Distribució de paper d’alumini per reduir danys entre les persones consumidores de drogues a presó

Aquest article descriu i avalua una experiència de reducció de danys implementada al Centre Penitenciari Brians 1 (Catalunya, Espanya), consistent en la distribució de kits de paper d’alumini sense plom per fomentar el consum de drogues per via pulmonar davant de la via parenteral. El programa, anomenat «Fumant en plata», va ser impulsat en el context de la pandèmia de COVID-19 com a resposta a la creixent demanda de mètodes de consum menys arriscats dins de l’entorn penitenciari.

El consum inhalat de drogues disminueix considerablement el risc de sobredosi, d’infeccions de transmissió sanguínia (com el VIH i l’hepatitis C) i d’altres danys associats al consum intravenós. L’estudi es va basar en un enfocament qualitatiu mitjançant entrevistes semiestructurades a 18 persones privades de llibertat, usuàries del programa, d’entre 23 i 55 anys.

Els principals resultats inclouen:

• Accés i informació: Les persones internes van conèixer el programa a través de professionals de la presó o d’altres interns. Tots els participants van rebre educació sanitària i seguiment sobre pràctiques de consum segur.

• Pràctiques de consum: El paper d’alumini es va fer servir principalment per fumar heroïna, i també per fabricar pipes artesanals per consumir crac i haixix.

• Beneficis percebuts: La utilització del kit va disminuir els efectes adversos (tos, mal gust, irritació) associats a l’ús de materials improvisats (com envoltoris de iogurts o paper de fumar). A més, es va percebre una reducció de riscos d’infeccions i de sobredosi, així com una disminució de l’estigma social associat al consum intravenós.

• Propostes de millora: Les persones internes van sol·licitar l’ampliació del programa a altres presons, així com la incorporació de pipes específiques per al crac i paper de fumar per al cànnabis.

La discussió subratlla que aquesta estratègia no només facilita un consum més segur, sinó que també contribueix a apropar les persones consumidores als serveis de salut, afavorint el contacte amb programes de tractament i de reducció de danys. A més, es planteja la necessitat de diversificar els materials oferts per adaptar-se a les diferents substàncies consumides a la presó.

Finalment, es reconeix que, malgrat que la mostra estudiada es va limitar a un sol centre penitenciari, els resultats donen suport a la viabilitat i la necessitat d’estendre aquestes intervencions a altres contextos penitenciaris.