Isabel Benito és treballadora social als Pisos de Violència Machista i Addiccions (VMAD) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. Va iniciar el seu camí professional a la nostra entitat a l’Espai Ariadna el 2013, acompanyant supervivents de violències de gènere i addiccions. Reconeix que la figura de treball social és imprescindible en un recurs com els Pisos VMAD per diferents motius que explica a l’entrevista. També, que un dels aspectes que més li interessen del seu treball en aquest servei és poder contribuir a generar un espai segur i de suport, on les persones a qui acompanya l’equip professional puguin començar a pensar-se des d’un altre lloc, comptant per això amb la complicitat i el suport de l’Administració.

– Quines funcions fas com a treballadora social als Pisos de Violència Masclista i Addiccions?

Algunes de les funcions que es fan des del treball social són les entrevistes de valoració d’ingrés al servei, prospecció, elaboració i manteniment del mapa de recursos, coordinacions amb els diferents serveis de la xarxa d’addiccions, violència, serveis socials, etc. També, funcions dinformació, orientació i/o tramitació de recursos i prestacions, així com derivacions a altres serveis i recursos.

D’altra banda, es duu a terme la coordinació de l’alumnat de pràctiques i voluntariat, així com la recollida i el tractament de dades per a l’elaboració de documents relacionats amb el servei.

Pel que fa a la intervenció directa amb les persones residents en aquests pisos, a més de l’exploració inicial, es realitza un acompanyament integral durant tot el procés de recuperació, i la treballadora social és la persona referent d’algunes d’elles, al llarg de procés terapèutic. Com que es tracta d’un recurs residencial, la intervenció i l’acció educativa en la quotidianitat també és molt present en el dia a dia.

– Què és el que més t’agrada de la feina?

Una de les qüestions que més m’interessen actualment del meu treball als Pisos VMAD és la idea de poder contribuir a generar un espai segur i de suport, on les persones a qui acompanyem puguin començar a pensar-se des d’un altre lloc, recuperant la seva capacitat de decisió per traçar camins.

– Sens dubte, és una tasca necessària i fonamental en els serveis que ateneu dones que pateixen violència i presenten algun tipus d’addicció…

Sí, la figura de treball social és imprescindible en un recurs com els Pisos VMAD per diversos motius. En fer entrevistes de valoració d’ingrés, és important d’entrada, poder comptar amb una professional que tingui la perspectiva de gènere incorporada, així com coneixements en addiccions, per poder valorar si es compleixen criteris d’accés i no revictimitzar les beneficiàries potencials del projecte .

D’altra banda, la figura de treball social connecta al recurs ia les persones residents amb la resta de serveis i dispositius de la xarxa comunitària, exercint un paper crucial que contribueix a la recuperació i al treball en xarxa.

Així mateix, la possibilitat de fer un acompanyament intensiu de cada cas afavoreix la detecció de necessitats, donant una resposta àgil a les mateixes, alhora que permet fer un diagnòstic social des de la visió del binomi addiccions-violència de gènere.

– Et referies anteriorment al treball en xarxa. Ens agradaria que ens parléssis més sobre això.

És totalment imprescindible treballar en xarxa i establir sinergies amb la resta de recursos i professionals que intervenen a cada cas. El treball en xarxa articula i enforteix els vincles dels diferents tipus de relacions, entre dispositius i institucions i respecte de les persones que acompanyem, facilitant els processos individuals i col·lectius, i evitant, per exemple, la duplicitat d’intervencions que puguin comportar, com ara he esmentat anteriorment, a la revictimització.

És absolutament necessari poder enquadrar les intervencions que ens permetin assolir objectius compartits. A més, el treball en xarxa proporciona sensació de seguretat per a la persona en recuperació, que percep que totes les persones que l’acompanyen remen, juntament amb ella, en la mateixa direcció.

– No obstant, fa la impressió que el treball social de vegades queda invisibilitzat o se li dóna menor importància…

És així. Considero que la figura de treball social queda moltes vegades invisibilitzada per la seva idiosincràsia, així com per la seva concepció a l’imaginari col·lectiu de meres tramitadores de prestacions i recursos, qüestió que no pot estar més lluny de la realitat.

Respecte a la particularitat dels Pisos VMAD, l’últim any, se li ha restat pes a aquesta figura des de les administracions públiques, entenent que les persones acollides en el recurs, en ser derivades des d’altres dispositius, ja tenien assignada una figura de treball social que pogués donar resposta a les necessitats socials. Aquesta valoració errònia entorpeix l’acompanyament que es fa des d’aquests pisos, que va molt més enllà de la cobertura de necessitats socials, i que requereix, a més, una especialització tant en violències de gènere com en addicions.

– En aquest sentit, com creus que es podria millorar la vostra intervenció des del treball social amb les dones usuàries d’aquest servei?

Per poder desenvolupar una feina òptima amb les persones residents dels Pisos VMAD necessitem comptar amb la complicitat i el suport de l’Administració, dotant de recursos humans, sobretot, els serveis que treballem amb realitats tan complexes que afecten les dones i les persones no binàries que decideixen iniciar un procés terapèutic.

Per poder proporcionar una intervenció de qualitat que faciliti la recuperació, necessitem alhora temps per procurar-la, qüestió que només es pot fer possible si comptem amb figures suficients per facilitar un acompanyament des de l’atenció centrada en la persona.

No podem oblidar que els pisos VMAD no només és un servei d’acolliment residencial per a supervivents de violències, sinó que, a més, és un recurs de tractament de l’abús problemàtic de substàncies i/o addiccions, on se sumen experiències de salut mental, processos migratoris complexos, persones sense documentació regulada, entre altres realitats que s’hi interrelacionen, creant escenaris d’injustícia, discriminació social i vulneració de drets.

Això requereix un acompanyament professional altament específic, que només es pot dur a terme en condicions dignes per a les persones residents, si des del servei es compta amb els recursos humans ajustats a aquestes necessitats.