WWIW - World Wild Inclusive Website
Aquest document presenta el desenvolupament i els resultats del projecte WWiW, una xarxa internacional d'organitzacions que utilitzen pràctiques artístiques per promoure la salut mental, la inclusió social i el benestar, especialment entre persones en situació de vulnerabilitat. Cofinançat pel programa Erasmus+, reuneix entitats de Bèlgica, Espanya, Àustria i Grècia.
1. Introducció
El projecte neix davant del deteriorament de la salut mental accentuat per la COVID-19, especialment en col·lectius marginats. Es planteja reforçar el paper de l'art com a eina terapèutica i d'inclusió, promovent metodologies innovadores que combinin creativitat i atenció psicosocial.
2. Activitats formatives (Learning Activities)
Cada organització amfitriona va desenvolupar tallers presencials per compartir bones pràctiques:
-
Espanya (FSC, Barcelona): Teràpia artística amb perspectiva de gènere al Centre de Reinserció “La Crisàlide”, treball grupal amb persones amb addiccions.
-
Àustria (INMAD, Viena): “Regenerative Life Facilitator” i treball en vuit recursos personals (econòmics, culturals, socials, espirituals...).
-
Grècia (Orfeas, Larissa): Tallers com “Mixtape”, poesia col·lectiva, moviment corporal, amb base en la prevenció d'addiccions.
-
Bèlgica (OXOt): Art i xarxes socials com a eina d'inclusió. Visites a centres de dia creatius i participació en experiències artístiques col·laboratives.
3. Tècniques i eines
Es recopilen més de 20 tècniques, des de dinàmiques de grup (cercles de percussió, dibuix col·lectiu) fins a tallers específics centrats en els recursos personals. Totes busquen afavorir l'expressió emocional, l'autoconeixement, l'empatia i la resiliència.
4. Reflexions i aprenentatges
Cada entitat comparteix la seva visió sobre com l'art contribueix a transformar l'atenció social i terapèutica. Se subratlla el poder de la creació artística per connectar amb el subconscient, facilitar vincles sans i generar espais segurs i no estigmatitzants.
5. Impacte i testimonis
S'hi inclouen experiències personals i professionals de participants. Molts destaquen com el projecte els va ajudar a reconnectar amb ells mateixos, valorar el poder de l'art com a canal de comunicació, i ampliar la seva mirada sobre la inclusió i la salut mental.
6-8. Socis del projecte, col·laboradors i recursos
Es presenten les organitzacions participants i associades, amb enllaços útils i bibliografia sobre arteteràpia. Es destaca la creació del lloc web www.regenerationart.eu com a eina de difusió i treball en xarxa.
Projecte DAF «El Día Después» Informe final
Aquest informe recull els resultats del projecte europeu DAF – The Day After, orientat a desenvolupar un model de formació per a joves en risc d’exclusió social atesos en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència. L’objectiu principal és facilitar-ne la transició cap a la vida adulta i la integració laboral.
1. Guia de referència per a la inclusió social i laboral
S’hi analitza la situació de joves sota tutela a Espanya, Itàlia i Grècia, detallant dades sociodemogràfiques, marcs legals i principals reptes. S’identifiquen mancances en l’acompanyament cap a l’autonomia i la necessitat de programes específics per a la preparació per a la vida independent. S’inclou també una anàlisi del context europeu.
2. Marc de competències
Es defineix un marc formatiu amb competències clau personals, laborals, relacionals, emocionals i administratives que els joves han d’adquirir per a una inclusió efectiva. L’enfocament és holístic, i integra habilitats tècniques, socials i emocionals.
3. Currículum formatiu i itinerari de pràctiques
El currículum proposat consta de quatre mòduls de formació: habilitats bàsiques, competències per a menors migrants, habilitats transversals i preparació per a les pràctiques. Es complementa amb pràctiques laborals en centres de treball. Està basat en l’aprenentatge centrat en l’estudiant i validat amb cursos pilot a Grècia, Itàlia i Espanya.
4. Informe d’avaluació de tallers pilot
Es presenten els resultats dels tallers de formació desenvolupats en diverses localitats europees. L’avaluació destaca la millora en la motivació, el desenvolupament d’habilitats i la necessitat de continuïtat institucional per escalar el model.
5. Conclusions i recomanacions
L’informe conclou amb la necessitat urgent de reforçar les polítiques d’inclusió per a joves extutelats, proposant mesures com l’habitatge assistit, la continuïtat educativa, el suport emocional, l’orientació laboral i la simplificació administrativa. Es planteja un full de ruta per implementar el model en altres contextos europeus.
INTERLEAVE Research Report
Resum del document
Aquest informe recull els resultats de la recerca del projecte INTERLEAVE, que aborda la intersecció entre el consum de drogues i la violència de gènere (VG) en dones. Liderat per un consorci d’organitzacions de sis països europeus i coordinat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), l’estudi té com a objectiu millorar la resposta dels serveis d’atenció a dones que fan servir drogues i han viscut VG.
Es va aplicar una metodologia mixta basada en:
-
Revisió de literatura científica i grisa.
-
Enquestes a 261 dones que fan servir drogues i han viscut VG, i a 492 professionals de l’àmbit de drogues i gènere.
-
15 grups focals amb dones i professionals.
-
120 entrevistes en profunditat a personal tècnic i polític.
Principals troballes:
-
Altíssima prevalença de violència: el 97,7% de les dones enquestades ha patit algun tipus de VG, principalment psicològica, física i sexual.
-
La violència té lloc en múltiples contextos: relacions afectives, serveis institucionals, consum de drogues, família d’origen, entre d’altres.
-
S’evidencien barreres estructurals: estigma, por de perdre la custòdia dels fills i filles, escassa credibilitat institucional, i serveis que operen de manera fragmentada.
-
El 50% dels agressors eren homes que també consumien drogues o alcohol.
-
Factors interseccionals (pobresa, discapacitat, edat, orientació sexual) augmenten la vulnerabilitat.
-
Les dones demanden serveis integrats, amb enfocament de gènere, espais segurs i atenció respectuosa.
Bones pràctiques identificades:
-
Perspectiva feminista i interseccional en l’atenció.
-
Serveis que integren drogues i VG (com Espai Ariadna o Metzineres a Barcelona).
-
Programes amb participació activa de les dones, contractació de peer-workers, i intervencions comunitàries.
-
Importància del treball en xarxa i de plans de formació per a professionals.
L’informe conclou que la violència contra dones que fan servir drogues és estructural, sistemàtica i multidimensional, i requereix una resposta integral i transformadora des dels serveis, les polítiques públiques i les comunitats.
Sexism Free Night Research Report
Resum del document
Aquest informe presenta els resultats d'una àmplia recerca desenvolupada en el marc del projecte europeu Sexism Free Night, impulsat per un consorci d'entitats de 6 països i liderat per l'Observatori Noctámbul@s (FSC). L'objectiu principal és analitzar i visibilitzar la violència sexual en entorns d'oci nocturn, especialment en la seva intersecció amb el consum de drogues i les desigualtats de gènere.
L'estudi es basa en una enquesta europea en línia, traduïda a 8 idiomes, amb més de 10.000 respostes, i empra una metodologia mixta (quantitativa i qualitativa) des d'una perspectiva feminista i interseccional. S'exploren:
-
Percepcions i experiències de violència sexual en espais d'oci nocturn.
-
Factors de risc com el consum d'alcohol i drogues, el disseny urbà o la cultura del lligue.
-
Mites i estereotips de gènere que normalitzen la violència.
Alguns resultats clau:
-
Les dones i les persones trans i no binàries pateixen una major exposició a la violència sexual.
-
L'alcohol és la substància més associada a agressions, més que les drogues il·legals.
-
La violència sexual es produeix majoritàriament en espais de festa i moltes vegades no es denuncia.
-
La figura de l'“agressor fantasma” reflecteix la baixa autoidentificació dels homes com a responsables, malgrat l'alta prevalença d'assetjament.
-
S'identifiquen limitacions en el concepte de consentiment, proposant-se avançar cap a la “mutualitat” com a base de les relacions afectives i sexuals.
L'informe ofereix propostes d'intervenció a múltiples nivells: polítiques públiques, formació, protocols en locals d'oci i campanyes de sensibilització. Es proposa abordar l'oci nocturn com un espai estratègic per desnormalitzar el sexisme i promoure la igualtat.
Quines variables faciliten l’alta terapèutica en serveis residencials de tractament de les drogodependències? Estudi en dues comunitats terapèutiques a Catalunya
Resum del document
Aquest estudi analitza les variables que influeixen en l’alta terapèutica de persones en tractament residencial per trastorns per ús de substàncies (TUS) en comunitats terapèutiques (CT) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
La recerca es basa en una mostra de 409 persones (2019-2021) ateses en cinc dispositius de la xarxa de CT de FSC. Es comparen les característiques de les persones que van obtenir l’alta terapèutica amb les que van abandonar el tractament o no van completar els objectius.
Els resultats mostren que el perfil d’alta terapèutica s’associa amb:
-
Més edat.
-
Nivell educatiu més alt.
-
Consum principal d’alcohol o cànnabis (en lloc de cocaïna o heroïna).
-
Bon funcionament emocional a l’ingrés (avaluat amb l’escala ISP).
-
Estada més llarga a la CT.
-
Participació en activitats externes (formació, ocupació).
S’observa que les persones amb trastorn dual, antecedents judicials o problemes familiars presenten més dificultat per assolir l’alta terapèutica.
L’estudi conclou que l’èxit terapèutic no depèn únicament de la motivació o de la durada del tractament, sinó també de factors socials, clínics i estructurals. Es recomana el disseny d’intervencions individualitzades i flexibles, amb atenció especial a la inserció social i laboral durant el procés terapèutic.
INTERLEAVE Toolkit
Resum del document
El toolkit INTERLEAVE és una eina integral desenvolupada per millorar l’atenció a dones que fan servir drogues i han viscut violència de gènere (VG). Sorgeix d’una necessitat crítica: els serveis d’atenció a les addiccions i els recursos especialitzats en VG solen operar de manera separada, cosa que genera barreres estructurals per a aquestes dones.
El document inclou:
-
Una anàlisi contextual del marc legal i polític europeu sobre drogues i VG.
-
Un perfil detallat de les dones que fan servir drogues i pateixen VG, amb factors com la maternitat, l’estigma, la pobresa, la salut mental i les relacions codependents.
-
La presentació del toolkit, orientat a decisors polítics, professionals, directius i directives de serveis, i dones usuàries.
Conté múltiples eines pràctiques, entre les quals:
-
Test d’autoavaluació per a organitzacions i equips directius.
-
Guies per a plans d’acció i mapeig de recursos.
-
Checklists per aplicar la perspectiva de gènere i interseccionalitat.
-
Entrevistes estructurades i orientacions per a professionals i persones usuàries.
A més, el toolkit es basa en evidències recollides en:
-
Una enquesta a 261 dones usuàries de drogues de 6 països europeus.
-
Una enquesta a 492 professionals del sector.
-
Grups focals i entrevistes clau que mostren altes taxes de violència psicològica, física i sexual, fins i tot en contextos institucionals.
Les recomanacions promouen:
-
Serveis integrats amb enfocament de gènere.
-
Xarxes de cooperació entre recursos de drogues i VG.
-
Formació contínua del personal.
-
Participació activa de les dones afectades en el disseny de serveis.
El toolkit emfasitza un enfocament participatiu, ecosistèmic i transformador, centrat en l’autonomia de les dones, la reducció de danys i la construcció d’espais segurs i sensibles a la diversitat.
Standards Sexism Free Night
Resum del document
Aquest document recull els estàndards europeus del projecte Sexism Free Night, una iniciativa per prevenir i abordar la violència sexual i el sexisme en els entorns d'oci nocturn. Els estàndards estan adreçats a professionals del sector (locals, festivals, organitzacions de reducció de danys, etc.) i proporcionen una guia pràctica per crear espais segurs, igualitaris i lliures de violència sexualitzada.
Els estàndards estan organitzats al voltant de quatre àrees clau:
-
Estructura organitzacional i compromís institucional:
-
Promoure una política interna de tolerància zero envers el sexisme.
-
Implementar plans d'igualtat, codis de conducta i protocols d'actuació.
-
-
Formació i capacitació del personal:
-
Formació contínua en perspectiva de gènere, enfocament interseccional i resposta davant de la violència sexual.
-
Preparació de l'equip per actuar com a persones observadores actives (bystanders).
-
-
Entorn físic i emocional segur:
-
Disseny d'espais que afavoreixin la seguretat i el benestar.
-
Visibilitat de missatges preventius i de suport a víctimes.
-
-
Protocols d'actuació i acompanyament:
-
Creació de protocols clars per atendre persones que han viscut situacions de violència.
-
Coordinació amb recursos especialitzats i serveis externs.
-
A més, el document destaca la importància de l'avaluació constant, la participació de les persones usuàries i el treball en xarxa com a eixos fonamentals per sostenir el canvi cultural en els entorns d'oci.
Aquests estàndards formen part del compromís de la Sexism Free Night European Network per transformar la nit en un espai més just i segur per a totes les persones.
LILAC Cara Guidance Sexism Free Night
Resum del document
La guia LILAC (Listen – Inquire – Look – Act – Care) és una eina pràctica dirigida a professionals que treballen en entorns d’oci nocturn i festivals, dissenyada per respondre de manera segura, empàtica i eficaç davant de situacions de violència sexual.
Basada en principis de reducció de danys i enfocament centrat en la persona, la guia proposa un protocol de cinc passos:
-
Listen (Escoltar): oferir una escolta activa, sense judicis ni interrupcions.
-
Inquire (Preguntar): fer preguntes clares, respectuoses i obertes per comprendre què ha passat.
-
Look (Observar): atendre l’estat emocional i físic de la persona afectada.
-
Act (Actuar): oferir suport concret segons el que la persona necessita (acompanyament, contactar amb serveis, assegurar un entorn segur).
-
Care (Cuidar): mostrar cura contínua, protegir la privacitat i facilitar l’accés a recursos especialitzats.
Inclou recomanacions específiques per evitar la revictimització, garantir la confidencialitat, i actuar amb perspectiva de gènere i interseccionalitat. També s’ofereixen recursos útils a escala europea (com Hot Peach Pages o ILGA-Europe) i es remet a l’ús de xarxes de suport locals.
La guia emfatitza la importància del rol de les persones observadores (bystanders) i la capacitació del personal per intervenir adequadament en situacions de violència sexual, fins i tot quan no hi ha cap denúncia formal.
Laymans Report Sexism Free Night
Resum del document
El projecte Sexism Free Night va tenir com a objectiu reduir la violència sexualitzada i el sexisme en els entorns nocturns d’oci a través de la sensibilització del públic i la capacitació de professionals del sector. Coordinat per la Universidade Católica Portuguesa, va comptar amb la participació de la Fundació Salut i Comunitat (Espanya) i d’altres entitats d’Alemanya, França, Letònia i Sèrbia.
L’enfocament metodològic es va basar en la reducció de danys i la prevenció de la violència de gènere, i es va estructurar en cinc àrees de treball:
-
Gestió del projecte,
-
Enquesta europea sobre violència sexual en espais d’oci,
-
Formació de professionals de l’oci nocturn i de la reducció de danys,
-
Campanya de sensibilització adreçada a assistents i possibles agressors,
-
Difusió i creació de xarxes col·laboratives.
Entre les activitats destacades hi ha:
-
Revisió bibliogràfica i una enquesta europea sobre violència sexualitzada,
-
Creació d’estàndards d’intervenció ("Sexism Free Night Standards"),
-
Elaboració de la guia pràctica Lilac Care Guidance,
-
Desenvolupament d’una campanya europea amb el test “Sexism is a Virus – Bystander Chain Reaction”, que promou el rol actiu dels observadors i les observadores davant de situacions de violència.
L’informe destaca que el projecte ha generat nous coneixements sobre la violència en contextos d’oci, així com materials útils i formacions que han contribuït a sensibilitzar el sector i a reforçar la resposta institucional. Se subratlla la necessitat de mantenir aquests recursos disponibles en línia i de promoure la implementació de polítiques amb enfocament de gènere en els espais d’oci nocturn.