El primer contacte amb CERCLES ESPANYA va sorgir després de veure per casualitat un cartell publicitari on s’oferien diversos voluntariats a Alacant. Abans havia estat monitor de colònies i havia fet altres tipus de voluntariat, però aquest en concret em va cridar l’atenció pel meu interès per l’àmbit penitenciari i per la confiança en el fet que persones que havien comès determinats delictes tinguessin l’oportunitat de tornar a trobar un lloc a la societat. Aquest programa oferia justament això: la possibilitat d’acompanyar aquestes persones en aquest procés i contribuir a fer que trobin un espai on puguin parlar amb confiança, sentir-se escoltades i fer passos cap a una vida diferent.
Passa que, quan expliques a persones del teu entorn proper que t’impliques en aquests voluntariats, prejutgen o qüestionen la tasca que es fa, però desconeixen com és el nostre dia a dia i com treballem amb el Membre Central. És cert que, com a “voluntari novell”, moltes vegades no saps ben bé com actuar o no trobes les paraules exactes per oferir l’ajuda que t’agradaria, però per sort, en aquests casos, comptes amb l’ajuda de persones amb experiència… En el meu cas, la Manuela, una professional que en tot moment hi va ser per guiar-nos i ajudar-nos, no només amb el tracte al cercle, sinó també amb la nostra visió i la nostra experiència, i que feia seguiments mensuals per avaluar com influeix en el nostre dia a dia la vinculació amb aquest projecte.
Les sessions es fan en un espai concret, on ens reunim periòdicament per anar coneixent-nos i construint de manera natural, a poc a poc, una relació de confiança. Al principi es tractaven qüestions quotidianes: com ha anat la setmana, quins interessos tenim, com veiem determinats temes o quins objectius ens agradaria assolir a curt i llarg termini.
Encara que puguin semblar converses senzilles, crec que aquí hi ha una part important del programa. Amb el pas del temps, aquest espai es converteix en un entorn on poder parlar amb naturalitat, compartir preocupacions i abordar situacions que, fora d’aquest context, poden ser més difícils d’expressar. Es va creant una relació propera en què el Membre Central es pot sentir escoltat i acompanyat, sense deixar de banda els temes incòmodes i la responsabilitat que forma part del seu procés de reinserció.
A mesura que avança aquesta relació, també anem identificant oportunitats que el puguin ajudar en diferents àmbits de la seva vida. Per exemple, en l’àmbit laboral, l’acompanyem a elaborar un currículum, a buscar feina o a accedir a plataformes on trobar ofertes. En l’àmbit social, intentem conèixer els seus interessos i explorar activitats que li permetin establir nous vincles, com practicar algun esport o participar en espais d’oci a l’aire lliure on apropar-nos al màxim a la vida diària de qualsevol persona.
Això darrer, al meu parer, és dels aspectes més importants, perquè el programa no busca únicament tornar a la societat, sinó també trobar maneres de formar-ne part, ja que moltes vegades la solitud i la dificultat per establir noves relacions poden convertir-se en obstacles importants, especialment quan parlem de persones que necessiten reconstruir bona part del seu entorn social.
D’altra banda, durant les reunions abordem qüestions que poden semblar molt bàsiques, com organitzar una rutina, adquirir hàbits, afrontar contratemps o buscar solucions davant situacions difícils. Tanmateix, per a algú que ha passat molts anys a la presó, recuperar aquesta autonomia i adaptar-se a determinades dinàmiques de la vida quotidiana pot suposar un repte considerable. En aquest sentit, crec que el valor del voluntariat també és compartir experiències, escoltar, oferir altres punts de vista i, malgrat les diferències (en el meu cas, ser més jove), acompanyar sense pretendre tenir sempre la resposta adequada… De vegades, poder parlar d’una dificultat amb naturalitat, escoltar com altres persones han afrontat situacions semblants o, simplement, sentir-se comprès pot ajudar a trobar noves maneres d’enfrontar-se als problemes.
Així mateix, he après que no es tracta de resoldre la vida del Membre Central, sinó de guiar-lo perquè pugui anar adquirint eines, prenent les seves pròpies decisions i construint una vida cada vegada més autònoma i allunyada del delicte, amb l’acceptació com a valor essencial. Per això animo més persones a sumar-se a aquestes iniciatives. Com comentava Diana Vivò Cordòn, coordinadora del programa, en una entrevista publicada en aquest espai: “Les persones voluntàries aporten una cosa que difícilment pot oferir una intervenció exclusivament professional: una relació comunitària normalitzada. Comparteixen conversa, activitats i experiències des d’una relació basada en la proximitat, però també des del compromís amb els límits i els objectius del programa.” Des de la meva experiència, va canviar la meva manera d’entendre la necessitat que tenen aquestes persones de ser ajudades i acompanyades, com un pas més per poder formar part d’una societat complexa.
I aquest és el valor de CERCLES ESPANYA: la possibilitat de crear un vincle proper, des de l’empatia i sense prejudicis, on l’acompanyament té una finalitat preventiva i no consisteix a justificar comportaments ni a substituir la intervenció professional, sinó a aportar una part de nosaltres que confia en aquestes persones. El voluntariat no fa el camí per la persona, sinó que l’acompanya mentre aprèn a recórrer-lo per si mateixa.
Cal destacar que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) impulsa aquest projecte, en coordinació amb altres entitats socials, per facilitar la reinserció social de persones d’alt risc que han comès delictes sexuals, amb l’objectiu de prevenir la reincidència i evitar noves víctimes (“No més víctimes”).
El programa es duu a terme a la Comunitat de Madrid, així com a València, Alacant, Saragossa, Múrcia i Sevilla, i està subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb càrrec a l’assignació tributària del 0,7 % de l’IRPF, la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’Interior i el suport de la Fundació “la Caixa”.
Carlos Torrejón Vaquero, voluntari de CERCLES ESPANYA a Alacant.
