En aquesta entrevista, Marga Planells, responsable d’Administració del Centre Especialitzat d’Atenció a Majors (CEAM) d’Altea, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ens parla de com s’ha anat adaptant el servei durant l’estat d’alarma i el recorregut fins al moment actual, en el qual s’han reactivat els serveis de fisioteràpia, podologia i perruqueria amb cita prèvia, així com el de cafeteria del centre. Com a dada curiosa, el centre d’atenció a persones majors es va habilitar com a alberg per a acollir a persones sense llar, mentre va durar el confinament, amb un aforament de 10 persones.  Una experiència inesperada, a causa de les circumstàncies de la pandèmia, que ha aportat un gran aprenentatge i bagatge a l’equip professional del servei.

– El passat dia 13 de març, es van suspendre presencialment les actuacions en el CEAM, amb motiu de l’estat d’alarma.  Quin paper han exercit les noves tecnologies davant aquesta nova situació?

Molt important. Els diferents professionals que donaven servei fins a aquesta data, van continuar realitzant les seves funcions fent ús de les noves tecnologies, gràcies a les quals es van poder mantenir -amb les limitacions lògiques- les classes dels diferents tallers: d’informàtica; taitxí; de moviment; de ioga i taller d’idiomes.

– De quina forma es va organitzar l’atenció als usuaris/as, fent ús de les noves tecnologies?

Es van crear un total de 25 grups de WhatsApp per a cadascuna de les activitats (fisioteràpia, podòleg, ioga, taitxí, pintura, ceràmica, bolillos, lectura, anglès, espanyol, ment activa, costura, poesia, gimnàstica, pilates, hidroterapia…), a través dels quals es van remetre vídeos d’activitats i exercicis de fisioteràpia.

Aquests vídeos s’han anat pujant a la web de la Fundació Salut i Comunitat, concretament es poden veure en l’enllaç https://www.fsyc.org/ceam-altea/, de manera que totes les persones majors i els seus familiars poguessin veure’ls, durant el confinament a casa.

Paral·lelament a aquestes actuacions, els monitors/as mantenien contacte telefònic amb els usuaris/as. Es va procedir a cridar setmanalment a tots aquells/as que no tinguessin WhatsApp, per a estar en contacte amb ells/as i que no se sentissin sols, transmetent-los la informació necessària, tranquil·litat, i interessant-nos pel seu estat físic i psíquic.

– La comunicació en aquests moments era molt necessària…

Sens dubte, el nostre objectiu era estar en contacte d’una forma o una altra amb cadascun d’ells/as, sobretot amb les persones que sabem que no disposen de xarxes de suport familiar, per a així ajudar-los a resoldre qualsevol incidència que els pogués sorgir, canalitzant-les cap al servei que fos necessari.

D’altra banda, també ha estat important, la comunicació amb el Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Altea, al qual s’ha informat de les diferents activitats que s’han anat realitzant, i amb el qual continuem mantenint un estret contacte.

– Què destacaries a més d’aquests mesos, en els quals heu hagut d’adaptar l’activitat del CEAM d’Altea?

A partir del dia 2 d’abril, compartim aquesta activitat amb l’obertura de l’ALBERG TEMPORAL ALTEA per a persones sense llar, seguint instruccions dels Serveis Socials, servei que va estar obert fins al 15 de juny, coincidint amb l’entrada en la Fase 3 de la Comunitat Valenciana.

Des d’aquest moment, les funcions del personal assalariat del CEAM van canviar, ja que el servei va haver d’oferir atenció presencial durant les 24 hores. Per a això, es van establir tres torns rotatius diàriament (de 08.00 a 15 hores; de 15.00 a 22.00 hores i de 22.00 a 08.00 hores). Els dos primers amb personal del CEAM i el torn últim, de nit, amb personal del servei d’ambulàncies DYA d’Altea.

Per a això, es va gestionar i va coordinar amb els Serveis Socials cadascuna de les necessitats puntuals, com ara anomenades a centres de salut, consultes mèdiques, medicació, farmàcia, Unitat de Conductes Addictives (UCA), etc.

– Quins serveis es van oferir als usuaris/as?

Els usuaris/as de l’alberg van comptar amb servei de llits, tres menjars programats al dia; zona d’higiene personal; zona d’esbarjo a l’aire lliure; bugaderia; televisió i Wifi.

A més, vam posar a la disposició dels usuaris/as de l’alberg jocs de taula, com ara parchís, escacs, puzles, cartes… perquè ocupessin el seu temps.

D’altra banda, se’ls va proporcionar pintura perquè pintessin la part inferior de les parets de la part externa de la terrassa del servei i les parets interiors de la cafeteria, i van estar ajudant en la neteja dels espais habilitats per al descans i els menjars, tasques, totes elles, que van realitzar amb bona actitud i disposició.

– Amb el pas a la Fase 1 de la desescalada el passat 18 de maig, de quina forma es va començar a reactivar el servei del CEAM?

A partir d’aquesta data, es va reprendre el servei individual amb cita prèvia en la perruqueria i el podòleg, als matins. D’altra banda, també el servei de fisioteràpia, oferint diversos horaris, els mateixos que es van establir en el servei de cafeteria.

– I quina és la situació actual?

Des del mes de juliol, l’horari d’estiu és de 08.00 a 15 hores. Continuem treballant amb cita prèvia, atesos els usuaris/as en els serveis de fisioteràpia, podologia i perruqueria, i amb el servei de cafeteria obert en els horaris determinats. Això ha requerit reorganitzar els torns de treball, per a poder atendre correctament els usuaris/as.

D’altra banda, els tallers romanen tancats presencialment igual que la piscina.

– Amb la represa del servei, quines mesures més específiques s’han pres per a garantir la seguretat de les persones majors i de l’equip de professionals que treballa en el centre?

Seguint els protocols establerts, s’han implementat diferents mesures per a evitar possibles contagis, les que es realitzen en tots els centres de dia d’atenció a persones majors en la Fundació Salut i Comunitat.

D’altra banda, s’ha confeccionat un pla de contingències i un protocol de neteja, que ha estat seguit amb rigorositat i que han estat lliurats als Serveis Socials de l’Ajuntament d’Altea.

– Arribat aquest punt, com resumiries “el sentir” del servei i dels seus professionals en el moment actual?

De major tranquil·litat. Les experiències viscudes, arran de la pandèmia, ens han aportat molt. Hem crescut com a persones i professionals, sobretot tenint en compte l’experiència viscuda en l’alberg amb un col·lectiu, el de les persones sense llar, amb el qual no havíem treballat anteriorment, en tractar-se el nostre centre d’un servei d’atenció a persones majors.

Un col·lectiu, el de les persones sense llar, que, al principi, per desconeixement, ens infonia certes pors i inseguretats.

El bonic de l’experiència ha estat veure com anàvem guanyant terreny a les nostres pors amb la convivència i el tracte diari, adonant-nos que tots som persones i l’important és el respecte, si bé també hi ha hagut moments delicats que hem sabut afrontar. Per tant, hi ha hagut molt aprenentatge i enriquiment personal i professional en tot això.