La Fundació Salut i Comunitat (FSC) va celebrar el passat 25 de març la VI Jornada Interna del Pla d’Igualtat, sota el títol “Ús i abús de psicofàrmacs: una mirada de gènere en relació amb les polítiques d’igualtat”, a la qual van assistir al voltant de 100 professionals de l’entitat. Aquesta trobada va néixer amb l’objectiu de reforçar el compromís de FSC amb la igualtat entre dones i homes, així com de visibilitzar la feina que desenvolupa en aquest àmbit. En aquesta ocasió, la jornada es va emmarcar en les activitats vinculades al 8 de març, Dia Internacional de la Dona, i va buscar generar reflexió, formació i espais dintercanvi dexperiències entre professionals de les diferents àrees de treball.
El programa de la jornada, realitzada en format en línia, va començar a les 9.30 hores amb una contextualització a càrrec de José Luis Sánchez, adjunt a la Direcció Executiva de FSC, que va assenyalar que des de la Fundació Salut i Comunitat es vol contribuir a la igualtat de dones i homes en tots els escenaris. En aquest sentit, va afirmar que la pluralitat de projectes que es gestionen permet conèixer les diverses realitats i aportar el nostre “gra de sorra” als avenços socials que s’estan produint. També, que els anys d’experiència en l’abordatge de les diferents temàtiques que s’hi treballen, ens han aportat un camp de coneixement ampli en l’atenció a les diverses realitats complexes que tractem, especialment en la seva interrelació.
Segons va mantenir, aplicar aquestes experiències ens permeten detectar, analitzar i intervenir en “noves” realitats socials, com és el cas de l’ús i l’abús de medicaments: els estudis més recents, com l’Enquesta EDADES 2024 i els informes del Pla Nacional sobre Drogues, mostren que a Espanya el consum d’hipnosedants i d’ansiolítics és més significativa utilitzades, després de l’alcohol i el tabac.
Aquesta diferència es manté al llarg de tota la vida adulta, tot i que augmenta de manera destacada amb l’edat, assolint la màxima prevalença entre les dones de 55 a 64 anys, on més d’una de cada cinc les ha consumit en el darrer mes. Per aquest motiu, José Luis Sánchez va explicar que, dins del nostre Pla d’Igualtat 2023-2026, es va plantejar fer aquesta VI Jornada Interna, amb el tema: “Ús i abús de psicofàrmacs: una mirada de gènere en relació amb les polítiques d’igualtat”.
Després d’aquesta presentació, va intervenir Gisela Hansen, en representació del Projecte Malva de FSC que va analitzar la relació entre gènere i prescripció de psicofàrmacs des d’una perspectiva estructural, i va qüestionar la mirada exclusivament clínica del malestar. En aquest sentit, va mantenir que les dades epidemiològiques mostren que les dones consumeixen més psicofàrmacs i presenten majors taxes de diagnòstic en salut mental, fins i tot en igualtat de símptomes, cosa que evidencia l’existència de biaixos de gènere al sistema sanitari.
Aquests biaixos operen de forma diferencial: mentre que en la salut física el dolor i els símptomes de les dones tendeixen a ser infradiagnosticats o minimitzats, en salut mental es produeix una sobrediagnosi i sobremedicalització, per la qual cosa va plantejar una crítica al model biomèdic per la seva deriva androcèntrica i reduccionista, que tendeix a convertir la descontextual sobrecàrrega de cures o la violència de gènere— en trastorns individuals.
Des de l’anàlisi de diverses investigacions, va argumentar que la medicalització no és una fallada del sistema, sinó una manera de gestionar el malestar sense transformar-ne les causes estructurals. Els psicofàrmacs actuen com a tecnologies dadaptació que permeten sostenir condicions de vida marcades per la desigualtat de gènere, especialment en un context dexigència productiva i explotació del temps.
A més, les polítiques de drogues contribueixen a normalitzar aquest consum, sempre que sigui funcional i romangui a l’àmbit privat. Tot això afavoreix processos de cronificació, on el fàrmac passa a formar part de la vida quotidiana.
En definitiva, segons va exposar Gisela Hansen, el consum de psicofàrmacs en dones no es pot entendre com un problema individual, sinó com el resultat de desigualtats estructurals. La intervenció requereix, doncs, incorporar una perspectiva de gènere, desmedicalitzar els malestars socials i actuar sobre les seves causes: la violència, la precarietat i la desigualtat, tot això des d’un marc de competència professional i justícia social.
Seguidament, es va visionar el vídeo “Abordem els psicofàrmacs amb mirada violeta”, realitzant-se més tard una taula rodona, moderada per Marta Saiz, periodista de Lasdrogas.info , en què van participar Rafa Clua, Diplomat Universitari en Infermeria (DUE) del CAS Brians; Annery Báez, metgessa del CAS Brians i Olga Lucía Orjuela, psicòloga del Centre Municipal d’Acollida d’Urgència per Violència Machista (CMAU-VM) a Barcelona, serveis gestionats per la Fundació Salut i Comunitat.
Rafa Clua i Annery Báez van assenyalar que, en la intervenció amb dones consumidores de drogues, especialment les que presenten un ús problemàtic de psicofàrmacs, és fonamental reduir l’estigmatització i trencar amb els estereotips de gènere. Van explicar que la intervenció s’ha de centrar en l’escolta activa i la creació d’espais de confiança. Més que posar el focus en el diagnòstic, van mantenir que és clau atendre les necessitats bàsiques i comprendre la trajectòria vital de les dones, incorporant una mirada integral que tingui en compte els determinants socials de la salut. Així mateix, cal superar les barreres estructurals i socials que dificulten laccés als serveis, promovent intervencions de reducció de danys.
La construcció d‟una relació terapèutica sòlida es basa en la presència, l‟empatia i la continuïtat en l‟acompanyament, facilitant l‟abordatge comunitari i la creació de xarxes de suport. Per a la reducció del consum de psicofàrmacs, es requereixen protocols i intervencions psicosocials amb una mirada integral, en què les dones siguin protagonistes dels seus processos de recuperació. Amb vista al futur, és imprescindible ampliar la perspectiva de gènere, incloent dones i homes en tota la seva diversitat, amb especial atenció al col·lectiu LGTBIQ+, per garantir respostes més inclusives, equitatives i efectives.
Per la seva banda, Olga Lucía Orjuela, psicòloga del CMAU, va abordar l’ús de psicofàrmacs en dones en situació de violència masclista, assenyalant-ne la utilització freqüent com a resposta ràpida al malestar emocional en contextos de crisi.
Des d’una perspectiva de gènere, va destacar el risc de medicalitzar respostes comprensibles al trauma, individualitzant el patiment i invisibilitzant-ne les causes estructurals. Així mateix, va assenyalar la importància de generar comprensions des d’una mirada interseccional i decolonial, subratllant com a factors com la migració, el racisme o la precarietat travessen aquests processos i no sempre són considerats en processos d’acompanyament a les violències.
En aquest sentit, va recalcar que cal plantejar la necessitat d’avançar cap a un abordatge més integral, que inclogui enfocaments de gènere i trauma, promogui decisions informades sobre la medicació i reforci alternatives no farmacològiques centrades en el trànsit del malestar.
La jornada va finalitzar cap a les 10.30 hores, després d’un torn de preguntes i el tancament de la sessió. Amb aquesta iniciativa, FSC reafirma el seu compromís amb la igualtat i amb l’enfortiment del paper dels equips professionals com a agents clau en la protecció i l’acompanyament en els serveis que gestiona.