La bondat i la seva alegria són el secret que ha portat a Ana Vela Rubio, usuària de la Residència, Centre de Dia i Llar “La Verneda” de Barcelona, gestionada en UTE per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i l’organització Lagunduz, a viure 112 anys i convertir-se en la persona de major edat d’Espanya.
Ana Vela va néixer el 30 de novembre de 1901 a Puente Genil (Còrdova), i es va traslladar a Catalunya a mitjans del segle passat, on va començar a treballar com talladora-modista al sanatori de tuberculosos de Terrassa (Barcelona).
No fa gaire que a la llarga carrera de la seva vida ha arribat a la meta dels 112 anys. Al febrer de 2005 va arribar al Centre de Dia de “La Verneda”, comptant ja amb 103 anys i ens va sorprendre amb la seva gràcia, simpatia i la seva tremenda energia i desimboltura. A l’abril de 2008 va ingressar ja com a resident i és per a l’equip professional d’aquest centre una d’aquelles persones que deixen empremta.
Al llarg recorregut per la seva vida, sabem que va quedar òrfena sent nena, que va conèixer l’amor de la seva vida, i encara que no van poder casar-se, ja que la família d’ell no aprovava aquesta unió, van viure junts i d’aquesta unió van néixer quatre fills, dels quals sobreviuen dues. La seva filla Anna, que viu molt a prop, la visita diàriament.
Ha viscut al districte de Sant Martí a Barcelona, on es troba aquest centre, fins al moment en que va ingressar al mateix.
Dona de caràcter fort, lluitadora, ha estat sempre un exemple per als seus fills, als quals va haver de criar pràcticament sola. Va sortir endavant treballant entre agulles, fils, patrons i didals. Ara la seva memòria ia la traeix, i el pas de tants anys ha anat deixant una empremta permanent, inesborrable, del desgast d’una generació que va viure guerra, misèria i penúries, però que va sortir cap endavant amb esforç, voluntat, sacrifici i esperit de lluita .
En l’actualitat no és només la persona més gran d’Espanya, també la 5a d’Europa i la 30a del món, segons fonts consultades.