Liderar en temps de crisi

El passat 14 de març, dia en què va ser declarat l’estat d’alarma al nostre país, amb motiu de la greu crisi sanitària en la qual estem immersos, emergia un estat emocional que generava incertesa, angoixa i por pel que anava desenvolupant-se en tot el territori. Les xifres de contagis i defuncions pel COVID-19 creixien exponencialment i la sensació de vulnerabilitat s’apoderava del nostre dia a dia.

Tres dies després d’aquesta declaració, les entitats que treballem en l’àmbit penitenciari i de l’execució penal, cessàvem totalment o parcialment la nostra tasca en els centres penitenciaris. És el cas d’alguns dels projectes que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) gestiona des de fa més de 30 anys, en col·laboració amb la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya).

Els professionals deixem d’assistir als centres penitenciaris com a mesura preventiva, ja que, en aquest moment inicial, representàvem un vector important de contagi del COVID-19 a la població reclusa.

El primer que record d’aquest moment és el no poder explicar i parlar directament amb les persones que acompanyem dia a dia, des del projecte que gestionem en el Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins (La Roca del Vallés, Barcelona). La sensació d’anar-te d’un lloc, sense poder fer un tancament amb persones amb les quals tens un vincle, no podent donar una explicació en un moment tan delicat com el que vivíem en aquests primers dies i, a més, no poder fer-ho en un entorn tan especial, com el que suposa un centre penitenciari, eren elements que generaven una sensació estranya d’impotència i frustració.

El 17 de març (primer dia de la nova situació per a les entitats que col·laborem en l’àmbit penitenciari), l’equip de professionals de la Fundació Salut i Comunitat vam tenir molt clara l’estratègia a seguir, malgrat no poder estar en la primera línia d’intervenció.

Treballar allunyats dels despatxos dels mòduls residencials o no poder atendre cara a cara als joves del projecte i a les seves famílies, no significava mantenir una posició passiva i baixar els braços i esperar des de casa a rebre instruccions de com continuar la tasca que tenim encomanada. La posició de professionals actius, responsables i innovadors, va permetre poder dissenyar un pla estratègic que va generar la possibilitat de continuar treballant des del confinament, i de continuar acompanyant directa o indirectament a les persones que atenem des dels dispositius gestionats.

La revisió i millora dels projectes tècnics, el treball d’implementació i actualització dels sistemes de qualitat dels projectes, el redissenyo d’activitats grupals i individuals, l’atenció de les persones en format virtual i el treball en xarxa, van suposar algunes de les accions que els professionals de FSC executàvem des dels nostres domicilis, de manera ordenada i amb rigor tècnic i professional.

Tal i comentàvem anteriorment, una eina que durant aquesta crisi ha cobrat una rellevància clau, malgrat que ja tenia un lloc important prèvia a l’aparició del COVID-19, és el treball en xarxa. El treball col·laboratiu entre entitats del tercer sector ha suposat una acció clau en el procés de confinament, però també de desconfinament en aquest moment.

El treball en xarxa ha aconseguit de manera conjunta poder aglutinar i gestionar, juntament amb l’administració penitenciària a Catalunya, molts de les pors i incerteses que han anat emergint en les entitats socials, a conseqüència de l’emergència sanitària.

FSC ha treballat intensament en plataformes del tercer sector, tant a nivell autonòmic com en ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) i la TPS (Mesa de Participació Social) però també, a nivell estatal, com en el cas de UNAD (Unió d’Associacions i Entitats d’Atenció al Drogodependent). Encara que l’objectiu que persegueix cada plataforma és diferent, en cadascuna d’elles s’ha treballat amb la missió d’establir col·laboracions i sinergies amb les administracions pertinents i afavorir la construcció de protocols, tant en la fase de contenció de la pandèmia, com en la creació de procediments, per a afrontar la desescalada en l’àmbit penitenciari i en el de l’execució penal, com està succeint en l’actualitat.

A manera de conclusió i també com a reconeixement a les meves companyes i companys de FSC, crec important ressaltar que, en moments com una crisi sanitària d’aquest nivell, no sempre és fàcil estar a l’altura dels esdeveniments. Cert és que des de l’entitat s’ha procurat (en la mesura dels possible) ser ràpid i àgil en les respostes, no donar res per suposat en les accions i mesures que s’anaven desenvolupant, i s’ha mantingut una actitud de permanent suma i col·laboració, sent capaces de donar resposta a les diferents necessitats que ens plantejaven des de les administracions, així com els professionals i, sobretot, les persones a les quals atenem.

Sens dubte, tot això ha estat possible gràcies a la labor dels professionals de la Fundació Salut i Comunitat, professionals capaços d’afrontar les crisis des d’una posició on el desig és el principal motor per a continuar inventant i generant projectes que millorin la qualitat de les persones en temps d’incertesa.

---

Manu Izquierdo
Coordinador de “Impuls Jove”. Centre Penitenciari de Joves
Fundació Salut i Comunitat