La subdirectora de l’Àrea d’Atenció a la Dependència de FSC ha estat entrevistada recentment per la revista especialitzada en informació econòmica-sectorial SANImarket. En aquesta entrevista s’aborden qüestions com les referents a l’oferta assistencial que FSC destina als usuaris/es amb Alzheimer, els programes desenvolupats per la nostra entitat per millorar les capacitats físiques i cognitives-conductuals d’aquests, el paper que exerceixen les entitats sense ànim de lucre en l’atenció a aquest perfil d’usuaris/es, etc.

En aquesta entrevista Carme Trilla afirma que en els centres de dia, residències i serveis d’atenció domiciliària és on FSC atén al major nombre d’usuaris/es amb Alzheimer o amb algun altre tipus de demència. En concret, en aquests recursos el nombre d’usuaris/es amb demència representa més del 80% de les places ocupades i, d’ells, el 60% té diagnosticada una demència com l’Alzheimer.

Entre altres qüestions, també explica que FSC desenvolupa diversos programes específics dirigits a aquests usuaris/es com tallers de memòria i psicomotricitat mitjançant la consola Nintendo Wii; teràpia d’animals, tallers de musicoteràpia; aromateràpia… Tots ells amb la finalitat d’estimular la pèrdua de les funcions intel·lectuals, que sol generar l’Alzheimer.

Aquesta malaltia actualment afecta més de 35 milions de persones a tot el món, una xifra que es triplicarà pel 2050, data en què es preveu que hi haurà 115 milions de persones afectades directament. A Espanya la incidència de la malaltia ja supera els 800.000 casos.

L’Alzheimer és una malaltia degenerativa de les cèl·lules cerebrals -les neurones-, de caràcter progressiu i d’origen avui encara desconegut, que comença a ser un problema sociosanitari de primera magnitud amb incidència en tots els ordres de la societat. La dependència que genera afecta no només a la persona que pateix directament la malaltia sinó també a la família cuidadora. Suposa a més una càrrega econòmica molt gran a particulars i al propi Estat.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, la Confederació Espanyola d’Associacions de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres Demències (CEAFA) va decidir promocionar aquest dia tan important amb el lema “Alzheimer. Qüestió d’Estat “. Tots els actes que es van organitzar tenien un doble objectiu. D’una banda, sensibilitzar la societat espanyola sobre aquesta “epidèmia del segle XXI”, així com les seves conseqüències sociosanitàries, i d’altra banda, desenvolupar una campanya d’educació sanitària dirigida a promoure la prevenció d’aquesta patologia, entre els que la pateixen directament i els seus familiars cuidadors.

Segons la confederació, es requereix una acció global i coordinada que integri tots els actors vinculats per poder fer front a aquesta realitat. És cert que l’actual Sistema Nacional de Salut articula mesures encaminades al tractament dels que la pateixen, i que les polítiques de benestar estan també a l’abast de les persones afectades, però ambdós escenaris contemplen la malaltia d’Alzheimer i la resta de demències com “una malaltia més “, sense calibrar el pes específic o l’impacte sociosanitari que van a generar a mitjà termini.

De fet, Espanya no disposa encara d’un Pla Nacional d’Alzheimer que orienti l’acció coordinada i conjunta per fer d’aquesta malaltia una prioritat sociosanitària. Tant des de la iniciativa privada com des del Tercer Sector o des de la pròpia CEAFA, s’insisteix en la necessitat d’una detecció precoç de la patologia i en la reclamació d’un Pla Nacional de Demència semblant al que ja existeix en altres països com el Regne Unit, Austràlia, Dinamarca, Finlàndia, França, Corea del Sud, Estats Units, Noruega i Països Baixos.