3r Informe Noctámbul@s 2015-16
Aquest tercer informe de l’Observatori Noctámbul@s analitza les violències sexuals en espais d’oci nocturn, considerant el consum de drogues com un factor de risc i de context. Incorporant perspectives feministes i interseccionals, l’informe amplia la seva metodologia combinant tècniques qualitatives i quantitatives, com ara guerrilles nocturnes, enquestes a persones usuàries d’oci, entrevistes en profunditat i anàlisi de fonts secundàries.
Els principals eixos abordats són:
-
Àmbit legal: evolució històrica de la legislació espanyola sobre violència sexual, des d’una perspectiva crítica feminista, destacant els canvis en el Codi Penal que reconeixen la llibertat sexual com a bé jurídic protegit.
-
Àmbit mèdic: riscos per a la salut derivats de les violències sexuals i biaixos de gènere en l’atenció sanitària.
-
Oci nocturn: percepció social del consentiment sexual, el paper de les drogues, i fenòmens com la submissió química.
-
Mitjans de comunicació i publicitat: anàlisi crítica del tractament mediàtic de les violències sexuals, i la utilització sexista en la publicitat d’oci.
-
Prevenció: revisió de campanyes preventives existents i reflexió sobre els reptes futurs.
L’informe destaca la necessitat de desenvolupar estratègies de prevenció basades en l’educació afectivosexual, la reducció de riscos i la transformació dels imaginaris sexistes que legitimen les violències.
Cocaine addiction is associated with abnormal prefrontal function, increased striatal connectivity and sensitivity to monetary incentives, and decreased connectivity outside the human reward circuit
Resum del document
Aquest article científic, publicat a la revista Addiction Biology (vol. 22, pp. 844–856), estudia mitjançant ressonància magnètica com respon el cervell de les persones amb dependència de la cocaïna als incentius que no tenen a veure amb les drogues, en aquest cas els diners. A la recerca va participar la Fundació Salut i Comunitat, juntament amb grups de l'IDIBELL, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i altres centres.
L'estudi va comparar 30 pacients amb dependència de la cocaïna en abstinència amb 30 persones sanes de característiques similars, mentre feien una tasca de loteria dins de l'escàner. Es van mesurar tant l'activitat cerebral (resposta BOLD davant de guanys i pèrdues de diners) com l'estructura del cervell (volum de matèria grisa i microestructura de la matèria blanca).
Entre els principals resultats:
- Després de rebre un incentiu econòmic, els pacients van mostrar major activació de l'estriat ventral, una regió clau del circuit de recompensa.
- A l'escorça prefrontal es va observar un patró de resposta invertit: l'activitat era màxima després de guanys elevats i inesperats i mínima després de les pèrdues, cosa que suggereix un menor control prefrontal davant dels resultats adversos.
- Els pacients presentaven més volum de matèria grisa al caudat i a l'escorça orbitofrontal, i una major integritat de la matèria blanca a la via orbitoestriatal, però menor connectivitat als feixos d'associació anteroposteriors.
- Les alteracions funcionals de l'estriat ventral es relacionaven de manera inversa amb el temps d'abstinència, mentre que les alteracions estructurals no.
Els autors conclouen que l'addicció a la cocaïna es caracteritza per una hipertròfia i una hiperconnectivitat dins del circuit de recompensa, a costa de la connectivitat amb la resta del cervell, i per una elevada rellevància de les recompenses i els càstigs a les estructures subcorticals, amb un control prefrontal disminuït.
- Revista: Addiction Biology, 22, 844–856 (Society for the Study of Addiction)
- Any: 2016 (edició en línia)
- DOI: 10.1111/adb.12356
- Idioma: anglès