3r Informe Noctámbul@s 2015-16
Aquest tercer informe de l’Observatori Noctámbul@s analitza les violències sexuals en espais d’oci nocturn, considerant el consum de drogues com un factor de risc i de context. Incorporant perspectives feministes i interseccionals, l’informe amplia la seva metodologia combinant tècniques qualitatives i quantitatives, com ara guerrilles nocturnes, enquestes a persones usuàries d’oci, entrevistes en profunditat i anàlisi de fonts secundàries.
Els principals eixos abordats són:
-
Àmbit legal: evolució històrica de la legislació espanyola sobre violència sexual, des d’una perspectiva crítica feminista, destacant els canvis en el Codi Penal que reconeixen la llibertat sexual com a bé jurídic protegit.
-
Àmbit mèdic: riscos per a la salut derivats de les violències sexuals i biaixos de gènere en l’atenció sanitària.
-
Oci nocturn: percepció social del consentiment sexual, el paper de les drogues, i fenòmens com la submissió química.
-
Mitjans de comunicació i publicitat: anàlisi crítica del tractament mediàtic de les violències sexuals, i la utilització sexista en la publicitat d’oci.
-
Prevenció: revisió de campanyes preventives existents i reflexió sobre els reptes futurs.
L’informe destaca la necessitat de desenvolupar estratègies de prevenció basades en l’educació afectivosexual, la reducció de riscos i la transformació dels imaginaris sexistes que legitimen les violències.
4t Informe Noctámbul@s 2016-17
El 4t Informe de l’Observatori Noctámbul@s analitza la intersecció entre les violències sexuals i el consum de drogues en espais d’oci nocturn, des d’una perspectiva de gènere crítica. L’estudi recull dades qualitatives i quantitatives obtingudes mitjançant entrevistes, observacions, enquestes i marxes exploratòries en entorns d’oci de diferents ciutats.
Els eixos temàtics principals són:
-
Discursos i percepcions de joves sobre les violències sexuals en festes, on destaca la normalització de l’assetjament i la cosificació de les dones.
-
Relació entre consum de substàncies i violència: l’alcohol és identificat com la substància més present en situacions de violència sexual, seguit de la cocaïna.
-
Impacte de l’urbanisme: s’analitza com la configuració dels espais d’oci nocturn pot augmentar o reduir la percepció de seguretat.
-
Campanyes de prevenció: s’estudien campanyes internacionals i es descriu la creació de la campanya pròpia del projecte: "El sexisme també surt de festa".
-
Conclusions: s’advoca per un enfocament feminista interseccional en l’anàlisi i la prevenció de les violències sexuals en contextos d’oci.
L’informe també ofereix reflexions sobre el consentiment, la cultura de la violació i la necessitat de repensar els enfocaments preventius adreçats a la joventut.
5è Informe Noctámbul@s 2017-18
Aquest cinquè informe anual de l'Observatori Noctámbul@s analitza les violències sexuals en contextos d'oci nocturn, especialment relacionades amb el consum d'alcohol i d'altres drogues. L'informe adopta una perspectiva feminista i interseccional per interpretar com es manifesta la violència de gènere en espais festius i nocturns.
Els continguts principals de l'informe inclouen:
-
Ideari sobre violència sexual i drogues a l'oci nocturn, basat en anys de recerca prèvia.
-
Metodologia: s'utilitzen tècniques com les guerrilles nocturnes (entrevistes en espais d'oci), l'observació no participant, les marxes exploratòries urbanes i les enquestes quantitatives.
-
Anàlisi qualitativa i quantitativa: s'exploren els discursos socials que naturalitzen o invisibilitzen les violències sexuals, la percepció del consentiment, la influència de l'urbanisme en la seguretat i la sobrerepresentació de la joventut com a grup vulnerable.
-
Campanya preventiva: “#EsViolenciaSexual”, una acció de sensibilització basada en els resultats de la recerca.
-
Protocols d'actuació: reflexions i aprenentatges sobre l'elaboració de protocols municipals per a la prevenció i la resposta a les violències sexuals en espais festius.
L'informe conclou subratllant la necessitat d'enfocaments interseccionals, una mirada crítica sobre els consums de substàncies, i la importància d'entendre el consentiment de manera complexa i no reduccionista.
BeTrAD – National Report (Spain)
Aquest informe, emmarcat en el projecte europeu BeTrAD (Better Treatment for Ageing Drug Users), analitza la situació a Espanya de les persones de més de 40 anys amb consum problemàtic de drogues, així com les polítiques públiques, els serveis existents i les bones pràctiques per a la seva atenció.
El document detalla:
-
L’evolució del consum problemàtic de drogues a Espanya, amb un augment de persones grans entre la població usuària, especialment consumidores d’opiacis i cocaïna.
-
Un perfil sociodemogràfic caracteritzat per una alta prevalença de malalties cròniques, exclusió social, baixos nivells de formació, atur, i alta seroprevalença de VIH i VHC.
-
L’envelliment precoç associat al consum de drogues, i la necessitat d’adaptar els serveis de salut i d’atenció social.
-
La recopilació d’exemples de bones pràctiques nacionals (com el Programa PAAC a Barcelona) i internacionals (Bilzenhof a Bèlgica, TABA a Luxemburg, entre d’altres).
-
Les recomanacions tant a escala europea com nacional, que inclouen crear xarxes interdisciplinàries, reforçar la formació de professionals en geriatria i drogodependències, i promoure estratègies específiques per a aquesta població.
-
La importància d’abordar les necessitats d’aquest col·lectiu des d’una perspectiva de drets humans i equitat, superant els prejudicis socials i els enfocaments assistencialistes tradicionals.
L’informe subratlla que l’atenció a persones grans consumidores de drogues és encara insuficient a Espanya i a Europa, i crida a una transformació estructural dels serveis de salut, socials i de drogodependències per garantir una resposta integral i digna.
Projecte DAF «El Día Después» Informe final
Aquest informe recull els resultats del projecte europeu DAF – The Day After, orientat a desenvolupar un model de formació per a joves en risc d’exclusió social atesos en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència. L’objectiu principal és facilitar-ne la transició cap a la vida adulta i la integració laboral.
1. Guia de referència per a la inclusió social i laboral
S’hi analitza la situació de joves sota tutela a Espanya, Itàlia i Grècia, detallant dades sociodemogràfiques, marcs legals i principals reptes. S’identifiquen mancances en l’acompanyament cap a l’autonomia i la necessitat de programes específics per a la preparació per a la vida independent. S’inclou també una anàlisi del context europeu.
2. Marc de competències
Es defineix un marc formatiu amb competències clau personals, laborals, relacionals, emocionals i administratives que els joves han d’adquirir per a una inclusió efectiva. L’enfocament és holístic, i integra habilitats tècniques, socials i emocionals.
3. Currículum formatiu i itinerari de pràctiques
El currículum proposat consta de quatre mòduls de formació: habilitats bàsiques, competències per a menors migrants, habilitats transversals i preparació per a les pràctiques. Es complementa amb pràctiques laborals en centres de treball. Està basat en l’aprenentatge centrat en l’estudiant i validat amb cursos pilot a Grècia, Itàlia i Espanya.
4. Informe d’avaluació de tallers pilot
Es presenten els resultats dels tallers de formació desenvolupats en diverses localitats europees. L’avaluació destaca la millora en la motivació, el desenvolupament d’habilitats i la necessitat de continuïtat institucional per escalar el model.
5. Conclusions i recomanacions
L’informe conclou amb la necessitat urgent de reforçar les polítiques d’inclusió per a joves extutelats, proposant mesures com l’habitatge assistit, la continuïtat educativa, el suport emocional, l’orientació laboral i la simplificació administrativa. Es planteja un full de ruta per implementar el model en altres contextos europeus.
INTERLEAVE Research Report
Resum del document
Aquest informe recull els resultats de la recerca del projecte INTERLEAVE, que aborda la intersecció entre el consum de drogues i la violència de gènere (VG) en dones. Liderat per un consorci d’organitzacions de sis països europeus i coordinat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), l’estudi té com a objectiu millorar la resposta dels serveis d’atenció a dones que fan servir drogues i han viscut VG.
Es va aplicar una metodologia mixta basada en:
-
Revisió de literatura científica i grisa.
-
Enquestes a 261 dones que fan servir drogues i han viscut VG, i a 492 professionals de l’àmbit de drogues i gènere.
-
15 grups focals amb dones i professionals.
-
120 entrevistes en profunditat a personal tècnic i polític.
Principals troballes:
-
Altíssima prevalença de violència: el 97,7% de les dones enquestades ha patit algun tipus de VG, principalment psicològica, física i sexual.
-
La violència té lloc en múltiples contextos: relacions afectives, serveis institucionals, consum de drogues, família d’origen, entre d’altres.
-
S’evidencien barreres estructurals: estigma, por de perdre la custòdia dels fills i filles, escassa credibilitat institucional, i serveis que operen de manera fragmentada.
-
El 50% dels agressors eren homes que també consumien drogues o alcohol.
-
Factors interseccionals (pobresa, discapacitat, edat, orientació sexual) augmenten la vulnerabilitat.
-
Les dones demanden serveis integrats, amb enfocament de gènere, espais segurs i atenció respectuosa.
Bones pràctiques identificades:
-
Perspectiva feminista i interseccional en l’atenció.
-
Serveis que integren drogues i VG (com Espai Ariadna o Metzineres a Barcelona).
-
Programes amb participació activa de les dones, contractació de peer-workers, i intervencions comunitàries.
-
Importància del treball en xarxa i de plans de formació per a professionals.
L’informe conclou que la violència contra dones que fan servir drogues és estructural, sistemàtica i multidimensional, i requereix una resposta integral i transformadora des dels serveis, les polítiques públiques i les comunitats.
Projecte PRESERVA - Informe de la fase exploratòria
Resum del document
L’informe presenta els resultats de la fase exploratòria del projecte PRESERVA, una iniciativa pilot desenvolupada a la Comunitat Terapèutica Can Coll de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), orientada a adaptar el tractament de drogodependències per a persones de més de 45 anys. Aquest col·lectiu, sovint desatès en els programes estàndard, presenta necessitats específiques vinculades al deteriorament cognitiu, la comorbiditat amb trastorns mentals com la depressió i l’exclusió social.
Es van analitzar dades sociodemogràfiques, clíniques i d’evolució terapèutica d’una mostra atesa des del 2018, i es va implementar un programa específic basat en l’estimulació cognitiva i el treball individualitzat. Es van utilitzar eines com el MoCA i l’ISP-20 per detectar deteriorament cognitiu i disfunció executiva.
Els resultats mostren que les persones de més de 45 anys tendeixen a presentar millores significatives en funcions cognitives, qualitat de vida, ansietat, impulsivitat i funcionament emocional després de la intervenció. A més, la valoració del programa per part dels usuaris va ser molt positiva.
L’informe també identifica àrees de millora per a futures edicions, com ara la necessitat d’adaptar més individualment les activitats cognitives, millorar la coordinació de l’equip, i abordar les bretxes tecnològiques que dificulten la reinserció social.