Formació universitària en drogodependències al grau d’educació social
L’article “Formació universitària en drogodependències al grau d’Educació Social”, publicat el 2025 a Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria i signat per Andrea Rodrigues-Lorenzo, Sara-Montserrat Calmaestra, Xavier Ferrer i Fran Calvo, analitza la presència de formació específica sobre drogodependències i altres addiccions als estudis universitaris d’Educació Social a Espanya.
La recerca du a terme una anàlisi documental dels plans d’estudis i les guies docents de 39 universitats espanyoles que imparteixen el Grau d’Educació Social. Els resultats mostren una evolució positiva respecte d’estudis anteriors: 22 universitats ofereixen alguna assignatura específica sobre drogodependències i addiccions, mentre que unes altres 12 incorporen continguts relacionats amb aquesta matèria dins d’assignatures més generals. Tanmateix, només en 12 de les 39 universitats està garantida una certa formació en addiccions mitjançant assignatures o continguts obligatoris.
L’estudi examina també les característiques i els continguts d’aquestes matèries. Entre els temes més freqüents hi ha els conceptes bàsics sobre drogues i addiccions, prevenció, factors de risc i protecció, intervenció socioeducativa, tractament, reducció de danys i recursos assistencials. També s’hi aborda el paper professional dels educadors i les educadores socials, tot i que es detecta una presència menor de qüestions com la perspectiva de gènere, la salut mental i la patologia dual.
L’article situa aquests resultats en perspectiva històrica. Recorda que una recerca de Ferrer et al. de 1995 ja advertia d’importants mancances en la formació universitària sobre drogodependències, i els compara també amb un estudi del 2014. Les dades actuals reflecteixen una millora notable de la presència de les addiccions en els plans d’estudis, tot i que persisteixen reptes per garantir una formació suficient i adaptada a les necessitats professionals.
El document destaca, finalment, la importància de preparar adequadament els futurs professionals de l’ Educació Social, atesa la seva participació en àmbits com la prevenció, el tractament de les addiccions, la reducció de riscos i danys i la reinserció social.
Service User Perceptions of Addiction Treatment Services in Barcelona: Barriers, Gender, Stigma, Employment, and Recommendations for Improvement
Resum del document
Aquest article de recerca, publicat a la revista Nordic Studies on Alcohol and Drugs (accés obert, llicència CC BY-NC 4.0), recull les percepcions i les experiències de les persones que reben tractament per addiccions a Barcelona. L'estudi es va fer dins del procés d'elaboració del nou Pla d'Acció sobre Drogues de Barcelona, amb l'objectiu d'incorporar la veu de les persones usuàries a la planificació dels serveis. El signen Fran Calvo, Catrina Clotas, Amaia Garrido, Xavier Ferrer, Daniel Urbina i Montse Bartroli, de la Universitat de Girona, l'Agència de Salut Pública de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, l'IIB Sant Pau, la Universitat de Barcelona i la Fundació Salut i Comunitat.
Es va fer servir un disseny qualitatiu descriptiu amb cinc grups focals (tres amb dones i dos amb homes) i 37 participants de serveis ambulatoris i residencials. Les dades es van analitzar mitjançant anàlisi temàtica de contingut.
Principals resultats:
- Moltes persones van iniciar el tractament en un moment de crisi personal i, sobretot, per iniciativa pròpia. Les llistes d'espera per a recursos residencials i el cost dels tractaments privats actuen com a barreres d'accés.
- Les dones van descriure incomoditat i inseguretat als entorns mixtos, amb exposició a conductes agressives, i majors dificultats per les responsabilitats de cura. Sovint arribaven al tractament derivades des de serveis socials o de protecció a la infància i hi acudien soles, mentre que els homes solien anar acompanyats per la seva família.
- Es percep un estigma social i familiar generalitzat, que afecta de manera desproporcionada les dones.
- L'ocupació es considera essencial per a la recuperació, però els programes solen desaconsellar el contacte amb els entorns anteriors, inclosos els que ofereixen oportunitats laborals.
Les persones participants recomanen més places residencials, especialment per a dones, ampliar l'atenció d'urgència, millorar la coordinació entre serveis, formar en addiccions els professionals de medicina general i adoptar enfocaments sensibles al gènere. Els autors assenyalen com a limitacions la mida de la mostra, el seu caràcter local i la sobrerepresentació de dones.
- Revista: Nordic Studies on Alcohol and Drugs (SAGE)
- Any: 2026 (acceptat el 18 de juny de 2026)
- DOI: 10.1177/14550725261465209
- Idioma: anglès
Avaluació del programa de prevenció sobre drogues i sexualitat entre estudiants universitaris “En Plenas Facultades”
L’article presenta l’avaluació del programa “En Plenas Facultades” (EPF), impulsat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), orientat a promoure la salut sexual i prevenir riscos associats al consum de drogues entre estudiants universitaris mitjançant una metodologia d’educació entre iguals (peer education). L’estudi analitza la seva implementació durant el curs 2023-2024 en 11 universitats espanyoles.
La recerca va utilitzar un disseny pretest-postest sense grup control, combinant avaluació de procés i de resultats. Hi van participar inicialment 449 estudiants universitaris inscrits a la formació d’agents de salut, dels quals 322 van completar satisfactòriament el programa. El 80% de les persones participants van ser dones.
Principals resultats
- La taxa global d’adhesió al programa va ser del 71,7%, i van destacar universitats com Jaume I (100% d’aprovats) i Manresa o UB-Mundet (més del 80%).
- La satisfacció de l’alumnat va ser molt elevada, amb puntuacions medianes de 5 sobre 5 en la majoria d’indicadors relacionats amb la qualitat docent i la utilitat de la formació.
- El programa va mostrar una efectivitat més gran en la millora de coneixements sobre sexualitat saludable que sobre prevenció del consum de drogues.
- La modalitat presencial va obtenir millors resultats que l’en línia, especialment en continguts relacionats amb drogues.
- No es van observar diferències significatives en els resultats segons el sexe.
Aspectes destacats
L’informe subratlla la importància de:
- Incorporar metodologies participatives i properes a l’alumnat.
- Reforçar els continguts preventius sobre drogues.
- Estandarditzar materials i procediments entre universitats.
- Avaluar no només coneixements, sinó també canvis en actituds i comportaments.
Conclusions
L’estudi conclou que l’EPF és una eina útil i ben valorada per a la promoció de la salut universitària, especialment en l’àmbit de la sexualitat i la reducció de conductes sexuals de risc. Tanmateix, planteja la necessitat de reforçar les estratègies preventives relacionades amb drogues i millorar l’homogeneïtat de la implementació del programa entre universitats.
- Revista: Revista Española de Drogodependencias (RED)
- Volum i número: Vol. 51, núm. 1
- Data de publicació: 30 de març de 2026
- 🔗 Enllaç directe a l’article:
Evaluación del programa “En Plenas Facultades” – Revista Española de Drogodependencias
Distribució de paper d'alumini per reduir danys entre les persones consumidores de drogues a presó
Aquest article descriu i avalua una experiència de reducció de danys implementada al Centre Penitenciari Brians 1 (Catalunya, Espanya), consistent en la distribució de kits de paper d'alumini sense plom per fomentar el consum de drogues per via pulmonar davant de la via parenteral. El programa, anomenat "Fumant en plata", va ser impulsat en el context de la pandèmia de COVID-19 com a resposta a la creixent demanda de mètodes de consum menys arriscats dins de l'entorn penitenciari.
El consum inhalat de drogues disminueix considerablement el risc de sobredosi, d'infeccions de transmissió sanguínia (com el VIH i l'hepatitis C) i d'altres danys associats al consum intravenós. L'estudi es va basar en un enfocament qualitatiu mitjançant entrevistes semiestructurades a 18 persones privades de llibertat, usuàries del programa, d'entre 23 i 55 anys.
Els principals resultats inclouen:
-
Accés i informació: Les persones internes van conèixer el programa a través de professionals de la presó o d'altres interns. Tots els participants van rebre educació sanitària i seguiment sobre pràctiques de consum segur.
-
Pràctiques de consum: El paper d'alumini es va fer servir principalment per fumar heroïna, i també per fabricar pipes artesanals per consumir crac i haixix.
-
Beneficis percebuts: La utilització del kit va disminuir els efectes adversos (tos, mal gust, irritació) associats a l'ús de materials improvisats (com envoltoris de iogurts o paper de fumar). A més, es va percebre una reducció de riscos d'infeccions i de sobredosi, així com una disminució de l'estigma social associat al consum intravenós.
-
Propostes de millora: Les persones internes van sol·licitar l'ampliació del programa a altres presons, així com la incorporació de pipes específiques per al crac i paper de fumar per al cànnabis.
La discussió subratlla que aquesta estratègia no només facilita un consum més segur, sinó que també contribueix a apropar les persones consumidores als serveis de salut, afavorint el contacte amb programes de tractament i de reducció de danys. A més, es planteja la necessitat de diversificar els materials oferts per adaptar-se a les diferents substàncies consumides a la presó.
Finalment, es reconeix que, malgrat que la mostra estudiada es va limitar a un sol centre penitenciari, els resultats donen suport a la viabilitat i la necessitat d'estendre aquestes intervencions a altres contextos penitenciaris.
Avaluació del programa de prevenció universal de consum de substàncies i pràctiques sexuals de risc en població universitària “En Plenas Facultades”: estudi quasiexperimental
L’estudi analitza l’eficàcia del programa "En Plenas Facultades" (EPF), una iniciativa de prevenció del consum de substàncies i de conductes sexuals de risc dirigida a universitaris d’entre 18 i 25 anys. Implementat en set universitats espanyoles entre el 2016 i el 2020, el programa combina formació teòrica, activitats preventives als campus i dinàmiques de sensibilització, basades en la metodologia "peer to peer". La recerca va utilitzar un disseny quasiexperimental pre-post, en què els participants van completar qüestionaris abans i després de la formació per mesurar el nivell de coneixements adquirits.
Els resultats mostren un augment significatiu en el coneixement dels participants sobre drogues i conductes sexuals de risc, passant d’una mitjana de puntuació de 5,29 a 7,31 sobre 9 en el curs 2019/2020. A més, prop del 80% dels inscrits es van convertir en agents de salut, encarregats de replicar accions preventives dins de les seves comunitats universitàries. La satisfacció global amb la formació també va ser alta, destacant especialment aspectes com la qualitat docent i la metodologia utilitzada, tot i que els horaris van rebre una valoració lleugerament inferior.
La discussió aborda les limitacions de l’estudi, com ara l’ús de qüestionaris no validats o l’absència d’un grup de comparació, però destaca l’impacte positiu del programa en la millora dels coneixements i en la mobilització dels joves com a agents de canvi. Es conclou que l’EPF és un model efectiu d’intervenció preventiva en l’àmbit universitari, i es recomana la seva avaluació contínua per adaptar-lo a les necessitats emergents.
Cocaine addiction is associated with abnormal prefrontal function, increased striatal connectivity and sensitivity to monetary incentives, and decreased connectivity outside the human reward circuit
Resum del document
Aquest article científic, publicat a la revista Addiction Biology (vol. 22, pp. 844–856), estudia mitjançant ressonància magnètica com respon el cervell de les persones amb dependència de la cocaïna als incentius que no tenen a veure amb les drogues, en aquest cas els diners. A la recerca va participar la Fundació Salut i Comunitat, juntament amb grups de l'IDIBELL, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i altres centres.
L'estudi va comparar 30 pacients amb dependència de la cocaïna en abstinència amb 30 persones sanes de característiques similars, mentre feien una tasca de loteria dins de l'escàner. Es van mesurar tant l'activitat cerebral (resposta BOLD davant de guanys i pèrdues de diners) com l'estructura del cervell (volum de matèria grisa i microestructura de la matèria blanca).
Entre els principals resultats:
- Després de rebre un incentiu econòmic, els pacients van mostrar major activació de l'estriat ventral, una regió clau del circuit de recompensa.
- A l'escorça prefrontal es va observar un patró de resposta invertit: l'activitat era màxima després de guanys elevats i inesperats i mínima després de les pèrdues, cosa que suggereix un menor control prefrontal davant dels resultats adversos.
- Els pacients presentaven més volum de matèria grisa al caudat i a l'escorça orbitofrontal, i una major integritat de la matèria blanca a la via orbitoestriatal, però menor connectivitat als feixos d'associació anteroposteriors.
- Les alteracions funcionals de l'estriat ventral es relacionaven de manera inversa amb el temps d'abstinència, mentre que les alteracions estructurals no.
Els autors conclouen que l'addicció a la cocaïna es caracteritza per una hipertròfia i una hiperconnectivitat dins del circuit de recompensa, a costa de la connectivitat amb la resta del cervell, i per una elevada rellevància de les recompenses i els càstigs a les estructures subcorticals, amb un control prefrontal disminuït.
- Revista: Addiction Biology, 22, 844–856 (Society for the Study of Addiction)
- Any: 2016 (edició en línia)
- DOI: 10.1111/adb.12356
- Idioma: anglès