David González és diplomat en Treball Social per la Universitat de Barcelona (UB). Compagina les seves funcions com a director d’aquest servei de la Generalitat de Catalunya, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, amb la seva tasca com a docent. De David voldríem destacar tantíssims aspectes que no cabrien en aquest resum inicial. Per això, ens vam quedar amb la seva humanitat i el seu tracte proper i familiar amb usuaris/es, familiars i treballadors. I, per descomptat, també amb el seu compromís amb l’entitat, demostrat des de fa més d’una dècada amb el seu impecable professionalitat. Igualment, amb el seu compromís amb la Qualitat en la gestió de l’servei.

– David, el teu perfil professional és ampli… Dirigeixes la Residència, Centre de Dia i Llar “La Verneda” des de fa gairebé 13 anys i, a més, t’has especialitzat en l’àmbit de la docència.

Així és, compagino la meva tasca com a director d’aquest servei amb la docència, impartint classes en els cursos de SOC (Serveis d’Ocupació de Catalunya) per formar tècnics especialitzats en atenció sociosanitària, així com en atenció de centres residencials, atenció domiciliària , cuidadors de discapacitats físics i psíquics, auxiliars d’infermeria, etc.

També, sóc professor col·laborador en el Màster Universitari en Gerontologia i Atenció Centrada en la Persona de la Universitat Internacional de València (VIU), dirigint Treballs de Fi de Màster, en aquest màster especialitzat en el Model d’Atenció Centrat en la Persona (ACP) , tractant d’aportar el nostre bagatge com a entitat en aquest àmbit.

– A més, la teva activitat professional en FSC ha anat més enllà de la direcció de “La Verneda”, a destacar també la teva etapa com a sotsdirector de l’Àrea d’Atenció a la Dependència …

Sí, des de la direcció de l’Àrea d’Atenció a la Dependència, Toni Gelida, em va oferir fa uns anys aquesta oportunitat i no dubteu a acceptar-la. Va ser un privilegi poder aprendre durant aquesta etapa d’ell i de les companyes que segueixen a la subdirecció d’àrea, Carme Trilla i Carmen Poveda.

Transcorregut 1 any, per motius personals, vaig cessar voluntàriament per cura d’un familiar. Necessitava estar a prop, i disponible, ja que el meu pare es trobava en fase inicial de demència i vivia sol, i vaig tornar a la direcció de “La Verneda”.

– Si alguna cosa també et caracteritza és la teva capacitat d’adaptació professional.

Sí. També que, en ambdues etapes, en les que, efectivament, l’adaptació ha estat fonamental, la formació ha estat constant per als nous reptes que els serveis demandaven, tant des de la subdirecció d’àrea com de l’servei.

– Tornant a el centre que dirigeixes actualment, què és el que més t’agrada de la teva feina diària?

M’apassiona parlar amb la gent gran, aprendre del que expliquen. Escoltar les seves experiències i consells de vida.

Igualment, m’agrada que fa a la part de logística/organització que els diferents professionals necessiten, en temps i forma, en relació als recursos que requereixen per poder exercir el millor possible les seves tasques.

– Què és el que diries que diferencia la Residència, Centre de Dia i Llar “La Verneda” d’altres serveis adreçats a la gent gran d’aquesta mateixa tipologia?

Des del meu punt de vista, el fet de tenir annexat la llar de la gent gran a la residència i centre de dia. La seva complexitat de gestió és directament proporcional al que enriqueix els serveis de residència i centre de dia.

Amb la llar, es multipliquen les activitats lúdiques, comptem per a això amb un gran nombre de persones voluntàries que ens ofereixen el seu temps de forma desinteressada i, actualment, amb uns 1.200 socis/es en el mateix.

– Què destacaries sobre la tipologia d’usuari/a que ateneu al servei ?, hi ha hagut alguna evolució en el perfil?

Sí. Arran de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, el perfil d’usuaris/es és cada vegada més dependent.

La mitjana d’edat és cada vegada més gran, especialment en l’interval d’edat entre 85 i 94 anys. Les persones majors de 95 anys representen un 15%.

Això vol dir que atenem a persones que cada vegada viuen més, però com a conseqüència, si ho contrastem amb els perfils de dependència física i cognitiva, també són cada vegada més dependents. L’edat mitjana cada vegada és més gran. Per donar-vos alguna dada més, durant el passat any 2019, en residència, l’edat mitjana va ser de 88 anys, representant les dones un 82%.

– Quines novetats s’han aportat en el servei en els últims anys?

Des de la implementació de el model de ACP, d’Atenció Centrada en la Persona, en aquest centre, ja fa 10 anys, el nostre objectiu és seguir millorant en qualitat de vida, en qualitat d’atenció a la gent gran.

Fa 8 anys vam aconseguir estar certificats en els Sistemes de Gestió de la Qualitat, i fa 6 en els Sistemes de Gestió ambiental, per AENOR.

D’altra banda, el servei està acreditat des de fa 2 anys pel que fa a Cures d’demències sense subjeccions per la Fundació Maria Wolff/CEAFA (Confederació espanyola d’associacions de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències), cosa que també em sembla significatiu.

– I pel que fa a activitats desenvolupades en el servei, quines diries que han estat les més noves?

Durant aquest últim any 2019, concretament 2 activitats que ja s’han consolidat.

D’una banda, l’activitat de realitat virtual mitjançant ulleres que ha tenint com a resultat una acceptació molt bona entre les persones usuàries. En aquest sentit, el centre disposa d’unes ulleres per treballar l’estimulació cognitiva mitjançant continguts de la plataforma OROI, que ens permet accedir a diferents visualitzacions de continguts amb els quals es pot treballar des de la reminiscència a l’estimulació cognitiva.

I, d’altra banda, la col·laboració amb la Vocalia de Gossos de la Associacions de Veïns La Palmera que es van posar en contacte amb nosaltres / es per a promoure una relació amb les persones de centre i els animals, fent una tasca informativa sobre el civisme i en la qual té un paper important la desmitificació de la mala informació que es té sobre els animals.

– Quins reptes us marqueu en el servei durant aquest any?

En aquest any 2020, hem volgut prioritzar la formació d’el personal d’atenció indirecta de cuina i cafeteria per elaborar els menús texturitzats. Gràcies a això, les persones que han de menjar triturats, a causa de disfàgia o altres motius sanitaris, poden mantenir el gust, la forma i les olors en aquests aliments.

– Per anar finalitzant, quin balanç fas de la teva gestió a el front de “La Verneda” en aquests gairebé 13 anys?

Han estat molt intensos, realment tinc la sensació que han passat molt ràpid. La direcció d’un servei suposa prendre cada dia 100 decisions i te n’has d’anar a casa amb la sensació que ho has fet el millor que has pogut, aprenent dels errors per no cometre’ls a l’endemà.

– Alguna cosa més que afegir en aquesta entrevista?

Sí, m’agradaria agrair a Fundació Salut i Comunitat la confiança dipositada en mi, des del primer dia, en la gestió d’aquest servei. M’agradaria personalitzar en la figura del president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González Sedeño. Per a mi, un exemple permanent de tenacitat i humilitat.