Yassin Abja Rodríguez és voluntari del programa CerclesCat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona des de fa dos anys. És un projecte finançat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. És Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona i s’ha especialitzat en psicologia forense i criminal, mitjançant un màster realitzat a la mateixa universitat. A més, compta amb experiència laboral en mesures penals alternatives. Aquesta entrevista ens permet conèixer millor la seva experiència com a voluntari.

– Per què vas decidir fer voluntariat a CerclesCat?

Havia sentit a parlar d’aquest programa al màster, i en començar a treballar a Mesures Penals Alternatives, la meva coordinadora, que alhora era coordinadora d’un Cercle, em va comentar més sobre això.

D’una banda, m’interessava col·laborar per l’aprenentatge que podia adquirir professionalment, concretament pel que fa a la intervenció amb agressors. I a nivell personal, feia temps que volia fer algun voluntariat. A més, tenint en compte que no totes les persones volen o es veuen capaces de fer un voluntariat com aquest, vaig considerar que podria aportar a l’ajuda a persones que normalment no reben una segona oportunitat per part de la societat.

Així mateix, vaig pensar que podria aprendre de la resta de voluntaris/es i de mi mateix en una experiència com aquesta. Sens dubte, CerclesCat és un projecte necessari adreçat a persones que han comès delictes d’agressió sexual i que es troben al final de la condemna. Aporta un acompanyament diferent del que poguessin rebre per part de professionals.

– En què consisteix la teva tasca com a voluntari?

En ser part d’un grup de persones que intenten ajudar el Membre Central en allò que necessiti i ens permeti. Acompanyant en el seu procés de reinserció en sortir de presó, després d’uns quants anys internat, donant un suport en aquelles dificultats amb què es trobi. Però sempre sent conscient dels factors de risc que presenta aquesta persona, pel que fa al fet delictiu que va cometre, tractant que no es torni a posar en situacions que facilitin la reincidència en el delicte i sempre amb l’objectiu que no hi hagi més víctimes.

– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?

Ha anat canviant. Li vaig dedicar 2 hores setmanals aproximadament durant els primers mesos, acudint a reunions amb tots els voluntaris/es.

Posteriorment, 2 hores cada dues setmanes, alternant sortides (en elles, no han d’assistir tots els voluntaris/es, només 2 com a mínim) i acudint a “quedades” amb tots els voluntaris/es.

Finalment, 2 hores al mes alternant “quedades” i sortides. Les sortides són espais públics a l’aire lliure, museus, activitats culturals, visites a recursos que pugui aprofitar al seu barri, cites amb l’administració pública (Servei Públic d’Ocupació de Catalunya SOC, per exemple) per a les quals ens demanen acompanyament, etc.

Cal destacar també que entre “quedades”, es va contactant via telefònica o correu electrònic per saber com està el Membre Central i que no passi gaire temps sense saber per part nostra.

– Què t’aporta aquesta experiència de voluntariat?

Em permet conèixer-me més, prenent consciència de quins són alguns dels meus límits, comparant-me amb la perspectiva que tinguin altres voluntaris/es, cosa que pot fer que conegui més on em situo quant a certa creença, valor, etc., o bé que em faci aprendre de l’altre i que, d’alguna manera, faci que em plantegi si vull canviar això de mi.

També em permet conèixer persones que no coneixeria en altres circumstàncies. Així com la satisfacció dajudar en el que pugui a algú que no rep molt suport en el seu dia a dia. I a nivell professional, dono molt valor que aquesta experiència em permet aprendre.

– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones beneficiàries?

A més del que he anat comentant, considero que normalment els membres centrals no tenen l’oportunitat de tenir un espai segur, on poder parlar de qualsevol tema sense ser jutjats i on poder mostrar-se vulnerable de manera segura. Això afavoreix que aprenguin i vulguin construir més espais segurs. També tenen l’oportunitat de conèixer i aprendre de persones amb qui no compartirien tant espai i temps, si no fos pel projecte.

Aquest context tracta de ser una mostra representativa del que es pugui trobar a la societat, i una oportunitat d’afrontar, en un context controlat i segur, allò amb què s’anirà trobant després de la seva sortida de presó.

– ¿ Com és l’ambient de col·laboració amb els professionals de FSC que t’ajuden a exercir aquestes tasques com a voluntari?

Un ambient agradable, de respecte, on sents que formeu part d’una comunitat de persones que intenten fer del món un lloc millor.

– Amb quins moments et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?

Em quedo amb moltes de les sortides, espais on gaudir del que ofereix la ciutat de Barcelona, ​​on afavorir que el Membre Central faci aquestes activitats en el futur. Espais on ens podem conèixer més, en què ell adopta una altra actitud i parla de coses de què no sol parlar.

També, amb la vivència d´un pícnic que vam fer al Parc de la Ciutadella o la visita del museu egipci (al Membre Central li encanta la cultura egípcia).

– Ens vols comentar alguna qüestió més?

Sí, agraeixo l’oportunitat de poder fer aquesta entrevista i donar visibilitat a un projecte com aquest, que és molt necessari i ha de ser més conegut per canviar les creences i els prejudicis cap a persones que han comès delictes greus, les quals necessiten rebre una segona oportunitat.

L’objectiu és la seva reinserció social perquè no hi hagi més víctimes i perquè la societat se senti més unida i més segura.