Canviar no sol ser un procés que passi d’un dia per l’altre. Abans que una persona modifiqui una conducta o una situació, es poden produir diferents moments: des de no considerar que hi hagi res a canviar fins a començar a plantejar-s’ho, prendre una decisió, posar en marxa canvis concrets i, finalment, aconseguir que es mantinguin en el temps. Aquest recorregut és el que es coneix com a estadis o etapes del canvi. En els darrers mesos, el Departament d’Avaluació i Gestió del Coneixement de l’FSC ha analitzat diferents eines per avaluar les etapes i la disposició al canvi, amb l’objectiu d’identificar alternatives que permetin recollir informació rellevant de manera més àgil i eficient.
El concepte prové del model transteòric de Prochaska i DiClemente (1983, 1984), desenvolupat inicialment a partir de l’estudi de processos de canvi de conducta i, posteriorment, aplicat a diferents àmbits. La seva principal aportació és entendre que les persones poden trobar-se en posicions diferents davant d’un mateix objectiu de canvi, i que aquestes posicions poden evolucionar al llarg del temps. No totes les persones parteixen del mateix punt ni poden progressar de la mateixa manera: poden avançar, trobar dificultats, retrocedir i tornar a avançar.
Aquesta idea resulta especialment rellevant en l’àmbit de la intervenció social i sociosanitària. Una persona pot estar preparada per fer canvis en una àrea de la seva vida i, alhora, no plantejar-se’ls encara en una altra. Pot estar pensant a modificar una conducta, però no haver pres cap decisió; haver decidit fer-ho, però no disposar encara d’un pla; o, senzillament, haver iniciat canvis que encara necessiten consolidar-se. Per això, conèixer en quin moment del procés es troba una persona pot ajudar a comprendre millor la seva evolució i a ajustar la intervenció a les seves necessitats.
Es tracta d’un dels conceptes que el Departament d’Avaluació i Gestió del Coneixement de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) està revisant en el marc de la seva feina, per millorar les variables que es recullen i s’analitzen en els processos d’intervenció. El repte consisteix, en primer lloc, a ampliar la mirada sobre els estadis del canvi perquè no quedin vinculats únicament a les drogodependències. En aquest sentit, l’objectiu és poder utilitzar aquesta perspectiva per comprendre diferents processos de canvi que es poden donar en els serveis que dirigeix i gestiona l’FSC. Es tracta de processos com la recuperació de l’autonomia, la sortida d’una situació de violència, la recerca d’un habitatge o la modificació de determinades conductes.
Aquesta reflexió planteja també una qüestió pràctica: com podem recollir aquesta informació d’una manera senzilla i sense augmentar innecessàriament la càrrega de les entrevistes? En els darrers mesos, el Departament d’Avaluació i Gestió del Coneixement de l’FSC ha revisat diferents eines utilitzades per avaluar els estadis o la disposició al canvi, tot buscant fórmules que permetin obtenir informació útil en el menor temps possible. En aquest recorregut, s’ha analitzat el pas d’instruments com SOCRATES a URICA i, posteriorment, a la seva versió breu, URICA-S. Aquesta última redueix el nombre d’ítems de 32 a 16, manté les quatre dimensions principals de l’instrument i redueix el temps necessari per aplicar-lo.
Tanmateix, l’objectiu va un pas més enllà de trobar un qüestionari més curt. Una de les línies de treball de l’FSC és avançar cap a eines d’avaluació prou breus per integrar-se de manera natural en les entrevistes, i reservar els qüestionaris més amplis per als casos en què calgui aprofundir. La idea és que recollir informació sobre una variable rellevant no hagi de significar necessàriament afegir una nova bateria de preguntes a una entrevista ja extensa.
En aquest context, s’està treballant en una proposta d’escala molt breu que permeti al professional situar la persona en el seu procés de canvi respecte a un objectiu concret, a partir d’una sèrie de descripcions senzilles. La proposta preveu deu posicions que ofereixen més precisió que els cinc estadis clàssics del model, però no pretén establir deu estadis psicològics diferents. Es tracta de posicions dins d’un continu de canvi que permeten observar amb més detall l’evolució d’una persona.
Aquesta línia de treball reflecteix una de les prioritats del Departament d’Avaluació i Gestió del Coneixement de la nostra entitat: fer que l’avaluació sigui cada vegada més útil sense fer-la necessàriament més complexa. Es tracta d’identificar quina informació és realment rellevant, revisar les eines disponibles i adaptar-les a les característiques dels serveis i de les persones ateses.
La proposta continua en fase de desenvolupament i s’haurà de contrastar abans de poder valorar-ne la utilitat definitiva. El pas següent previst és analitzar com diferents professionals interpreten i apliquen les diverses posicions, detectar possibles dificultats i ajustar les definicions abans d’avançar cap a noves fases d’avaluació.
En definitiva, comprendre el procés de canvi no consisteix únicament a saber si una persona canvia o no, sinó a poder identificar on es troba, com evoluciona i quines circumstàncies poden estar facilitant o dificultant aquest procés. Millorar la manera de recollir aquesta informació permet continuar avançant cap a una avaluació més precisa, àgil i connectada amb la realitat de les intervencions que es duen a terme a l’FSC.