“No hi ha res més gratificant que el somriure i l’abraçada d’un menor, sobretot dels nens/es especials que viuen a la Residència ‘Xiquets’ a València”

Amparo Arona López és voluntària de la Residència d’Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Xiquets a València, de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb el Grup Lagunduz. Ha acompanyat com a voluntària de Mamás en Acción tots els menors que han requerit hospitalització d’aquest servei d’atenció a nens, nenes i adolescents (NNA) amb necessitats especials del sistema de protecció. Aquests NNA tenen edats compreses entre els 6 i els 17 anys, ambdues inclusivament, i necessiten una atenció particular per les seves necessitats especials d’índole física, psíquica o sensorial.

– Ens agradaria que ens posessis una mica en antecedents, per què vas decidir fer-te voluntària de Mamás en Acción?

Els meus fills s’han anat fent grans i sempre havia tingut ganes de formar part d’un voluntariat on poder oferir el meu temps, o bé a persones grans o nens.

– En el teu cas, es dóna la circumstància que també ets la coordinadora d’aquesta entitat a València, oi?

Sí, és així. Vaig començar com a voluntària, i el projecte de Mamás en Acción em va apassionar. En un moment donat, van demanar la col·laboració d’algun voluntari/a per ocupar-se de les funcions de coordinar els acompanyaments i no m’ho vaig pensar dues vegades. Vaig estar 3 anys fent aquestes tasques de forma voluntària i avui dia és la meva ocupació laboral. Aquestes funcions les faig compatibles amb la tasca que porto fent des de fa anys com a voluntària, és a dir que són dues tasques diferents.

– Concretament, com en aquesta entrevista volem conèixer la teva tasca com a voluntària, en què consisteix el voluntariat que fas a Mamás en Acció a la Residència d’Acollida de Nens, Nenes i Adolescents “Xiquets” a València?

Amb “Xiquets” comencem a col·laborar gairebé des dels inicis de Mamás en Acción, acompanyant a diàlisi un dels menors del centre. Aleshores, també celebràvem els aniversaris als centres on realitzàvem aquest voluntariat i també anàvem moltes tardes a aquest servei, prèvia coordinació amb el centre.

– I de quina manera feu aquesta coordinació per poder dur a terme aquest voluntariat?

Fonamentalment, quan un dels menors necessita hospitalització, ens coordinem amb la persona responsable del servei i cobrim part de la jornada amb el menor a l’hospital.

També dir-te que, cada cop que hi ha un acompanyament d’un menor de Xiquets, els torns es cobreixen en un obrir i tancar d’ulls. Molts d’aquests nens tenen ingressos recurrents i cadascú ja té el seu propi “club de fans” dins del voluntariat de Mamas en Acción.

– En el teu cas, quants menors has acompanyat?

A moltíssims, porto realitzades més de 600 hores de voluntariat. He acompanyat com a voluntària tots els menors que han estat ingressats de la Residència d’Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Xiquets a València.

– Amb quina periodicitat fas aquest voluntariat o quant de temps dediques aproximadament a aquest voluntariat?

Els voluntaris/es de Mamás en Acción no tenen cap un horari preestablert, l’únic que se’ls demana és que durant l’any facin mínim 2 torns, però ja t’avanço que, si fas un acompanyament a un menor, voldràs fer més .

– Bé és saber-ho… Què t’aporta a tu aquesta experiència de voluntariat?

És un tòpic, però sempre t’emportes més del que dónes. Aprens a veure que, si la vida t’ha posat al lloc de donar en comptes de al lloc de rebre, ets un afortunat/da. Dels nens/es se n’aprèn sempre. A mi, a més, m’ha ajudat a conèixer la realitat dels menors tutelats i això va portar la meva família a fer-se família d’acollida.

– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat als NNA usuaris del centre?

Als d’aquest servei ia qualsevol altre menor, sentir que algú que no coneixes decideixi dedicar-te temps d’afecte per estar, acompanyar, jugar, abraçar… és el més.

– Amb quin moment o moments et quedes de la teva experiència de voluntariat a la Residència “Xiquets” fins ara?

Sempre recordaré com a anècdota el cas d’un menor que acompanyem força vegades, per tractar-se d’un malalt crònic. També que un dels seus ingressos va ser perquè va fingir estar dolent perquè l’acompanyéssim a l’hospital.

A nivell més personal, he de confessar que les paràlisis cerebrals em produïen molt de respecte i al principi, no gosava acompanyar aquestes persones. Un dia em vaig decidir i vaig descobrir les diferents maneres d’interactuar, i he de dir que acompanyant aquests nens/es he gaudit molt. Són una veritable lliçó de vida…

– Quin missatge faries arribar a totes aquelles persones que estan pensant a sumar-se a l’equip de Mamás en Acción i vulguin fer voluntariat a la Residència “Xiquets”?

Els diria que s’hi atreveixin, ja que això et canvia la vida. No hi ha res més gratificant que el somriure i l’abraçada d’un menor, sobretot dels nens/es especials que viuen a Xiquets.