i hem realitzat diverses sessions de «Parlem de pantalles» en aquesta modalitat. Aquesta nova possibilitat ens ha permès adaptar-nos a les necessitats de les famílies i ampliar les formes de participació, mantenint sempre l’essència i l’enfocament participatiu dels nostres tallers.
– Durant la implementació de l’edició actual, quines han estat les principals dificultats o reptes als quals us heu enfrontat?
Cada curs trobem més dificultats per assolir l’assistència mínima de 10 persones en alguns tallers. En molts casos, les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) tenen dificultats per aconseguir la participació de les famílies en les activitats que s’hi adrecen.
El principal repte és treballar conjuntament amb les associacions per aconseguir una millor dinamització i difusió de les propostes de treball amb famílies, afavorint que s’hi impliquin i es mobilitzin. En aquest sentit, considerem fonamental canviar el focus de la «formació teòrica» cap a un model de «grup de suport i trobada».
Les famílies no busquen una lliçó magistral; busquen connectar, compartir les seves experiències, desfogar-se i sentir que no estan soles davant dels reptes quotidians de la criança i l’educació dels seus fills i filles.
D’altra banda, les valoracions de les AFA constaten que el programa compta amb un reconeixement institucional molt sòlid per part de les associacions i de les entitats organitzadores, amb puntuacions pròximes a la màxima valoració en pràcticament tots els aspectes avaluats.
– Quin balanç feu dels resultats obtinguts?
El balanç global és molt positiu, amb uns nivells de valoració i satisfacció que es mantenen molt elevats. Continuem treballant en la renovació i actualització de les propostes, adaptant-les a les noves necessitats i realitats de les famílies.
Així mateix, l’equip de formadors i formadores continua creixent i ampliant-se per poder donar resposta a les necessitats dels diferents territoris.
– Mirant cap al futur, quins objectius o línies de millora us agradaria impulsar per continuar enfortint el programa «Connecta i Actua»?
Un repte de futur és continuar treballant amb les AFA i les entitats en la dinamització i transformació del format de les activitats adreçades a les famílies.
Ja l’any 2010 vam elaborar un tríptic adreçat a les associacions amb orientacions per facilitar la dinamització dels tallers. Actualment, creiem que cal actualitzar aquesta proposta i adaptar-la a les noves eines i possibilitats que ofereixen les xarxes socials i els canals de comunicació amb les famílies.
També hem de repensar la manera de comunicar i difondre aquestes activitats. El missatge no hauria de transmetre una obligació més per a les famílies, sinó oferir un espai d’alleujament, suport i trobada. Es tracta de posar el focus en la desmitificació de la criança ideal i transmetre un missatge senzill: «Vine a compartir els teus dubtes en un espai segur i sense judicis».
En aquest sentit, les AFA disposen d’eines que podem potenciar, com ara el paper dels delegats i delegades de classe o les diferents xarxes i canals de comunicació amb les famílies, que permeten establir un diàleg més directe i proper.
– Per acabar l’entrevista, quin missatge traslladaríeu a les famílies que estan pensant a participar en un d’aquests tallers?
Tot i que cada vegada ens costa més sortir de casa per assistir a sessions o activitats de les AFA, hi ha una cosa que es repeteix de manera constant en les valoracions de les famílies participants. Malgrat tractar-se de tallers de tres sessions, moltes assenyalen que els ha faltat temps, que necessitarien més sessions o que no han pogut abordar tots els temes que els preocupen.
Això reforça el valor d’aquests espais de trobada: espais per compartir, escoltar i descobrir que «això que em passa a mi amb el meu fill o filla» no és una cosa que ens passi només a nosaltres. Les preocupacions, les pors i els dubtes formen part de l’experiència de moltes famílies.
Aquests tallers també permeten descobrir que hi ha moltes i diverses maneres de ser pare i mare i que no existeixen les famílies ni els pares i mares perfectes. L’important és disposar d’espais en què puguem aturar-nos, compartir i reflexionar sobre la nostra pròpia experiència.
En definitiva, es tracta d’anar construint i reflexionant sobre la nostra pròpia manera de ser pare o mare, entenent que no existeix un únic model ni una única manera de fer les coses. Cada família parteix de la seva pròpia realitat, i és des d’aquí que podem iniciar aquest procés de reflexió i aprenentatge.