Natàlia Saballs Sala és voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) al programa CerclesCat a Girona, una iniciativa subvencionada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, orientada a la prevenció de la reincidència, sota el lema “No més víctimes”. Graduada en Criminologia per la Universitat de Girona (UdG), compta amb formació en justícia restaurativa i experiència professional en execució penal a través de Mesures Penals Alternatives, a més de desenvolupar la seva tasca com a professora associada a la mateixa universitat.
– Com vas conèixer el projecte CerclesCat i què et va motivar a participar-hi com a voluntària?
Vaig conèixer el programa a través d’un company, que fa anys que hi col·labora com a voluntari i ha participat en diversos cercles. Des de feia temps, tenia interès a implicar-me en alguna iniciativa de voluntariat i aplicar els meus coneixements en justícia restaurativa.
Quan em va explicar el funcionament del projecte, basat en trobades orientades a acompanyar, donar suport i fomentar la responsabilització de la persona participant en el procés de sortida en llibertat, amb l’objectiu de prevenir la reincidència, em va semblar una proposta encoratjadora i positiva.
Actualment, porto gairebé dos anys com a voluntària i participo en dos cercles: un des de fa un any i mig i un altre, des de fa gairebé un any. Tots dos són, a més, els primers que s’han realitzat a la província de Girona i, avui dia, els únics.
– Com us formeu o prepareu abans de començar com a voluntaris/es a CerclesCat?
Abans de començar com a voluntària, vaig fer una formació teòrica i pràctica. La part teòrica inclou informació sobre el projecte, el seu funcionament i els seus principis, així com sobre el sistema penitenciari i els delictes sexuals.
La part principal, presencial, és pràctica i vivencial, mitjançant role plays i casos pràctics que ens permeten actuar com a voluntaris/es i veure com ens desenvoluparíem en situacions reals. Per mi, aquesta part és la més important, ja que ajuda a valorar si el projecte encaixa amb les expectatives personals i sí, finalment, volem participar o no. A més, tres vegades a l’any fem formacions més específiques per millorar la nostra intervenció com a persones voluntàries.
– Quin perfil tenen normalment les persones a qui acompanyeu al programa?
Es tracta de persones que han comès algun delicte sexual i han estat a un centre penitenciari. En el moment actual, es troben en tercer grau, properes a obtenir la llibertat, i presenten un risc mitjà o alt de reincidència. Solen tenir pocs vincles socials, assumeixen la responsabilitat pel delicte i mostren disposició a ser acompanyades ia iniciar un procés de millora. Aquests són els criteris daccés del Membre Central.
– Quin tipus d’activitats fas com a voluntària?
Les activitats són variades. Al començament, les trobades es duen a terme en un espai tranquil i segur per conèixer-se i crear vincle. Més endavant, s’incorporen sortides de tota mena, culturals, físiques o més informals, com ara prendre un cafè, adaptades als gustos i objectius del Membre Central. Per mi, el que és important és que les activitats ajudin a generar vincle, fomentin la reflexió i facilitin la connexió amb l’entorn i altres persones fora del cercle.
– Què és el més important d’aquestes activitats per a tu?
Fonamentalment, que l’activitat o la trobada sigui enriquidora per al Membre Central. Quan ajuda a reflexionar sobre algun tema concret que estem treballant, o quan us permet vincular-se amb altres persones o enfortir la relació amb els voluntaris/es, per a partir d’aquí poder abordar altres temàtiques que sense confiança serien més difícils. Això és el que més valoro.
– Quant de temps dediques a aquest voluntariat?
Depèn de la setmana i de les activitats programades. En participar en dos cercles, acostumo a dedicar entre dues i quatre hores setmanals. Hi ha setmanes en què no tenim trobades i gairebé no dedico temps, més enllà d’alguna trucada amb el Membre Central. En canvi, en altres setmanes, quan hi ha trobades, la dedicació pot ser més gran.
– Has notat l’evolució de les persones a qui acompanyeu? Podries posar-ne alguns exemples?
Sí, l’altre dia ho comentàvem en una trobada amb el Membre Central, i va ser ell mateix qui va reflexionar que abans de començar als cercles, li costava expressar-se, posar límits i comunicar el seu malestar de manera assertiva, i que, gràcies al projecte, havia après a fer-ho. Tots els voluntaris/es coincidim que hi ha hagut una evolució molt significativa en aquest sentit. Per mi, això és clau, ja que una comunicació més assertiva afavoreix relacions properes, positives i de confiança, cosa que contribueix a generar vincles més sans ia reduir la probabilitat de reincidència.
– Què has après amb aquesta experiència de voluntariat?
Sobretot, he après que és important donar segones oportunitats a persones que realment volen millorar i reparar un mal que han causat, i que, si ajudem i acompanyem, les persones són capaces de responsabilitzar-se dels actes i ser millors.
– Creus que aquest tipus de projectes són prou coneguts a la societat?, per què?
Crec que no són gaire coneguts. Entenc que no és una temàtica fàcil i que pot generar rebuig per a moltes persones, i ho respecto. Per això penso que qui se senti còmode participant i aportant és benvingut i qui no també.
– Després d’aquesta experiència, com ha canviat la teva manera de veure la reinserció social?
Per la meva experiència laboral, sóc una persona que sempre ha cregut molt en la importància de la reinserció social per evitar-ne la reincidència. Aquesta experiència m’ha ajudat a confirmar el meu punt de vista.
– Recomanaries aquest voluntariat? Per què?
Sempre! I, de fet, sempre ho recomano a les meves classes a la universitat. No només perquè el projecte en si em sembla molt positiu i té un impacte real, sinó perquè a nivell personal, ha suposat un canvi significatiu i positiu en mi i en la meva manera de pensar.
